Societat 06/11/2021

Els barris més degradats es rehabiliten amb el PGOU del 1985

Revisat per Rafael Company Corró
2 min
La Gerreria. Fotografia de la col·lecció Adeu, Barrio Chino, adeu, publicada a la secció ‘Paisatge documentat’ de la web de Palma XXI.

PalmaLa recta final de l’aprovació del Pla General d’Ordenació Urbana no va ser fàcil. No va estar absent de debats i modificacions contínues fins a l’aprovació definitiva el 31 d’octubre de 1985. Va començar a gestionar el Pla amb la creació de la Gerència d’Urbanisme l’arquitecte madrileny José María Arranz, al qual seguiria l’advocat Rafael Company.

El PGOU, a més de la planificació de l’Eixample i la resta de la ciutat com vàrem veure al capítol anterior, abordava també la rehabilitació de la ciutat històrica. Així, el PGOU preveia quatre Plans Especials de Rehabilitació Integral (PERI) dels barris més degradats del centre: el puig de Sant Pere, el Jonquet, la Calatrava i la Gerreria.

El primer PERI va ser el del barri d’origen musulmà del puig de Sant Pere, amb l’objectiu de promoure la recuperació patrimonial (no exclusivament monumental) i la revitalització socioeconòmica. Aquest pla ja estava iniciat amb anterioritat al PGOU del 1985, a causa dels enfonsaments d’habitatges que hi va haver els anys setanta. L’estratègia inicial de l’Administració era tirar-ho tot i tornar-lo a fer de nou, però amb els nous consistoris ja en democràcia va haver-hi un canvi de paradigma. Com ens contava l’arquitecte Tomàs Fortuny en una entrevista per a la revista Ciutat, “amb la nova entrada dels ajuntaments democràtics es va crear el Patronat Municipal de l’Habitatge, i es va agafar el puig de Sant Pere com un pla pilot de recuperació d’un barri de la ciutat antiga tenint en compte les necessitats dels seus habitants. Trenta-quatre arquitectes vàrem intervenir en la redacció de projectes dins una zona de quatre hectàrees. Cada edifici es va anar rehabilitant per mitjà de concursos”.

El 1985 s’aprova el PERI del Jonquet. En aquest barri exterior a l’antic recinte emmurallat, igual que al del puig de Sant Pere, es va emprendre una important promoció pública d’habitatges amb l’objectiu de donar reallotjament a la població resident. També es varen dur a terme els habituals projectes de recuperació patrimonial i de dotació d’equipaments, en un debat que encara continua obert i al qual intenta donar solució el recentment aprovat Pla Especial de Protecció (PEP).

El PERI de la Calatrava, que no s’aprovà fins al 1991, projectava una rehabilitació a través d’una major dotació en equipaments i potenciant des del principi la participació de la iniciativa privada, juntament amb la promoció pública d’habitatges. Malgrat l’aparent èxit del PERI, segons ens diu Edita Navarro, de l’associació de veïns del barri, “la introducció de la iniciativa privada ha degenerat en la substitució d’edificis d’ús residencial per l’ús turístic, i en quatre anys hem passat a tenir en 260 metres de la façana marítima del barri de zero a tres hotels”. 

Pel que fa al PERI de la Gerreria, antic barri d’origen medieval que formava part de l’espai industrial intramurs (forns, tallers i fàbriques tèxtils) no es va aprovar fins al 1996, ja amb una filosofia neoliberal, fet amb la lògica de l’especulació i d’higienització del teixit urbà deteriorat, cosa que donà peu a una considerable gentrificació.

stats