Societat 15/06/2021

Els casos de maltractament de la gent gran no es compten a les Balears

La directora insular de l'àrea de Gent Gran de l'IMAS, Sofia Alonso, adverteix que no hi ha mecanismes per trobar i ni registrar aquesta violència

3 min
Una usuària d'una residència de gent gran.

PalmaLes Balears no tenen cap mecanisme per detectar el maltractament de les persones grans ni tampoc fan un recompte d'aquests casos. Aquests són dos dels principals reptes que s'han posat sobre la taula durant la desena edició de les jornades Una mirada a la protecció de les persones grans, organitzada per l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS), l'Ajuntament de Palma i el Centre Balears Europa, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. L'acte ha coincidit amb el Dia Mundial de la presa de consciència de l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans, que se celebra el 15 de juny.

"No hi ha xifres perquè no se'n recullen. Això és una de les tasques que volem posar en marxa", ha assegurat en declaracions a l'ARA Balears la directora insular de Gent Gran, Sofia Alonso. Davant això, Alonso adverteix que cal "una eina –com a Infància el RUMI (Registre Unificat de Maltractament Infantil)–, en la qual es registri tot el que passa". De moment, només es compten "les sol·licituds de prioritat social, però això no és sinònim de patir una situació de maltractament", assenyala la directora insular.

Davant això, "la detecció és molt difícil i la denúncia també" perquè "moltes vegades la mateixa persona maltractada no vol que es denunciï perquè és víctima de maltractament per part d'un fill o d'una persona propera", alerta Alonso. Per pal·liar aquesta realitat, proposa "empoderar els tècnics de serveis socials, posar les eines necessàries" a fi de "donar un espai de confort perquè exerceixin la funció de denúncia". La directora insular recorda que "aquests professionals després han de continuar treballant amb la persona maltractada i amb la maltractadora".

Així, una de les principals idees més destacades de les jornades d'avui ha estat la necessitat de crear "un sistema de protecció de la gent gran", fet que implica "fer una llei, que ha d'impulsar el Govern autonòmic", ha explicat la titular de Gent Gran de l'IMAS. "On puguem, ho reclamarem i ho reivindicarem. Farem feina perquè pugui ser una realitat", s'ha compromès Alonso, que apunta que "hi ha hagut iniciatives parlamentàries en aquest sentit".

Si els casos que es coneixen de violència masclista es representen amb la punta d'un iceberg, dels de maltractament cap a la gent gran "no veim absolutament res, perquè no ho recollim", lamenta la membre de l'IMAS, que reconeix que això "és una invisibilització que feim". Ara "un dels primers deures que hem de fer és començar a comptar i visibilitzar els casos", diu Alonso. En aquest sentit, la passa més important que s'ha fet a escala insular es va fer "fa dos anys, quan es va aprovar el protocol d'actuació davant situacions de maltractament i d'autonegligència en l'àmbit domèstic", però "no hi ha res dins l'àmbit de Gent Gran".

Abús econòmic

De fet, el tema encara es desconeix. "Hi ha vegades que no és voluntari tractar malament a la persona. Hi ha moltes situacions, com ara en el llenguatge: a vegades parlam de padrins per parlar de tota la gent gran, i no tots ho són", manifesta la directora insular. "Hem de vigilar en la manera que ens adreçam a ells, perquè infantilitzar és un altre dels problemes que tenim", afegeix.

Dins el maltractament, a més, hi ha diferents modalitats. "Hi ha situacions de persones que viuen a costa de la pensió de la gent gran. Això és un abús econòmic en total regla i s'ha de reclamar. No pot ser que una persona no pugui arribar a final de mes o estigui en perill de perdre la seva plaça de residència perquè li lleven la prensió cada dia", denuncia Alonso. L'IMAS té intenció d'"establir un sistema" per denunciar-ho, i per fer "justícia s'haurà d'aferrar i donar la mà", declara.

'Una mirada a l'atenció residencial', vídeo fet per l'IMAS amb testimonis de la pandèmia a residències.

Testimonis de la pandèmia

Per altra banda, cal destacar que per primera vegada en els deu anys de jornades la gent ha pogut participar activament per fer sentir la seva veu a través del vídeo Una mirada a l'atenció residencial, en el qual també han participat professionals de residències per narrar com han viscut la pandèmia. "Avui en dia no m'han de tractar com un infant. Jo el tenc [el cap] ben moblat. A mi això em rebenta, vull que em tractin com som", reclama un dels residents de l'IMAS. "Jo estava disgustada perquè el que més estim són els meus fills i pel que estava passant gairebé no podíem xerrar perquè estàvem tancats dins l'habitació", explica una altra.

Durant les jornades també s'han tractat algunes iniciatives per millorar el benestar de la gent gran, prevenir la solitud i combatre la bretxa digital. La Fundació Aldaba ha presentat el seu projecte pilot 'Talent a casa' i 'Aldaba bona nit'; el GREC ha explicat la seva iniciativa Sempre Acompanyats, i l'Equip de Vellesa i Família (EVIF) de l'IMAS ha exposat el nou programa 'Xerra'm de tu' per fomentar un envelliment actiu i centrat en la persona.

stats