Castell d'Alaró

Es podria dir que la nostra destinació d'avui és una mena de refugi santuari, estendard de la resistència dels pobladors de l'illa de Mallorca durant segles. Les primeres referències documentals que hi trobam ens remeten al setge que durant vuit anys i cinc mesos mantingueren els musulmans a un grup de cristians d'origen romà (els rum), pobladors de l'illa abans de l'arribada de la mitja lluna el 902. El bastiment, encara ara visible, correspon a èpoques posteriors a la conquesta de l'illa per part del rei En Jaume, el 1229.

Episodis històrics, llegendaris i espirituals recorren tota la geografia d'aquest queixalot, serrat pels quatre costats com el seu veí puig d'Alcadena. El 1285, Cabrit i Bassa hi trobaren la mort en defensa del rei de Mallorca, Jaume II; i el 1622, s'hi fundà el santuari de la Mare de Déu del Refugi, com a conseqüència de l'abandó militar del recinte.

L'itinerari que seguirem de pujada al Castell/Puig d'Alaró (821m) recorre el vessant nord de la muntanya i surt del punt quilomètric 11,8 de la carretera d'Alaró a Orient, al lloc indicat com a coll d'Orient (498m), just davant les cases de Son Bernadàs Nou. Allà trobarem els indicadors de fusta del Consell de Mallorca que ens guiaran fins al cim del puig en una hora i mitja, on trobam a més un dels refugis oficials de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221).

Camí de ferradura

Travessarem un portell que ens situarà sobre un camí de carro que, direcció sud-est, ens durà entre oliveres fins a l'inici de la pujada al coll del Pouet. Aquí el camí esdevé un tirany costerut que a poc a poc recupera la seva fesomia original de camí de ferradura. Som en el vessant nord del puig, una zona freda i ombrívola a l'hivern. Cap al nord, hi destaca la presència dels puigs de l'Ofre o de Lofra, de na Franquesa i de sa Rateta o de sa Roteta. En poc menys de tres quarts d'hora haurem assolit el replà del Pouet, des d'on arranca un dels dos camins de pujada al Castell d'Alaró.

La continuació del camí la trobarem a l'esquerra del coll. El primer tram de camí és molt planer, sense gaire desnivell, fins a trobar-se amb el que puja des del poble d'Alaró i passa per les cases del Verger. A partir d'aquí, el camí descriu diversos revolts i de tot d'una apareix la primera visió real del castell: la barbacana, el primer parament constructiu que trobam i que és l'única porta d'entrada possible al recinte emmurallat. Una hora i mitja des de baix de tot ens ha de ser suficient per completar el recorregut. La tornada la farem pel mateix camí.

Una vegada a dalt, tenim l'opció de visitar els aljubs i la cova de Sant Antoni. Són recorreguts un poc complexos i requereixen d'una certa habilitat orientativa. Cal informar-se'n bé abans de fer-los.