Les Balears, més afectades pel càncer perquè tenen l'esperança de vida més alta de l'Estat

PalmaLa Universitat de les Illes Balears (UIB) ha presentat aquest dimecres l'Anuari de l'envelliment del 2021, en què han col·laborat més de 50 autors i agrupa en set blocs els articles publicats. Entre aquests, la doctora Carmen Orte, encarregada de presentar l'anuari avui a Ca n'Oleo, ha destacat el càncer i l'esperança de vida, la solitud, la violència masclista en les dones grans i el paper de la família als centres residencials.

"En aquesta comunitat autònoma trobam una mica més de càncer que a la resta de l'estat espanyol perquè és la que té l'esperança de vida més alta d'Espanya. I aquesta és la primera causa de factors de risc en els vells", ha exposat Javier Cortés, membre de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i la Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Així, ha afegit, "els càncers més incidents són el de mama —en la dona—, el de pròstata —en l'home— i el colorectal —en el conjunt de la població", ha afegit.

Ara bé, encara que, "com major edat, més risc existeix de patir un d'aquests càncers, també hi ha un millor pronòstic", ha puntualitzat el doctor. A segons quina edat, ha indicat, "amb un càncer de pròstata, per exemple, no moriràs d'això, perquè cada vegada sabem més d'aquests càncers". De fet, mentre que "abans es curaven un 30% dels càncers, ara es curen prop del 60%, el doble", i "si les coses van bé i la recerca biomèdica té suport, l'objectiu és que el 2030 s'arribi a curar-ne el 70%", ha apuntat Cortés.

El tabac, focus d'un dels càncers menys curables

Una altra bona notícia és que aquests tres tipus de càncer poden ser "sotmesos a diagnòstic precoç" i, per això, la prevenció és molt important a partir dels 50 anys, ha advertit el metge. I en els casos que hi ha antecedents familiars directes, el diagnòstic es pot avançar encara més. En aquest sentit, ha lamentat que "durant la pandèmia hi ha hagut problemes" amb la detecció del càncer de mama, però que "la consellera de Salut està fent una feina molt seriosa per aconseguir un programa preventiu que tingui cobertura a tota la comunitat autònoma".

Cortés ha recordat també que el tabaquisme està íntimament relacionat amb el càncer, sobretot el de pulmó, un dels més difícils de curar. "Mentre que prop d'un 80% dels càncers de mama i pròstata es poden curar, en el cas dels de pulmó la xifra és només d'un 20%, i aquest està majoritàriament provocat pel tabac, una droga addictiva terrible", ha alertat el doctor, que s'ha mostrat preocupat perquè n'augmenta el consum. "Hi ha hagut una pujada durant el confinament, especialment entre les dones joves. Es xerra d'un 30% a escala europea. Això sanitàriament no és tolerable", ha denunciat. A més, estar a prop d'una persona que fuma fa augmentar entre un 20% i un 30% el risc de patir càncer.

Violència masclista en dones grans

Un altre dels temes clau en l'Anuari del 2021 és la violència masclista en les dones grans, que ha posat sobre la taula aquest matí el geògraf Ferran D. Lluch. L'expert ha recordat algunes de les dades de la Macroenquesta de Violència contra la Dona del 2019, feta a escala estatal, que revelava que "un 42% de les dones que varen afirmar haver patit violència al llarg de la seva vida tenien 65 anys o més". Així mateix, ha assenyalat D. Lluch, "el 20% va dir que havia patit violència psicològica i el 10%, violència física per part de les seves parelles".

"Una dada que hi afegeix dramatisme és que, quan se'ls va demanar quan havien deixat de patir violència, una part important de dones grans va dir que havia estat amb la mort de la parella. Això vol dir que aquestes dones han viscut en situació de violència i d'angúnia vital tota la seva vida", ha argumentat el geògraf. A això s'hi suma el fet que aquest col·lectiu és el que més tendeix a "una certa ocultació, és a dir, pateixen violència, però no la manifesten ni a la xarxa de suport formal ni informal" i, per aquest motiu, cal "incidir en els protocols perquè destapin aquesta situació".

Famílies i residències

Finalment, la tècnica de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) Margalida Roser, que també ha participat en la presentació de l'Anuari, ha exposat el capítol dedicat al paper de la família als centres residencials. Sobre això, Roser ha destacat que "les famílies donen una informació molt important de tots els residents", per la qual cosa és necessari veure'ls "com a aliats".

El capítol remarca el paper de la família als centres residencials com un àmbit més de treball estratègic, com pot ser l'àmbit sanitari i el psicològic, alhora que analitza com es viu aquest paper des de la perspectiva del centre, en moltes ocasions una perspectiva molt crítica amb la família; i, per altra banda, com viu l'ingrés i l'estada al centre residencial la família: possibles sentiments de culpa, actitud crítica amb el centre o sentiments de deixadesa de les funcions de cures.