"En el cas d’un polític, la parella és qui ho passa pitjor"

Ens aixecam cada dia a la mateixa hora durant la setmana. Jo ja estic en marxa cap a les 6.05 o les 6.10 h. Aprofit per mirar els missatges de WhatsApp i el correu electrònic, perquè tenc el telèfon aturat durant la nit. Cap a les 6.30 h, despert els meus dos fills adolescents, que es dutxen i es preparen per anar a l’institut. Ells agafen el bus per anar a l’Institut de Llucmajor a les 7.30 h, i aprofit per anar a prendre un cafè a la plaça d’Algaida, perquè el bus cap a Palma surt a les 7.50 h. Normalment vaig a Ciutat amb el transport públic.

Dilluns és el dia més complicat de la setmana, perquè el meu fill petit ha d’anar dues vegades al Conservatori. Toca el trombó. Dinaré a casa, i després l’acompanyarem a classe. En acabar anirem a casa, però tornarà a tenir classe de 20.30 a 21.30 h. A aquesta hora sempre hi he d’anar jo, perquè la meva parella canta en una coral i no pot. Aprofitarem l’horabaixa per cuinar per a tota la setmana. Els vespres sempre sopam junts a casa nostra, i intentam dinar plegats tres dies a la setmana. El dia acabarà devers les 22 h i anirem a dormir. De fet, intentam ser al llit cada dia sobre aquesta hora, perquè ens aixecam molt prest.

Els dimarts hi ha ple i mai no sé quan acabaré. Els plens serveixen perquè els partits fixin les seves posicions i perquè ens vegin, però els dimarts són el dia menys productiu de la setmana. Les comissions són molt més profitoses. També m’agrada molt reunir-me amb persones i entitats per després dur idees al Parlament.

El meu fill té tres hores seguides de Conservatori els dimecres i aprofitaré per fer feina a la biblioteca si l’acompany. Al matí treballaré al Parlament, en coses que no puc fer ni dimarts ni dijous. En arribar a casa al vespre, tocarà dutxar-se i sopar per anar prest al llit. Cada vespre hem de bregar amb els fills, però al final sempre fan cas. Són molt bons al·lots. El major també toca el trombó a la banda de música de Montuïri -el petit també hi va.

Dijous és el dia que em toca anar a les comissions. La darrera del dia és la d’Educació, que comença a les 18 h i mai no se sap quan acaba. Els divendres intentaré acabar el migdia perquè la meva dona i jo anam a dinar tots sols. Normalment menjam fora de casa nostra i anam a passejar després. Tenir moments és molt important per a una parella.

El cap de setmana intentaré anar a foravila un moment o un altre. El meu germà entrena l’Atlètic Montuïri amateur i vaig a veure els partits amb el meu fill petit si juguen a casa, perquè li agrada molt el futbol. Si el Montuïri juga fora, da vegades anam a veure l’Atlètic Balears, perquè a casa som ‘balearicos’. Per descomptat, també sorgirà algun sopar o sortida amb amics, sigui amb parella o sense. Diumenge dinarem tots quatre a casa, com feim cada setmana, encara que a vegades també ve alguna padrina a passar una estona amb nosaltres.