Asaja perd al Parlament Europeu, que valida l'estratègia del Govern per protegir les aus

La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha validat l'ampliació de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) del Govern, un any després d'haver acceptat la sol·licitud de la patronal agrària Asaja perquè investigàs si s'havia fet correctament. La comissió va emetre un pronunciament el de 21 desembre, que no s'havia fet públic fins ara, i que conclou que, després d'haver revisat la documentació de la Conselleria de Medi Ambient i l'informe d'un expert que havia aportat Asaja, res no fa pensar que les noves ZEPA "no compleixin els criteris científics" que requereix aquesta classificació.

Cal recordar que les ZEPA estan definides a la Directiva d'Aus 2009/147/CE de la Unió Europea i que protegeixen espais adequats per a determinades espècies d'aus silvestres. Pel que fa a l'ampliació de la discòrdia, que abastava 11.700 hectàrees, fonts de Medi Ambient han explicat a l'ARA Balears que les principals objeccions d'Asaja es referien a les zones de Maria de la Salut, Vilafranca, Llucmajor, Porreres i Santa Margalida. La patronal va argumentar que la protecció impediria l'activitat econòmica dels agricultors i que Medi Ambient, amb Vicenç Vidal com a conseller, havia fet l'ampliació sense "informes científics ni ornitològics". Així ho va afirmar el gerent d'Asaja, Joan Simonet, davant de la Comissió de Peticions el 21 de gener de l'any passat, amb el suport de l'eurodiputada de les Balears Rosa Estaràs. Per la seva banda, Estaràs va afirmar llavors que les ZEPA són "un perjudici molt important per a l'agricultura"; també que "provoquen l'abandonament de la terra" i que "no es generi renda agrària". A més de portar aquest tema a Europa, Asaja va interposar un contenciós administratiu que encara està en marxa. Mentrestant, la Conselleria celebra el pronunciament del Parlament Europeu, que valida la proposta tècnica del Govern.

Quan es va aprovar l'ampliació de la zona de protecció d'aus, el gener del 2019, Asaja va organitzar una tractorada davant del Consolat de Mar i Joan Simonet va entregar una carta al Govern per demanar que tornàs enrere aquesta decisió. Simonet va aclarir que no estava en contra de les ZEPA, sinó només de les que afectaven zones de producció agrícola i de caça. Però, malgrat les declaracions d'Estaràs i Simonet, el pronunciament de la comissió deixa clar que "la designació com a ZEPA no implica cap limitació dels usos tradicionals i legítims del territori –en particular l'agricultura, la gestió dels boscos i la caça–", i indica que només es regularan "en alguns casos" per "garantir la sostenibilitat i la compatibilitat" amb la conservació de les aus d'aquestes zones. Fins i tot aclareix que "es poden autoritzar nous usos o activitats sempre que siguin compatibles amb aquestes espècies". De fet, Medi Ambient va recordar en el seu moment que si hi ha aus presents en zones agràries, és precisament perquè "l'agricultura les ha beneficiades". Sobre la manca d'informes científics que havia esgrimit Simonet, la comissió diu que ha rebut "l'expedient complet per a la classificació de ZEPA", amb documents sobre els registres ornitològics i una bibliografia que dona suport a la classificació.

"N'estic totalment satisfet, perquè vàrem fer l'ampliació des de la consciència, per protegir les aus i l'activitat agrària de l'especulació", manifesta el senador autonòmic Vicenç Vidal, sobre l'actuació que va dur a terme a les ZEPA quan encara era conseller. "Haurien de deixar de dir que les ZEPA afecten l'agricultura i deixar de fer renou", afegeix. A més, critica Rosa Estaràs per mantenir aquest problema a Europa, "amb Dolors Montserrat –del PP– com a presidenta de la Comissió de Peticions". "Hi ha hagut mentides intencionades del PP sobre les ZEPA, però els informes de Medi Ambient són correctes. Aquest tema s'ha utilitzat per a la confrontació política", sentencia Vidal.