La capsa de bombons posa les golondrines sota sospita

PalmaUna capsa de bombons amb 20.000 euros i una targeta de visita. Aquest ‘regal’ d’un empresari de les conegudes golondrines i que ja investiga la Policia Nacional ha posat al descobert l’enorme negoci que mouen les excursions turístiques del litoral i la pugna que hi ha a diversos punts de la costa per aconseguir una autorització administrativa, imprescindible per carregar i descarregar turistes. Igualment, la històrica deixadesa administrativa en alguns punts on milions de persones pugen i baixen de les embarcacions, que es troben damunt domini públic en molts casos. També amb expedients incomplets, autoritzacions que, segons tècnics consultats, “no quadren” i la mediació d’ajuntaments que, com és el cas de Son Servera, també acumulen sentències judicials en contra per haver consentit, per exemple, “la privatització d’un embarcador en terreny públic”, segons diu la sentència.

L’administrador de l’empresa Naviliers Bennàssar, Antoni Bennàssar, va confirmar a l’ARA Balears que ell és l’únic administrador de la societat i que “mai no hauria consentit” que el seu germà es presentàs a la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua amb una capsa on hi havia doblers a dins, i la deixàs a la directora general. De moment, el que sí que ha provocat el cas de la capsa de bombons és que s’enceti una investigació en profunditat dels fets, que fins i tot podria anar més enllà. Fonts pròximes a la investigació han confirmat a l’ARA Balears que la Unitat de Delinqüència Econòmica de la Policia Nacional (UDEF) ha demanat a la Conselleria del Cicle de l’Aigua i la Mar “més documentació corresponent als expedients de les operacions al pantalà de Cala Millor”.

La Policia va revisar les càmeres de seguretat de la Conselleria per identificar la persona que havia introduït la capsa de bombons i es va endur còpies de les gravacions. Els investigadors volen comprovar les autoritzacions administratives de què disposen, i això ha generat preocupació a la companyia i en el sector, molt important en el negoci turístic illenc.

Dos milions de turistes

El sector de les excursions marítimes turístiques a les Balears –les populars golondrines– mou cada any prop de dos milions de passatgers i està en mans d’una quarantena d’empreses que operen més de 60 embarcacions, segons dades oficials. És un sector plenament integrat dins el model turístic balear, amb rutes que recorren cales, ports i enclavaments d’alt valor paisatgístic, especialment a Mallorca i al corredor Eivissa-Formentera. Aquesta activitat, segons càlculs del sector, mou més de 100 milions d’euros cada any a les Illes, però també té conflictes en què els interessos econòmics xoquen amb la gestió pública amb ombres i, sobretot, deixadesa històrica.

El funcionament del negoci depèn d’un element clau: l’accés al domini públic maritimoterrestre. Les empreses necessiten autoritzacions per instal·lar casetes de venda de tiquets, punts d’atracada i zones d’ancoratge. Sense els permisos no poden operar. Això fa que cada concessió sigui un actiu de gran valor, especialment en zones d’alta afluència turística.

“Aquesta dependència ha generat una competència intensa, de vegades amb situacions irregulars consentides durant anys, com punts de venda en llocs de domini públic sense permís i embarcadors fets per les empreses sense autorització. Mentre no hi hagués gaire conflicte, l’Estat mirava cap a una altra banda”, diu un tècnic coneixedor de la situació que demana l’anonimat.

El cas de Cala Millor –no és ni de bon tros l’únic­– acumula un historial d’enfrontaments entre les empreses operadores, amb acords privats amb l’Ajuntament de Son Servera per operar un pantalà en domini públic que la Justícia va condemnar i conflictes breus per una caseta de venda de tiquets. “Estar col·locat a prop de l’embarcador és clau perquè així vens tu l’excursió i no la competència”, assenyala un tècnic consultat per l’ARA Balears. Per aquest motiu, Costes va haver de mediar durant anys entre l’empresa Naviliers Bennàssar i Creuers Illa Balear, fins al punt de decretar “l’alternança anual per ocupar el millor punt de venda. Un any s’hi posava una empresa i l’any següent, l’altra”, explica una font empresarial.

Aquest acord també va acabar amb enfrontaments i amb retrets entre les companyies que varen arribar a l’Administració. “Hi havia una decisió salomònica, però el canvi de delegat de Costes –quan encara les competències eren estatals– va provocar que es trencàs l’alternança i la competència ferotge va tornar a esclatar”, recorda un tècnic.

Tot plegat posa al descobert les tensions entre les empreses que intenten atreure els turistes a la seva embarcació. En alguns casos “ni tan sols es posen d’acord en els horaris, perquè el més lògic seria que fossin complementaris”. “Però segons a quins embarcadors es donen situacions ridícules d’una barca esperant i pressionant l’altra que també recull els clients”, confirma Joan, extreballador d’una companyia del nord de Mallorca. Aquestes empreses es disputen els mateixos espais i “en els moments intensos de temporada alta hi ha nirvis”. “Mouen molts de doblers, més dels que ens podem imaginar, i això es nota”, destaca Joan.

L’expedient del pantalà de Cala Millor, consultat per l’ARA Balears, confirma que “no quadren els elements autoritzats en domini públic amb els que es varen sol·licitar”. “Un nou exemple de com ha funcionat de malament Costes. El problema ve de molt enrere”, lamenta el tècnic.

Palma redibuixa el negoci

A Palma es produeix un canvi de rumb del sector de les golondrines. El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de les Balears va decidir convocar un concurs públic per gestionar la terminal de Trànsit Local –el moll de les golondrines–, una concessió que inclourà els amarradors i dos punts destinats al futur Bus Nàutic.

El nou model romp amb el sistema actual: la gestió quedarà en mans d’un sol operador, que explotarà un espai de 17.000 metres quadrats de domini públic portuari. Això implica passar d’un esquema amb múltiples empreses que competeixen pel mateix espai a un sistema concentrat en una única concessió, una decisió que no ha agradat a alguns operadors tradicionals, entre els quals hi ha la coneguda Barca Samba, odiada per molts veïns del passeig Marítim perquè “durant la temporada no es pot ni obrir la finestra del renou que fan les festes que organitza”, explica José Moll, un veí de la primera línia palmesana. L’Associació de veïns del passeig Marítim havia denunciat en diverses ocasions “el renou, la massificació i la mala imatge” que es dona, factors que han influït en el nou plantejament.

L’Autoritat Portuària ha actuat contra aquesta realitat i el nou operador de l’espai només podrà acollir “embarcacions de transport de passatgers (llista segona). Les conegudes party boats en seran excloses”, expliquen fonts de l’Autoritat Portuària sobre les bases del concurs. A més, el concessionari haurà d’assumir obligacions noves: des de la programació d’activitats culturals i familiars a mesures ambientals i la integració del servei públic de Bus Nàutic.

Les xifres expliquen en part aquest gir. Actualment, al moll de Palma operen 18 embarcacions amb una facturació estimada conjunta que pot arribar als 20 milions d’euros anuals. En canvi, les taxes portuàries abonades fins ara són molt reduïdes en comparació amb aquest volum de negoci. El nou concurs fixa una taxa d’ocupació mínima de prop de 192.000 euros anuals, a més d’un 4% sobre l’activitat.

La reforma de l’Autoritat Portuària respon a “la necessitat d’ordenar l’activitat, millorar la convivència amb els residents i ajustar el retorn econòmic del domini públic”. Per al sector, el canvi obre incerteses. La concentració en un sol operador pot deixar fora empreses històriques i alterar completament el mapa del negoci.

Les ‘party boats’, la cara més fosca

El fenomen de les anomenades party boats –embarcacions turístiques que combinen excursions marítimes, música, alcohol i ambient festiu– és la cara més fosca del negoci de les golondrines. S’han consolidat els darrers anys com una de les derivades més controvertides del turisme a les Balears i tot i la lluita d’algunes administracions per combatre la venda d’alcohol i, sobretot, el renou. Però no s’ha aconseguit ni de bon tros posar fi a aquest fet.

Eivissa és el principal epicentre del fenomen. Diverses empreses de party boats han estat sancionades per comportaments vinculats a la seva activitat. Residus, música a les totes fins i tot dins d’espais naturals i molt d’alcohol.