El sector pagès reivindica a Lloret que Mallorca podria produir més aliments “si no es posassin entrebancs al camp”

PalmaEl sector agrari mallorquí ha reivindicat aquest dissabte a Lloret de Vistalegre la seva capacitat per augmentar la producció local d’aliments i reduir la dependència exterior de les Illes, sempre que es deixi de “posar entrebancs” al camp i s’aposti decididament per la sobirania alimentària.

La reflexió s’ha fet en el marc del Festival per a la Sobirania Alimentària, organitzat per Pla XXI, Permacultura Gran Giro i la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), dins les activitats de l’Acadèmia del Clima. La jornada ha reunit pagesos, investigadors, activistes, col·lectius agroecològics i ciutadania per debatre sobre el futur del camp mallorquí en un context marcat per les crisis climàtica, energètica i alimentària.

Un dels debats centrals ha girat entorn de la capacitat real de Mallorca per alimentar la població davant una eventual emergència. El moderador de la taula, Daniel Quetglas, ha advertit que l’illa actualment només produeix prop del 12% dels aliments que consumeix i ha alertat de la fragilitat d’un model “basat en estocs mínims i en una dependència absoluta del transport marítim”.

Malgrat aquestes xifres, els participants han coincidit que el problema no és tant la capacitat productiva com el model econòmic i territorial actual. “Es viu d’esquena als pagesos i als pescadors i, si hi hagués una crisi alimentària, tothom miraria cap a nosaltres”, ha afirmat Toni Feliu, de Sa Casa Pagesa. El pagès ha denunciat que el sector sovint és acusat de no poder produir prou, tot i que considera que la realitat és una altra.

Feliu també ha criticat la manca d’aposta institucional pel producte local i s’ha preguntat per què no s’exigeix que hospitals, escoles i residències consumeixin almenys una part significativa d’aliments de proximitat. Segons ha apuntat, els baixos salaris i la pressió dels preus afavoreixen la compra de productes importats més barats, fet que perjudica directament la pagesia local.

En la mateixa línia s’ha expressat el secretari general d’Unió de Pagesos, Sebastià Ordines, que ha defensat que el sector podria incrementar la producció si tingués més sortida comercial. “No és un problema de producció sinó comercial”, ha assegurat. Ordines ha denunciat la competència dels productes de fora i ha advertit també de la pressió urbanística sobre el sòl rústic. “Sembla que els pagesos feim nosa al camp”, ha lamentat, amb referència a l’augment de construccions en terrenys agrícoles.

La responsable de projectes internacionals i incidència de SEAE, Aina Calafat, ha posat el focus en els impactes ambientals del model productiu actual. Segons ha denunciat, el sòl fèrtil “s’està cobrint de ciment i plaques solars” mentre els aqüífers es degraden per l’ús de plaguicides i contaminants.

Calafat ha defensat l’agricultura ecològica com una eina d’adaptació davant el canvi climàtic i les futures crisis alimentàries i energètiques. En aquest sentit, ha destacat que ja un 20% de la superfície agrària està dedicada a aquest tipus de producció i que bona part dels agricultors ecològics són joves.

Tot i això, també ha advertit de les dificultats que afronta el relleu generacional al camp, especialment en els primers anys d’activitat, quan els ingressos són baixos i l’accés a ajudes és complicat. Entre les iniciatives positives, ha destacat projectes col·lectius com l’obrador compartit d’Apaema, que facilita l’accés a infraestructures comunes per als nous productors.

La jornada ha combinat els espais de debat amb activitats divulgatives i festives, com microxerrades sobre agricultura regenerativa, compostatge i biofertilitzants, projeccions documentals, intercanvi de llavors i un mercadet agroecològic.