Cala Pi, urbanització oblidada

LlucmajorBasta fer una volta per Cala Pi per fer-se una idea de com era la urbanització quan es construí en la dècada dels 60. Perquè la veritat és que molts carrers estan igual. Si l’asfaltat no és l’original, fa més de 20 anys que no s’ha canviat; només s’hi han fet alguns apedaçaments. Del darrer, en fa unes setmanes, però aconsegueix l’efecte d’assenyalar els punts on la calçada està en pitjors condicions.

Els problemes amb els carrers són els més evidents. Entre blocs de cases hi ha passos que, segons l’ordenació, són també carrers, però estan sense acabar des que s’obriren, i la vegetació i les deixalles s’hi acumulen a parts iguals. S’hi suma el mal estat del clavegueram, amb tapes d’acer espenyades i mai substituïdes o subjectes amb pedres. Les voreres tampoc estan millor; en la majoria de casos no estan ni acabades. Només a la zona més comercial, a prop de la Torre de Cala Pi del segle XVI, existeixen voreres com a tals, i tampoc estan en bones condicions. Alguns veïns que han fet obra en els darrers anys han fet el tram de vorera que tenen davant, però poca cosa més. Un dels casos que crida més l’atenció és el del carrer Albéniz. Es tracta d’una avinguda que connecta Cala Pi i Vallgornera, al voltant de la qual sembla que s’esperava que es desenvolupàs la zona. Però no ha estat així i ara és un carrer sense sortida, on la vegetació guanya terreny al pas dels cotxes i amb solars buits a banda i banda.

Cala Pi ronda els 350 censats, però els que hi resideixen tot l’any no arriben als 200. Per això tothom es coneix i la majoria de veïns són reticents a donar el nom a l’hora de dir el que hauria de fer l’Ajuntament. Només Antònia, una jubilada que ha de passejar pel mig del carrer per no travelar quan surt a fer una volta, ho diu obertament: “Alguna cosa s’hi hauria de fer; viure a Cala Pi és meravellós, però arribarà un dia que no podrem posar un peu al carrer sense caure”. I no només la gent gran troba perills o entrebancs; els nins que hi viuen tenen un camp de futbol, però és ple d’esquerdes i les porteries semblen noves perquè les han repintades, però són les de sempre. I per les mares això no és el principal problema, sinó que la urbanització és plena de solars abandonats sense tancar i d’obres sense acabar, també abandonades, a les quals es pot accedir. L’altre punt de reunió que tindrien els més joves seria el parc, però és fa difícil d’identificar. Sembla un solar més sense tancar o un punt on la garriga ha guanyat a la civilització, però un grapat de fanals amb el cap rodó delimiten el que està marcat en l’ordenació municipal com a zona verda o parc.

Per molts veïns, això només és una anella més en la llarga cadena de greuges que pateix la zona, el més conegut dels quals als darrers temps ha estat la suspensió del servei de Correus casa per casa. Avui els residents han d’anar a cercar la correspondència a l’oficina de Campos.

En aquest problema, l’Ajuntament de Llucmajor ha donat suport a Cala Pi fins a estar disposat a dur als tribunals l’empresa de servei postal. Però respecte de les altres queixes, el Consistori té dificultats per posar-hi mà. El llucmajorer és un dels consistoris més endeutats i aquesta legislatura ha pogut tirar endavant poques inversions. Al març s’intentà reparar els carrers principals de la zona, amb vista a l’arribada dels primers turistes per Setmana Santa. No s’ha envestit el necessari reasfaltatge de tota la urbanització perquè està previst que aviat comencin les obres per fer el nou clavegueram de tot el nucli.

L’únic camí asfaltat de nou passa per la finca de la família de Duran

El camí de Vallgornera és un dels accessos alternatius al principal de de Cala Pi i Vallgornera. És l’únic camí asfaltat de bell nou en tota l’àrea en els darrers temps. S’hi accedeix des de la coneguda com a carretera militar (PMV-6014) i és utilitzada per veïns per evitar els carrers principals de Cala Pi, que ara estan en pitjor estat. Una de les finques a la qual dóna accés és la que és propietat de la família de Marga Duran, presidenta del Parlament i candidata del PP a Cort. Per alguns veïns crida l’atenció que el camí fos asfaltat poc després de l’ascensió de Duran en la política balear. Són poc més de tres quilòmetres que, comparats amb la resta, està en condicions excel·lents.