Lluc Aparicio Gil: "Som com un ca pucer: pare de Zamora, mare llongueta, i jo, ben sineuer!"

PalmaEls vídeos de Lluc Aparicio Gil, “en Parisio”, acumulen milers de visualitzacions a les xarxes. En aquestes creacions, rep Francina Armengol, rep el bisbe de Mallorca, rep Chenoa, reben els presentadors dels informatius d’IB3, rep tothom... “Però ningú no s’enfada”. A Parisio Productions, Lluc Aparicio es dedica a escarnir persones conegudes i també desconegudes que poden representar estereotips de l’imaginari col·lectiu dels mallorquins.

D’aquestes persones de què feis befa, s’ha enfadat ningú mai?

— Jo faig el que faig per fer gràcia, no per fer enfadar ningú. La veritat és que ningú mai m’ha fet saber que s’hagi enfadat. Abans de penjar un vídeo a les xarxes, el mostr per WhatsApp a un grup d’amics amb qui tenc molta de confiança. Perquè jo faig el que faig gràcies als meus amics. Si veig que ells dubten d’un contingut determinat, m’ho pens molt a l’hora de publicar-lo. Per exemple, fa temps vaig fer un vídeo titulat Mallorca now is Las Vegas, que acabava amb el lema Gas pes nas. Això és una expressió que diu molt un amic meu, i nosaltres ens esclatam de rialles. Em varen arribar comentaris de persones dient que això era una apologia de les drogues. Ila veritat és que en el nostre grup d’amics no hi donàvem aquest sentit. Na Francina, jo no la conec de res, però és la presidenta, i no li ha de venir de nou que la gent en faci befa. Si se’n queixàs, d’un vídeo meu, jo li diria: “Reina, era una broma...”.

Després de tantes de publicacions, ja teniu pipella per saber si un vídeo funcionarà o no?

— Jo partesc del principi que vull fer riure les persones d’una comunitat molt concreta, que són els mallorquins. Per això faig els vídeos en català, i n’exager algunes característiques. A la vida real, jo no xerr com xerr als vídeos. Bé, per ventura ningú no xerra com com jo xerr als vídeos. Tot és una exageració, i no em fic amb cap persona en concret. Per exemple, a la meva colla d’amics, n’hi ha un a qui consideram molt urbanita. Idò un pic no sé on va anar aquest amic i es va fer un vídeo menant un tractor. Ens el va enviar, i com que li deia tan poc estar damunt un tractor, en vaig escarnir la seva manera de xerrar i de ser. Vaig multiplicar per deu el seu caràcter ‘urbanita’. L’objectiu és fer riure, i fer gràcia a les persones que coneixen Mallorca, amb independència d’on hagin nascut. Jo mateix som com un ca pucer, som com un mil leches: mon pare és de Zamora, ma mare és llongueta, i jo som ben sineuer! Defens fer les coses sempre en català, i per això faig els vídeos i els lemes de les meves camisetes en aquesta llengua. Un andalús que faci vídeos sobre els andalusos haurà de conèixer molt bé la societat a la qual s’adreça. Jo som d’aquí, i per això faig vídeos per a la gent d’aquí.

I d’on us arrabassau tot aquest imaginari per nodrir els vostres vídeos?

— Cada dematí, devers les 9 h, vaig a berenar a un cafè de la plaça [la seu de Parisio Productions n’és molt a prop, al carrer Major]. I allà s’apleguen els vells, els joves, els desenfeinats, els perduts... I m’agrada xerrar-hi. És una font d’inspiració constant. Altres vegades, però, si som a bars o cafès de fora poble, m’agrada parar atenció a converses de gent que no conec. Un pic, durant la pandèmia, a l’Hostal de Montuïri, vaig sentir un home que deia: “Me diuen que, si no me vacun, no me’n puc anar fora. I el més enfora que me’n vaig és a Porreres!”. I això em va fer molta de gràcia.

Com va començar Parisio Productions?

— Abans de publicar vídeos a les xarxes, jo feia vídeos perquè els meus amics i jo riguéssim. Els feia quan anàvem de viatge. En record un que férem un pic que anàrem pels Pirineus, i hi fèiem pardalades de les nostres. Durant la pandèmia, vaig veure que allò funcionava entre nosaltres, i vaig decidir començar a publicar-ho a les xarxes amb el nom de Parisio Productions. Hi vaig posar aquest nom, perquè un amic d’escola un pic em va dir: “T’hem de dir Aparici, perquè Aparicio és massa foraster”. I d’Aparici passàrem a Parisio. I llavors hi vaig afegir Productions, perquè és en anglès, i tot allò que és de fora és millor [riu].

En viviu, de Parisio Productions?

— Aniria molt magre, si n’hagués de viure. Jo vaig estudiar Història de l’Art a la UIB, i ara faig feina de comercial d’una agència turística, amb autocars i excursions organitzades. Hi faig feina set mesos l’any. De fet, ara fa poc que n’he acabat. Idurant els mesos que no són temporada turística és quan més em ret la feina de fer vídeos. Fer un vídeo de trenta segons o d’un minut de durada du una feinada, si vols que surti bé. Darrere, per ventura hi ha 10 hores de feina. A mi, aquests vídeos no em donen guanys econòmics, però sí que em suposen una promoció dels meus productes de marxandatge, que bàsicament són camistes, gorres i dessuadores, amb lemes com ‘La mar m’ha tret’, ‘Me pesa sa vida - Life is so hard’, ‘Don’t look slim - No miris prim’... Amb el negoci de les camisetes, que venc a 15 euros, és en allò que més guany, perquè en les dessuadores i gorres hi ha poc marge de benefici. I tanmateix, tot allò que hi guany, ho invertesc a comprar micros, càmeres, una GoPro... per fer els vídeos de més qualitat.