El camp eivissenc es mor de set

EivissaEivissa torna a estar en situació de prealerta de sequera. Segons les dades publicades fa unes setmanes per la Conselleria balear de Medi Ambient i Territori, el nivell de les reserves hídriques d’Eivissa va retrocedir tres punts percentuals al juny respecte de les dades registrades l’any anterior. Així, la capacitat dels aqüífers de la pitiüsa major s’ha situat en un 47%. En el cas de Formentera, la Conselleria assenyala una variació interanual favorable del 4%, malgrat el descens del 3% de les reserves en comparació amb el mes anterior, i passa del 54% al 51% al juny d’enguany. La manca de pluges s’ha fet notar als cultius de secà i n’ha afectat la producció però, mentre d’una banda en falta, per una altra se’n perd.

Aquesta situació té a veure amb els resultats interanuals de les precipitacions, que, segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), reflecteixen una situació de dèficit a les Pitiüses: només hi ha plogut un 88% respecte de la mitjana de precipitacions normals. Fins ara, les dades històriques de l’Aemet registrades fins al 2017 posen de manifest que, en tot aquest període, Eivissa ha registrat un any de sequera extrema (1983),quatre de sequera severa i 18 entre sequera moderada i lleu. Per part seva, les estacions de Formentera van registrar també sequera extrema l’any 1983, sequera moderada el 1995 i 22 anys entre sequeres moderades i lleus.

La sequera meteorològica de tots aquests anys ha conduït a un context històric de sequera hidrològica a les Pitiüses, la qual des de 2009 ha suposat tres anys d’estat d’alerta (2014, 2015 i 2016). Aquesta circumstància va obligar a prendre mesures restrictives, especialment en l’agricultura, i des de 2018 Eivissa es troba en estat de prealerta. El 2019 -segons la tècnica de la Cooperativa Agrícola de Sant Antoni Alicia Morales- la sequera ha provocat un descens del 50% en les collites de farratge i de cereal a Eivissa. Fonts de la Cooperativa Agrícola de Santa Eulària asseguren que, malgrat que els seus cultius són de regadiu -i per tant la falta de pluja no els afecta-, la sequera també els acabarà perjudicant perquè no hi ha seguretat que els pous siguin capaços de suportar el descens dels nivells freàtics, atès l’augment de l’ús de l’aigua dels aqüífers.

Reutilització de l’aigua

Tot això ocorre en un context en què bona part de l’aigua depurada d’Eivissa acaba abocada a la mar, tot i que es podria reutilitzar per regar el camp, tancar així el cicle de l’aigua, i assumir el lema de l’Aliança per l’Aigua d’Eivissa i Formentera: ‘Ni una sola gota a la mar’. L’Aliança per l’Aigua i, sobretot, les associacions Rafal Trovat i de Propietaris Forestals d’Eivissa, insisteixen que cal continuar treballant en la línia de Formentera, que fa temps que té una bassa de reg agrícola amb aigua de la depuradora, aprofitant l’oportunitat que brinda la futura depuradora de Sa Coma.

Tot i que l’obra de la nova depuradora va començar l’any passat, el president de l’Associació de Propietaris Forestals d’Eivissa, Rafael Tur, destaca que encara queda molta feina per fer. “Continuam estant en una espècie de llimbs, sabem que la infraestructura de la planta estarà acabada d’aquí a poc, però el problema és que les canalitzacions suposen el 50% de l’obra civil i aquestes no només no han començat, sinó que ni tan sols s’ha posat en marxa el procés d’expropiació, la qual cosa allargarà més els terminis”, lamenta Tur.

Cost energètic

Rafael Tur també és membre actiu de l’Aliança per l’Aigua, que insisteix que encara es desconeix d’on es traurà l’energia necessària per dur les aigües brutes fins a la depuradora, situada a cotes de 120 metres. Però, a més, segons està planificat la nova planta depurarà 25.000 tones al dia d’aigua que aniran a parar a la mar. “Això és una autèntica barbaritat amb el cost energètic que això suposa i tenint en compte el context de sequera”, assenyala Tur. “Si advocam per tancar el cicle de l’aigua, aquí tenim una oportunitat d’or per fer una bassa de reg a cota de 120 metres i des d’allà portar aigua a pràcticament tota l’illa només per caiguda sense més cost energètic i proveïnt el camp que tant la necessita”, emfatitza.

En aquest sentit, Tur recorda que a Eivissa el sector agrícola també va ser el gran perjudicat pel Decret de sequera, encara que a l’illa els agricultors només usen 1,75 hm3 d’aigua a l’any, segons les dades de l’Administració. “Juntant el proveïment d’Eivissa, el del camp i el dispers, la suma del consum és menor que el que la nova depuradora abocarà a la mar anualment. Per això, no podem deixar passar aquesta oportunitat de tancar el cicle de l’aigua”, hi insisteix. I per aquest motiu, des de l’Aliança per l’Aigua proposen crear una bassa de reg a l’altura de la nova depuradora i començar a treballar ja en la infraestructura de distribució d’aquestes aigües per a diverses finalitats però molt especialment per al reg del camp.

Per aconseguir-ho, l’Aliança recorda als partits polítics de l’illa els compromisos que van adquirir en campanya i ara els exigeix que ja comencin a pressionar el Ministeri d’Obres Públiques i Infraestructures perquè l’obra de la depuradora acabi com més aviat millor. Tal com assenyala Tur, “el 2008 el Govern va aprovar la creació d’aquesta infraestructura en un moment en el qual la depuradora d’Eivissa ja estava totalment sobrepassada, dos anys després es va aprovar l’inici dels treballs, però no arribaren fins l’any passat, i les obres duraran almenys tres o quatre anys”.

Mentrestant, a Eivissa es continua contaminat la mar amb aigües deficientment depurades. “Ens estam pegant tirs als peus i, si no prenem mesures pel que fa a la futura depuradora de Sa Coma en el context de sequera prolongada que sofreix Eivissa, no podrem salvar el camp eivissenc”, conclou Tur.