Ja heu acabat la sèrie o encara no l’heu començada?

PalmaDavant la magnitud de la crisi de l’habitatge, la preocupació creixent que genera i la sensació que les polítiques aplicades fins ara no han afrontat el problema amb l’ambició necessària, és imprescindible començar a posar el focus també en les possibles solucions. És una qüestió massa greu per resignar-nos a repetir diagnòstics sobradament coneguts. La crisi d’habitatge és avui una gran crisi social, perquè afecta directament el dret de les persones a desenvolupar un projecte de vida amb dignitat.

Les polítiques impulsades els darrers anys a les Balears no han estat capaces de frenar l’espiral. Durant els governs d’esquerres, les mesures varen ser del tot insuficients i no es va respondre a la velocitat amb què augmentaven els preus i la pressió immobiliària. Ara, amb l’actual govern de dretes, algunes iniciatives ja neixen destinades al fracàs o es perceben com a operacions de maquillatge més que no com a respostes estructurals. I, a més, conviuen amb decisions que entenen que construir més habitatges n’és la principal solució, sense tenir en compte que el problema no és només de quantitat, sinó també o sobretot ho és de model.

Aquí també hi ha un paper important del periodisme: explicar que, malgrat la complexitat del problema, hi ha propostes i camins possibles. No hi ha una única solució, però sí mesures concretes que poden contribuir a pal·liar la crisi si existeix la voluntat política d’aplicar-les. Les darreres setmanes s’han multiplicat les aportacions de la societat civil, d’economistes, juristes, urbanistes i professionals que reclamen decisions més valentes. El Cercle d’Economia de Menorca ha estat una de les entitats que ha fet propostes concretes, però no n’és l’única. També hi ha experts que plantegen canvis fiscals i reguladors, limitacions a la compra per part de qui no hi ha de residir, obligacions de temps mínim d’ús, modificacions legislatives per facilitar habitatge assequible, incentius per transformar hotels o establiments en venda en habitatges, i mesures per mobilitzar cases buides i alliberar sòl.

Moltes d’aquestes propostes comparteixen una mateixa idea: reduir el paper de l’habitatge com a objecte d’inversió i especulació per reforçar-ne la funció social primigènia. És a dir, tornar a situar al centre la idea que els habitatges han de servir sobretot per viure-hi.

Cap de les mesures no és senzilla ni suficient per si sola. Però precisament perquè no existeix una única solució, el pitjor seria continuar instal·lats en la inacció o en mesures insuficients. Com diu el Cercle d’Economia de Menorca, “l’únic que no podem fer és no fer res”. Per això apuntam solucions i demanam valentia i compromís de tota la societat per rebaixar la pressió que aquest problema exerceix en la vida de gairebé tothom.