Si avui és dissabte, som al centre comercial

PalmaQualsevol diria que ho regalen, a jutjar per les dificultats que du trobar aparcament al centre comercial Fan Mallorca Shopping un dissabte a les cinc de l’horabaixa. Estic un quart d’hora (de rellotge) fent voltes amb el cotxe, anant molt alerta amb els vianants però sobretot amb altres cotxes conduïts per individus que circulen per un aparcament estibat de gent amb la convicció que encara són a l’autopista. Finalment sorgeix la meva oportunitat, gràcies a una dona que, com si hagués caigut del cel, apareix dins el meu camp visual amb la clau del seu cotxe a la mà i una clara actitud de disposar-se a treure’l del lloc que ocupa a l’aparcament a l’aire lliure (n’hi ha un altre de subterrani, completament saturat). Això m’obliga a esperar un minut més que ella dugui a terme la maniobra, cosa que faig amb molt de gust: però no succeeix el mateix amb el cotxe que apareix tot d’una darrere meu, el conductor del qual no sembla disposat a acceptar que, perquè un cotxe entri a un lloc, abans n’ha de sortir un altre, i que això requereix uns segons. Toca el clàxon tres o quatre vegades, i a cadascuna la pitada és més llarga, sonora i irritada. Quan finalment la dona surt i jo entr, puc veure pel retrovisor que, en passar, el virtuós del clàxon (una trentena d’anys i la barba de moda) em dedica un gest obscè amb una mà i un crit que no puc sentir, però que òbviament és algun insult o alguna grolleria. Va acompanyat de la que deu ser la seva dona, al seient del copilot, i d’un infant de tres o quatre anys que va al seient del darrere i que és instruït amb l’exemple de son pare.

Els mateixos esquemes

A les dones els agrada anar a Ikea; als homes, a Leroy Merlin. O això diuen. La realitat és que són multitud les persones que passen el dissabte horabaixa i vespre (alguns la jornada sencera) en un centre comercial. El que sigui, el que els agafi més a prop, supòs, tot i que no s’ha de descartar l’existència de sibarites que vagin fent ruta de grans superfícies arreu de l’illa. Tenen per escollir, tot i que evidentment els voltants de Palma és on es produeix la major concentració de recintes d’aquestes característiques. Ara s’hi podria afegir Palma Springs, a les Fontanelles, després d’un periple judicial que ha culminat amb la decisió del Tribunal Suprem de desestimar el recurs de cassació del Govern balear contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears, i que dona així la raó definitiva a la promotora del projecte. Aquesta promotora és Unibail-Rodamco, que té seu a París i que presumeix de ser el primer grup cotitzat del sector immobiliari comercial a Europa. Amb els centres comercials es reprodueix sempre el mateix esquema: es tracta de grans grups o de fons d’inversió multinacionals que especulen amb terrenys que compren i venen arreu del món, produint sumes de diners que entren i surten dels seus assentaments comptables. Mentrestant, al lloc on s’ha construït el centre comercial de torn (Mallorca, per exemple) li queda el recinte construït, l’impacte que produeix damunt el territori i, com a premi, la possibilitat que els aborígens hi facin feina com a mà d’obra barata, que és al que poden aspirar una majoria de treballadors educats en un país que és capdavanter a Europa en fracàs i abandonament escolars. És el model econòmic balear, consistent a servir de marc incomparable per als negocis dels altres. O a malvendre els propis recursos, i de passada la dignitat, a canvi de quatre duros, sense oblidar-nos de donar les gràcies perquè hi ha algú “que ens dona de menjar”.

Palma Springs, si finalment es fa tal com s'havia anunciat, ocuparà vuitanta mil metres quadrats i inclourà unes dues-centes botigues, amb la qual cosa hi haurà una gentada que podrà anar a passar-hi els caps de setmana. Des de l’any 2016, la pàgina web de l’Ajuntament de Palma dedica a les Fontanelles un apartat específic titulat ‘Ses Fontanelles: espai natural de Palma’ en el qual es poden llegir encara paraules com aquestes: “Ses Fontanelles, com a darrera zona humida de Palma, s’ha de conservar, protegir i restaurar de manera adequada. Aquesta zona humida presenta importants valors naturals i culturals: antigues salines, petites pedreres, síquies, conreus, pinars litorals, canyet, botxes, nidificacions d’aus migratòries, etc. La comunitat de limòniums ha estat objecte d’especial protecció per la declaració d’àrea protegida per part del Govern de les Illes Balears”. I subratlla també la necessitat de “l’adequada protecció de la zona de l’aiguamoll”. Bé, doncs tot això se'n podria anar també al diable, no cal dir que amb l’aplaudiment entusiasta d’una gran quantitat de mallorquins que encara confonen el progrés amb fer de qualsevol manera un calaix magre i sense futur. Fa temps que pràctiques arrasadores del territori com aquesta són severament restringides als països europeus avançats (també als que tenen governs conservadors, com Alemanya) i per això grups com Unibail-Rodamco prefereixen explotar terrenys de països menys escrupolosos amb les pròpies normatives, i sobretot amb el seu compliment.

Però ara som al Fan Mallorca Shopping, que pertany al grup Carrefour, també amb seu a la capital de França (es diu París). Ignor si arriba als dos-cents establiments comercials, però en qualsevol cas hi ha de tot, si entenem per ‘tot’ qualsevol cosa que es pugui vendre amb extrema facilitat: des de iogurteries a botigues de juguetes, des de locals dedicats al maquillatge ( make up, perdó) i les ungles fins als negocis de videojocs i videoconsoles, des de totes les referències conegudes de telefonia mòbil fins a les botigues d’objectes de decoració ‘naturals’, passant naturalment per una multitud de marques de roba i accessoris, que per descomptat també pertanyen a firmes multinacionals. Sense oblidar-nos del supermercat Carrefour pròpiament dit (un altre gegant que, a més del súper, conté una àmplia oferta amb més botigues de telefonia mòbil i electrònica), així com del bloc que ocupa en solitari la firma H&M i de les naus consagrades als imperis de Bauhaus i Burger King (per a qui vulgui menjar perns i firar sobrets de quetxup i mostassa, o a l’inrevés).

El potencial votant de Vox que m’ha increpat quan aparcava el cotxe podrà aparcar també el seu fill amb facilitat al parc infantil que es troba entre el supermercat i l’entrada al recinte Fan Shopping Mallorca. Allà, amb vistes a l’estesa d’automòbils i al ritme d’un fil musical de música electrònica de tercera divisió, l’infant podrà embrutir-se físicament i espiritualment en companyia d’altres criatures de la seva edat, mentre els seus progenitors intenten obrir-se pas entre la gernació. Altres atraccions infantils i zones de joc es troben repartides per aquí i per allà: cavallets, tobogans, muntanyetes de cartró pedra i qualsevol cosa que pugui entretenir els menuts. Perquè d’això es tracta: de deixar els descendents a lloure perquè s’entretenguin més o menys sols, o sotmesos a una vigilància bona de dur, mentre els pares i les mares també es diverteixen comprant coses que no necessiten o, senzillament, nodrint-se després de dinar amb les cerveses i les tapes que es despatxen a la desoladora oferta gastronòmica de les franquícies de menjar que també poblen el centre comercial. Ben mirat, els jocs i les atraccions que s’ofereixen als més petits concorden bé amb la infantilització general que es percep entre el públic.

Entre la gentada, que s’expressa principalment cridant, hi ha lògicament de tot: famílies senceres mirant cadascú el seu mòbil, parelles amb cara d’oi, grups d’amigues i grups d’amics que emeten entre tots una espècie de vibració bovina, si se’ns permet l’oxímoron. I molts adolescents, que es mouen sobretot entorn de les cafeteries, les terrasses i, oh, sorpresa, el cinema multisales, que posseeix una particular capacitat de fascinació. I no és a causa de les pel·lícules en cartell (un seguit de ‘blockbusters’ de superherois i similars), sinó a la seva façana, gloriosament coberta de gespa artificial i bellament rematada -mai més ben dit- per una palmera de plàstic de mida natural que hi ha plantificada al davant. Ja sabem que som en una bella illa mediterrània, d’acord. Però quin lloc millor per passar un dissabte horabaixa de primavera exultant que els cinemes d’un centre comercial amb una palmera de plàstic a l’entrada? Davant meravelles com aquesta, la naturalesa no té res per competir. És el pensament que m’acompanya mentre intent no topar amb ningú mentre torn a l’aparcament, a fer feliç algú altre que fa un quart d’hora que cerca lloc.