Cafè Gòtic, el bar de Mallorca on anaven Yoko Ono i Johan Cruyff

PalmaSegurament sigui recordat com un dels bars més bonics i emblemàtics de Palma. Joan Carles Palou va obrir el bar Gòtic l'any 1992, quan l'ambient de Gomila començava a decaure i molts de locals anaren abaixant la barrera. "Venia de fer de discjòquei a la Polilla i vaig pensar a obrir el meu propi bar, però no sabia on", comenta Palou. Aleshores, fou quan s'assabentà que el souvenir que estava ubicat a la plaça de la Llotja tancava i en traspassava el local.

"La sorpresa va venir quan vàrem començar a fer-hi la reforma, ja que després de picar unes parets, vàrem trobar cinc arcs gòtics i un fresc del segle XIII que actualment es troba en el Museu de Mallorca", comenta Palou. "Aquí vaig tenir clar que el bar havia de ser Gòtic, per fer homenatge als arcs del que anys enrere havia estat una boteria, on fabricaven botelles", explica. "El local era tan especial que no necessitava gaire més que una barra i la il·luminació corresponent. Vàrem comprar el mobiliari al mític restaurant El Patio, vàrem entapissar de bell nou i ja vàrem tenir el bar muntat", comenta.

"Molts clients que venien eren exgomilers que cercaven altres indrets per sortit a fer uns beures. Hi havia de tot, venien tant els senyorets com els progres", recorda amb humor. "Quan vàrem obrir, no hi havia gaire ambient per aquella zona, només hi havia el Cafè Llotja, el Xampanyet, on anaven els periodistes i algun més". "Sempre posàvem jazz, excepte algunes excepcions; fins i tot, vàrem programar música en directe", explica. "A molts dels que venien de Gomila els sorprenia veure'm en aquell ambient tan diferent, si em coneixien de la Polilla, i alguns es queixaven que només posàssim jazz i no rock, punk o altres estils musicals", assenyala.

Dins el Gòtic era habitual escoltar Miles Davis, John Coltrane, Charles Mingus, Bill Evans i Billie Holiday, entre d'altres. "Hi havia tot tipus de clients, progres, senyorets, músics, professors, persones que els agradava el jazz... També hi havia un gruix important de gent que venia per com era de guapo el bar" recorda. "Hi havia gent que em deia que quan tenien alguna visita de Barcelona, els agradava dur-los al Gòtic perquè feia planta comparat amb l'estètica dels bars d'aquella època, que solien ser més atrotinats", reconeix. Era habitual que hi anassin famosos quan visitaven l'illa, segurament per la zona i per l'arquitectura del local. "Per aquí han passat Yoko Ono, Johan Cruyff, la infanta Cristina, Arturo Pérez-Reverte, entre d'altres", assenyala.

"La veritat és que en venien molts, però no els fèiem ni puta cas. A Mallorca és molt fàcil que vingui gent famosa si tens un negoci", diu. "Record que el dia que va venir la infanta Cristina vaig veure que havia entrat un grup de molta gent de cop i que hi havia policies, però encara no havia vist la infanta, que estava d'esquena a la barra. Li vaig demanar què volia. Es va girar i em va dir que res", recorda. "Anava acompanyada d'amics i estirats, tots madrilenys i maleducats, els policies varen beure Coca-Cola i quan varen partir, un d'ells va deixar la pistola damunt la barra i va haver de tornar", explica.

"El negoci va anar prou bé els set anys que va durar, fins a gairebé el tancament, que principalment va ser perquè la zona havia canviat molt i hi venien més turistes que feien cafès amb llet i es passaven hores a la terrassa, que mallorquins que venien a escoltar música i a fer copes", comenta. "Ja no compensava i vaig pensar que havia arribat el moment d'abaixar la persiana", explica.

El bar respon

Quina música hi solia sonar?

— Miles Davis, John Coltrane, Charles Mingus, Bill Evans, Billie Holiday...

Quina beguda era la més sol·licitada pels clients?

— Especialment combinats, whisky de malta, escocès, etc. Molt de rom i vodka, i gintònic també, però encara no estava tan de moda.

Quina diríeu que era la marca del bar?

— Diria que l'arquitectura: era un espai molt guapo i diferent. Quan el vàrem agafar, només vàrem haver de posar la barra i la il·luminació.

Alguna anècdota que us faci riure quan la recordau?

— El dia que varen venir dues al·lotes de la presentació d'un llibre d'Arturo Pérez-Reverte. Seien a la barra i una d'elles es queixava que no havia pogut aconseguir l'autògraf que el seu germà li havia demanat, aleshores li vaig dir si volia que el firmàs jo, que tanmateix no sospitaria res i així va ser. "Atentament, Arturo Pérez-Reverte", vaig escriure. Les clientes partiren i minuts després compareix per la porta Pérez-Reverte. No m'ho podia creure.