Les emissions són un 80% més que les del 1990 per culpa dels vols

Els experts recorden que la indústria aèria provoca més d’un terç del CO2 a les Illes i reclamen una revisió del model que vagi més enllà d’un debat “per substituir un combustible per un altre”

6 min
El transport aeri no redueix la seva activitat.
22/11/2026 - 17:17 h
  • CAST
  • ENG
  • DE

PalmaLes Balears no aconsegueixen reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, malgrat els avenços en el desplegament de les energies renovables i la transformació del sistema elèctric. Els experts en canvi climàtic i energia coincideixen que aquesta tendència continuarà si no es redueix el trànsit aeri, que és responsable de més d’un terç delCO2 equivalent a les Illes. Les millores en l’eficiència de la producció i el transport d’energia, juntament amb la introducció de les renovables, han permès frenar l’augment de les emissions. Però el creixement del turisme i de la població fa que els compromisos per combatre el canvi climàtic siguin, ara mateix, inassolibles.

El 2024 les Illes varen emetre 12,2 milions de tones de CO₂, un 80% més que el 1990. Bona part de l’augment s’explica pel transport: mentre les emissions de la generació elèctrica s’han mantingut relativament contingudes, les del transport terrestre, marítim i aeri s’han triplicat durant aquest període.

El físic i expert en canvi climàtic Damià Gomis i el catedràtic d’Enginyeria Mecànica Ramon Pujol coincideixen en aquesta anàlisi i es demanen fins a quin punt es podran complir els objectius climàtics si la transformació de les fonts d’energia no s’acompanya d’una “revisió del model econòmic i de consum de les Illes”.

Les dades de Pujol mostren la magnitud del problema. El transport aeri concentra el 35,8% del consum final d’energia de les Balears, mentre que el transport terrestre i marítim representen conjuntament un altre 30,4%. El 66,2% de l’energia final consumida a l’Arxipèlag correspon a la mobilitat de persones i mercaderies. “És fonamental afrontar una estratègia molt més ambiciosa que el simple debat sobre els combustibles que s’empren”, afirma Pujol. Gomis lamenta que “el transport, sobretot l’aeri, no mostra cap símptoma ni interès real de canviar la tendència”.

Dependència fòssil

La diferència respecte dels altres sectors és considerable. Els habitatges representen el 13,8% del consum energètic; el comerç i els serveis, l’11,5%, i la indústria, només l’1,6%. Són dades del 2025 que posen de manifest “fins a quin punt el model energètic balear depèn dels combustibles fòssils utilitzats pels avions, els vaixells i els vehicles que circulen per carretera”, insisteix Gomis.

Evolució de les emissions a les balears des del 1990. El desglossament de l’evolució de les emissions de CO2 a les Balears confirma que la mobilitat és el gran problema que han d’afrontar les Balears. Tant la mobilitat marítima com la terrestre i, sobretot, l’aèria no deixen d’incrementar. Tot i les millores en matèria d’eficiència, l’augment de l’activitat turística i residencial fa estèrils els esforços d’altres sectors.

El físic menorquí alerta que les xifres globals d’emissions de les Balears “no són per estar gaire satisfets”. Malgrat el creixement de la demanda elèctrica, les emissions associades a la generació d’electricitat estan només una mica per damunt dels nivells del 1990. La substitució del carbó per gas natural, l’augment de la importació d’electricitat de la Península i la implantació progressiva de les renovables han contribuït a contenir-les.

En canvi, les emissions del transport s’han triplicat des del 1990, una evolució que dificulta enormement el compliment dels compromisos climàtics.

L’evolució de les emissions totals també evidencia aquesta dificultat. Les Balears varen assolir el màxim d’emissions el 2008, amb 14,2 milions de tones de CO₂ equivalent. Des d’aleshores s’han reduït, però els 12,2 milions de tones del 2024 continuen molt per damunt dels nivells del 1990, l’any de referència dels objectius legals. La Llei de canvi climàtic balear estableix que les emissions s’han de reduir un 40% el 2030 i un 90% el 2050 respecte del 1990.

Moment de la conversa entre Joan Groizard, Ramon Pujol i Damià Gomis, organitzada per l’acadèmia del Clima a l’Estudi General de Palma.

Segons Gomis, “la magnitud del repte obliga a anar més enllà de la substitució tecnològica”. El físic considera que no basta canviar una font d’energia per una altra i que també s’ha de “revisar la manera de viure, consumir i produir”. En cas contrari, el creixement de la demanda pot contrarestar les millores d’alguns sectors, adverteix.

El transport aeri és un dels exemples principals d’aquesta contradicció. Gomis i Pujol remarquen que el sector no mostra prou transformació per reduir de manera substancial les seves emissions.

Més turisme i població

Pujol alerta que les millores d’eficiència poden reduir en part la pressió ambiental, però que difícilment compensaran els “increments de la població, de l’activitat econòmica i de la mobilitat si es mantenen les tendències de les darreres dècades”. El catedràtic situa al voltant del 65% el creixement de la població de les Balears des dels 90, un augment que, afegit al volum turístic, complica molt “assolir reduccions globals d’emissions”. Essent així les coses, Pujol creu que “no es pot aspirar a complir els compromisos climàtics sense abordar també l’evolució de la demanda energètica”, que en el mateix període va augmentar un 58,9%. Ara bé, el consum domèstic només va créixer un 11%.

Segons l’anàlisi de Pujol, el 60,8% de l’augment del consum elèctric estival correspon als sectors de l’allotjament i la restauració. Aquesta contribució no es pot atribuir només al turisme, “però mostra el pes de l’activitat econòmica estacional sobre la demanda energètica”. El catedràtic recorda que l’aeroport de Palma va registrar 33,8 milions de moviments de passatgers el 2025, un 42,4% més que deu anys abans. Aquesta xifra equival a gairebé 35 moviments de passatgers per resident i any a Mallorca. “Es tracta de moviments d’entrada i sortida, no de persones diferents necessàriament. Els residents també formam part del problema”.

Gomis considera imprescindible revisar el volum de desplaçaments associats a l’activitat turística. “Els viatges breus, les escapades d’anada i tornada i l’arribada d’un nombre molt elevat de visitants són dinàmiques que no es poden ignorar si es vol reduir la petjada climàtica a les Illes”, diu.

El vehicle elèctric no basta

Els cotxes són un dels exemples que fa servir Ramon Pujol per explicar la necessitat de repensar el model. “Substituir un cotxe de combustió per un d’elèctric redueix les emissions, però no significa eliminar-les del tot”, subratlla. La fabricació dels vehicles i de les bateries requereix materials i energia, igual que el desballestament i reciclatge.

A més, les emissions indirectes durant la circulació depenen de l’origen de l’electricitat emprada per carregar-los. Un cotxe elèctric no genera emissions de gasos d’escapament mentre circula, però la petjada climàtica inclou la producció de l’electricitat i el procés de fabricació. “És important veure com ens movem i no només pensar en canviar un combustible per un altre”, afegeix.

Pujol ha elaborat un escenari a partir de diversos estudis internacionals: un vehicle elèctric alimentat amb energia procedent en un 70% de fonts renovables reduiria prop d’un 63% les emissions de CO₂ equivalent al llarg del seu cicle de vida respecte d’un dièsel eficient.

El “retardisme” davant la crisi

El secretari d’Estat d’Energia, Joan Groizard, ha explicat a l’ARA Balears que, a l’hora de donar resposta a les recomanacions dels experts per part de les administracions, cal no perdre de vista el “retardisme polític i social” que dificulta l’adopció de decisions que accelerin la transició energètica.

Aquest posicionament es manifesta de diverses maneres. “D’una banda, l’argument que no té sentit reduir les emissions a Europa si altres països, com la Xina i l’Índia, no fan el mateix”, apunta Groizard. D’altra, hi ha la confiança que “les tecnologies futures, com l’hidrogen, resoldran els problemes sense haver d’introduir canvis immediats”. “Una altra forma de retardisme, basada en la resignació, és considerar que és massa tard per actuar contra el canvi climàtic”, continua. Segons el secretari d’Estat, aquests plantejaments es poden convertir en excuses per ajornar decisions necessàries.

2.800 milions per a les Illes

Groizard esmenta les inversions per transformar el sistema energètic i destaca que “les Balears seran una de les comunitats més beneficiades”, amb una aportació de 2.800 milions d’euros els pròxims anys. Una de les principals actuacions –aprovada al darrer Consell de Ministres– serà culminar el segon enllaç elèctric amb la Península: unirà Castelló amb Mallorca mitjançant una infraestructura d’uns 400 quilòmetres, dels quals uns 390 seran submarins. Red Eléctrica calcula que els dos enllaços permetran cobrir el 65% de la demanda elèctrica balear i evitar l’emissió de més de 900.000 tones de CO₂ a l’any.

La planificació també preveu una nova connexió entre Mallorca i Menorca, de 82 quilòmetres, 64,5 dels quals seran submarins. L’enllaç ha de reforçar la seguretat del subministrament i reduir la dependència de la central tèrmica de Maó. Segons les estimacions de Red Eléctrica, aquesta infraestructura permetrà evitar unes 154.000 tones de CO₂ anuals.

Un altre objectiu és l’electrificació dels ports de Palma, Alcúdia, Maó i Eivissa. Groizard en destaca la importància, perquè els vaixells amarrats generen emissions: els motors auxiliars funcionen per disposar d’electricitat.

stats