La temperatura del mar puja més de pressa del que es preveia

Un nou estudi, a partir de dades científiques amb tècniques per mesurar més exactes, demostra que els oceans s’escalfen un 40% més de pressa del que van calcular un grup d’especialistes de l’ONU ara fa cinc anys i que des de fa uns anys es baten records
La temperatura del mar puja més de pressa del que es preveia
KENDRA PIERRE-LOUIS / THE NEW YORK TIMES

Els científics diuen que els oceans terrestres s’estan escalfant molt més de pressa del que es preveia. És un descobriment de funestes conseqüències per al canvi climàtic, perquè gairebé tot l’excés d’escalfor absorbit pel planeta acaba emmagatzemat a les aigües del mar.

Una nova anàlisi publicada la setmana passada a la revista Science conclou que, de mitjana, els oceans s’escalfen un 40% més de pressa del que va calcular un grup d’especialistes de l’ONU fa cinc anys. Els investigadors també han arribat a la conclusió que, des de fa uns anys, la temperatura del mar no para de batre rècords.

“Per als oceans del planeta, el 2018 serà l’any més càlid de què es té constància”, afirma Zeke Hausfather, analista de sistemes d’energia de Berkeley Earth -grup independent d’investigació climatològica- i un dels autors de l’estudi. “Igual que el 2017, que va ser l’any més calorós fins aleshores, i abans el 2016”.

Des que el planeta ha començat a escalfar-se, els oceans han tingut un paper fonamental com a amortidor: han atenuat els efectes del canvi climàtic en absorbir prop del 93% de l’escalfor que es queda atrapada a l’atmosfera a causa dels gasos d’efecte hivernacle emesos pels humans.

“Si els oceans no absorbissin tanta escalfor, la superfície dels sòls s’escalfaria molt més de pressa”, explica Malin L. Pinsky, professor adjunt del departament d’ecologia, evolució i recursos naturals de la Universitat Rutgers. “De fet, en aquests moments els oceans ens estan protegint d’un escalfament massiu”.

Però l’escalada de les temperatures de l’aigua ja ha provocat la mort d’alguns ecosistemes marins, a més de fer pujar el nivell del mar i potenciar la capacitat destructiva dels huracans.

Els científics diuen que com més s’escalfin els mars, més catastròfics seran aquests efectes. Seran més freqüents les tempestats tan fortes i plujoses com els huracans Harvey (2018) i Flora (2017), i les costes de tot el món s’inundaran més sovint. S’intensificaran les amenaces per als esculls coral·lins, habitats per peixos que són font d’alimentació per a centenars de milions de persones; pensem que aquests últims tres anys ja ha mort una cinquena part dels corals existents.

Segons Kathryn Matthews, subdirectora científica del grup ecologista Oceana, això pot afectar especialment els habitants dels tròpics que tenen el peix com a principal font de proteïnes: “Ha baixat molt la capacitat dels oceans càlids de produir aliments. Això vol dir que aquesta gent s’acosta cada cop més a la inseguretat alimentària”.

Com que tenen un paper tan important en l’escalfament global, els oceans són un dels àmbits d’investigació més importants per als climatòlegs. Tal com explica Hausfather, la temperatura mitjana del mar és també un instrument molt fiable per estudiar els efectes de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, perquè els patrons climàtics de curts períodes de temps no hi influeixen gaire.

“Els oceans són el millor termòmetre que tenim per controlar els canvis de la Terra”, diu Hausfather.

Però sempre ha sigut difícil entendre aquestes temperatures. Un informe acreditat de les Nacions Unides, publicat el 2014 pel Comitè Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, presentava cinc estimacions diferents sobre l’escalfament dels oceans. El problema és que totes aquestes estimacions preveien un nivell d’escalfament inferior al pronosticat per models generats per ordinador. Tot plegat feia pensar que alguna cosa fallava: o les dades sobre l’escalfament o els models climàtics.

Des de començaments de la dècada passada els investigadors mesuren els nivells d’escalfament del mar amb una xarxa de flotadors anomenada Argo, en record del vaixell de Jason a la mitologia grega. Aquests flotadors mesuren la temperatura i la salinitat fins a 2.000 metres de profunditat i emeten les dades via satèl·lit.

Abans d’Argo, però, els investigadors feien servir uns sensors de temperatura que es ficaven al mar amb un filferro de coure des de les embarcacions. El filferro transmetia la informació del sensor al vaixell fins que el cable es trencava i el sensor s’allunyava flotant a la deriva.

Aquest mètode suscitava dubtes, sobretot pel que fa a la precisió de la profunditat a què s’obtenien les dades. I aquestes incerteses obstaculitzen ara el treball dels científics, que han de correlacionar les dades sobre la temperatura del segle XX per crear un registre històric mundial.

En la nova anàlisi, Hausfather i els seus col·legues han avaluat tres estudis recents que expliquen les tendències millor que els antics instruments. Els resultats coincideixen que l’escalfament dels oceans és més elevat que el de l’informe del 2014 de les Nacions Unides i està més en consonància amb les dades dels models climàtics.

Les aigües pròximes a la superfície són les que s’han escalfat més, i aquest escalfament s’ha accelerat aquestes dues últimes dècades, segons les dades de l’autora principal del nou estudi, Lijing Cheng, de l’Institut de Física de l’Atmosfera de Pequín.

Quan els oceans s’escalfen, el nivell del mar puja perquè l’aigua calenta ocupa més espai que la freda. De fet, la pujada del nivell del mar observada fins ara es deu, en gran part, a l’escalfament més que no pas al desgel dels casquets glacials.

D’acord amb els autors, si no es prenen mesures d’abast mundial per reduir les emissions de carboni, el 2100 el nivell del mar haurà pujat uns 30 centímetres a causa de l’escalfament, a la qual cosa cal afegir els efectes del desgel. I això podria agreujar els danys ocasionats per grans inundacions i les marees de tempesta.

Els efectes de l’escalfament en la vida marina també podrien tenir alarmants repercussions, tal com comenta Malin Pinsky, de la Universitat Rutgers: “Quan l’oceà s’escalfa, els peixos es desplacen a llocs nous, cosa que provoca conflictes entre països, com ja veiem ara. La cosa va molt més enllà dels peixos i ha arribat a desencadenar guerres comercials. Ha creat conflictes diplomàtics. En alguns casos ha implicat la ruptura de relacions internacionals.

El quart estudi revisat pels investigadors reforça les seves conclusions. Aplica un nou mètode per calcular indirectament les temperatures oceàniques i també conclou que pugen més de pressa del que deien els autors del treball del 2014.

Aquest nou estudi contenia un error inicial que va portar els autors a modificar les seves prediccions a la baixa. Resulta, però, que aquesta modificació a la baixa ha fet que els seus resultats s’acostin molt més al nou consens.

“Gràcies a aquesta correcció, les dades coincidien molt més amb les noves observacions”, diu Hausfather. “Abans l’estudi parlava d’un escalfament considerablement més elevat que l’indicat pels altres investigadors. I això podia ser preocupant perquè significava que potser les nostres estimacions eren problemàtiques. Ara els seus nous càlculs coincideixen força amb els altres tres estudis recents”.

L’escalfament va per zones

Per a Hausfather, els científics que han publicat els quatre estudis no han intentat fer quadrar els seus resultats amb els altres: “Els grups que observen l’escalfament dels oceans no es dediquen als models climàtics. No els amoïna gaire si les seves observacions estan d’acord o no amb els models climàtics”.

Laure Zanna, una professora adjunta de física del clima de la Universitat d’Oxford que no ha participat en l’estudi, diu que la nova investigació és “un bon resum del que sabem dels oceans i del grau de coincidència entre les noves estimacions”.

Zanna va publicar la setmana passada un estudi basat en informació ja existent per calcular les temperatures oceàniques des del 1871. L’objectiu era descobrir en quins llocs el nivell del mar puja encara més de pressa del que es preveu a causa dels corrents marins i la manera com redistribueixen l’escalfor. Si ho sabéssim, les regions que corren més perill podrien preparar-se millor per a aquests canvis: “Estem escalfant el planeta, però l’aigua del mar no s’escalfa igual a tot arreu: hi ha llocs que s’escalfen més que d’altres. Per tant, la primera conseqüència és que el nivell del mar serà diferent segons els llocs, depenent de l’escalfament”.

Tot i que d’aquests nous descobriments se’n desprèn un pronòstic força descoratjador per al futur dels oceans, Hausfather diu que iniciatives per mitigar l’escalfament global, com l’Acord de París sobre el canvi climàtic (2015), serien de gran ajuda: “Crec que hi ha motius per confiar que no es compliran les previsions més pessimistes, encara que no anem per bon camí per fer realitat els objectius que busquem”.

Traducció: Lídia Fernández Torrell

EDICIÓ PAPER 23/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF