Les casetes vora la mar que Costes vol esbucar
Sant Lluís s’oposa a l’enderrocament d’una de les 177 construccions al litoral catalogades a Menorca, mentre que el Govern intenta per llei saltar-se les directrius de l’Estat en contra del Constitucional, que ja ho ha impedit a València
-
CAST -
ENG -
DE
CiutadellaSa balada d’en Lucas, una de les tonades més conegudes del cançoner popular menorquí, reflecteix una realitat que cada vegada és més lluny del dia a dia de l’illa. Les tradicionals casetes vora la mar que s’esmenten a la cançó composada per José Luis Ortega Monasterio (1918-2004) estan constantment amenaçades per la Llei de costes, sense que encara s’hagi aconseguit garantir-ne la preservació. La recent ordre d’esbucament de la caseta Jaume d’Alcalfar, desobeïda per l’Ajuntament de Sant Lluís, ho ha posat novament en evidència.
El llegat patrimonial deixat per les edificacions construïdes vora la mar a principis del segle XX, i que acostumaven a emprar-se com a refugis de pescadors i per anar a vega amb família o amics, està en perill. Així ho ha entès la batlessa del municipi, la popular Loles Tronch, que l’endemà de rebre la notificació ministerial ordenà paralitzar l’ordre, tot i que Costes ja havia adjudicat els treballs d’enderrocament per poc menys de 45.000 euros. L’argument de la batlessa és que s’incompleix la Llei de patrimoni històric i que la caseta figura tant a l’inventari municipal com al catàleg insular.
Realment, però, no és així. Tot i que s’hi va comprometre -amb acord previ de plenari- el 2024, el Consell no ha actualitzat l’inventari i la caseta Jaume d’Alcalfar no apareix al catàleg insular. “Si no, el Ministeri no demanaria que es tiràs a terra”, apunta el diputat socialista Marc Pons.
Ordres d’esbucament
Les ordres d’esbucament d’aquesta caseta, construïda el 1926, han estat reiterades durant les darreres dècades. El 1975 s’autoritzà temporalment, però només per un període de 15 anys i a canvi de pagar 100 pessetes per cadascun dels seus 57 metres quadrats escripturats.
El 2006, transcorreguts més de 30 anys i ja amb la nova Llei de costes vigent, s’inicià una acta de reversió de l’edifici per tal de recuperar-lo i incorporar-lo al domini públic maritimoterrestre. L’excap de la Demarcació de Costes a les Balears, Celestí Alomar, en signà una providència el 2010, quan la caseta ja feia 87,54 m2, però tampoc la seva usuària, Bernardeta Stevens, en va fer cas. Ara, passats ja 20 anys des de l’inici d’aquell procediment, Costes n’ha ordenat de bell nou l’enderrocament i novament la petició no ha estat atesa.
El Consell, també governat pel PP, ha reaccionat i durà aquest mes a ple una proposta d’urgència en defensa de les casetes de vorera i per demanar a Costes i al Ministeri per a la Transició Ecològica que s’aturi el procés de demolició iniciat contra la construcció litoral de Sant Lluís. El conseller de Cultura, Joan Pons Torres, defensa que les casetes de vorera són “un dels elements més característics i singulars del patrimoni etnològic i marítim de Menorca” i formen part de la seva memòria col·lectiva. L’objectiu del govern insular és aconseguir que “s’obri una via de diàleg” per fer compatible la gestió del domini públic amb la seva preservació. El 2024 ja aprovà un acord unànime que instava el govern d’Espanya a modificar la Llei de costes per preservar les catalogades amb qualsevol de les figures que preveu la Llei de patrimoni històric de les Balears del 1998.
A l’associació ciutadana constituïda el 2023 en defensa de les casetes de vorera de Menorca no li consta cap més cas de demolició imminent, “però sí d’expedients que estan oberts des de fa anys” i d’altres que estan en risc per la caducitat vinent de les seves concessions. Ho diu el president, Gonçal Seguí, que tem que, sense una normativa que les protegeixi, altres casetes de vorera també es vegin amenaçades en un futur proper per l’administració estatal.
La proposta de llei que els demanà el conseller del Mar, Juan Manuel Lafuente, per poder legislar des de les Balears sense contradir la Llei de costes i avançar-ne així en la protecció “ja fa mesos que és al Parlament”.
Aquests dies, de fet, s’ha duit a aprovació a l’hemicicle la presa en consideració de la nova llei d’ordenació, protecció i gestió integral del litoral, que en principi ha de garantir per sempre les casetes de vorera, però no és segur que s’arribi a temps a aprovar-la abans que acabi la legislatura. En aquest sentit, el diputat popular Sebastià Mesquida ha tirat en cara a l’esquerra que “s’oposi a una llei que pretén protegir elements tan representatius de la nostra identitat com les casetes de vorera. Mereixen ser preservades i no condemnades a desaparèixer”.
Però els precedents no conviden a l’optimisme. El Tribunal Constitucional acaba d’aprovar el recurs presentat pel govern d’Espanya contra la llei valenciana que pretenia protegir determinades construccions tradicionals al seu litoral que Costes vol esbucar. La resolució judicial, coneguda aquest octubre, invalida la normativa autonòmica que el govern valencià havia aprovat per tal de donar una cobertura jurídica als nuclis etnològics de la Colònia Babilònia, a Guardamar de Segura (Alacant). Aquestes construccions han quedat exposades a l’avenç creixent de la mar i Costes n’ha ordenat l’enderrocament dins el domini públic.
Inventari de casetes de vorera al litoral
A Menorca, hi ha 177 casetes de vorera, però no totes estan catalogades. La majoria, 75, estan ubicades al terme municipal de Maó; 32, a Sant Lluís; 26, al Mercadal; 18, a Ciutadella; 17, al Castell; 5, a Alaior; 3, al Migjorn Gran, i 1, a Ferreries. A més de fer l’inventari, també aprovà el 2024 un acord unànime que instava el govern d’Espanya a modificar la Llei de costes per tal de preservar les que estiguin catalogades amb qualsevol de les figures que preveu la Llei de patrimoni històric de les Balears del 1998. Però l’Estat no ha fet la seva feina.
El 2022 s’enderrocaren dues casetes de vorera, les darreres de les quals es té constància que s’hagin hagut de tomar a l’illa. El Ministeri es negà a prorrogar-ne la concessió perquè s’havien reconvertit en habitatges, un ús que no és permès al litoral, però sí que allargà l’autorització a altres, amb títols concessionals anteriors a la Llei de costes del 1988, que encara s’empren per guardar barques o hi mantenen alguna activitat vinculada a la pesca o el marisqueig.
L’alarma saltà un poc abans, el 2021, quan Costes notificà als concessionaris de les casetes de vorera de la cala Sant Esteve (es Castell) que revocava la pròrroga de la qual gaudien i ordenava la demolició de les construccions. Aquest fet mobilitzà el llavors conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria (PSM-Més per Menorca), preocupat pel que entenia que era “una amenaça en tota regla contra el patrimoni històric i etnològic de Menorca”.
Gràcies a aquesta inquietud, el Consell insular i l’Ajuntament de Maó –totes dues institucions governades llavors per l’esquerra– aturaren l’esbucament de dues casetes que l’Autoritat Portuària tenia previstes al port de Maó. Es tracta de ‘na Nena’, catalogada a la cala del Fonduco, i la que era propietat de l’empresari Santiago Pons Quintana a la zona de la Solana, al port de Maó.
Ara és el PP, a les portes de les eleccions generals, que ha mogut peça en aquest sentit. S’haurà de comprovar si, passats els comicis, el tema torna a estar a l’agenda dels grans partits i, sobretot, si se superen els entrebancs legals amb Costes per aconseguir, a la fi, garantir per llei la protecció d’aquest bé patrimonial i identitari de Menorca.