Els arquitectes demanen a Prohens un canvi en la política d'habitatge públic pels seus "pobres resultats"

PalmaEl Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) ha visat 6.737 projectes de construcció durant els primers sis mesos del 2025, la qual cosa suposa un increment d'un 27% respecte del mateix període de l'any passat. Els responsables d'aquest organisme tenen clar que l'amnistia urbanística en rústic de Marga Prohens —primer en forma de decret llei i ara ja com a llei– és la principal causa d'aquest increment, amb més de 1.000 projectes presentats a l'empara de la norma.

Els responsables del COAIB no han amagat la preocupació dels arquitectes pel fet que moltes d'aquestes legalitzacions no sempre compleixen amb els estàndards urbanístics i mediambientals establerts. Però, sobretot, el que han dit aquest dimecres els portaveus d'un dels col·lectius professionals amb major coneixement de la planificació territorial i urbanística és que sacrificar el sòl rústic mai no és una bona idea. A més, de moment no s'està fent cap passa ferma en matèria d'habitatge protegit.

Les dades confirmen en tot cas que la tendència ja era alcista "si excloem les legalitzacions", han assenyalat el president de la demarcació de Mallorca, Joan Cerdà i el degà del COAIB, Bernat Nadal. "El visat de projectes d’obra continua registrant xifres de creixement del 4,69% aquest primer semestre del 2025. Comparat amb el primer semestre del 2024, ens situa en una tendència d'increments de nombre de projectes visats", han afegit.

Cal protegir el sòl rústic

Nadal i Cerdà han qüestionat l'estratègia del Govern per aconseguir nous habitatges assequibles, la qual inclou la possibilitat de construir en sòl rústic de manera gairebé automàtica. Segons el degà del COAIB, és molt delicat consumir sòl rústic, ja que pot acabar dinamitant el valor diferencial de les Illes. "La gent no ve pels hotels, sinó pel que són Mallorca, Eivissa, Menorca i Formentera. Si no en tenim cura, perdrem l'atractiu i, quan ens vulguem adonar, serem un decorat de cartó pedra on serà difícil viure", ha assegurat.

Per la seva banda, Joan Cerdà ha considerat que seria "molt més coherent" consumir primer els sòls habilitats per al seu desenvolupament urbanístic –l'urbà i l'urbanitzable– abans de posar el rústic en el punt de mira, pels efectes negatius que això pot tenir i per la importància de preservar el territori i el paisatge.

Els unifamiliars pugen un 46%

Pel que fa a les xifres desglossades, els unifamiliars es disparen una altra vegada, amb un increment interanual del 46%. En sis mesos s'han visat 1.981 projectes, si bé cal tenir en compte que aquesta xifra inclou els habitatges que no són de nova construcció, sinó que provenen de l'amnistia. "Si excloem la legalització extraordinària d’habitatges unifamiliars, el creixement es redueix a un 1,59% en el primer semestre. Les dades posen de manifest l’impacte positiu de les legalitzacions en l’habitatge unifamiliar, però també reflecteixen un increment de l’activitat constructiva en aquest primer semestre, ja que veníem d’un creixement negatiu del -9,04% d’habitatge unifamiliar en el primer semestre del 2024", expliquen els arquitectes en el seu informe.

Fracàs en habitatge públic

Un dels altres elements que ha destacat el COAIB a l'informe semestral és que, tot i que fa anys que la manca d'habitatge públic és sobre la taula, les dades continuen essent magres. S'han visat 41 habitatges protegits –un descens del 33%– i 186 habitatges a preu limitat, una xifra que correspon als darrers 12 mesos i que els arquitectes consideren absolutament insuficient si es vol afrontar el problema de l'accés a l'habitatge.

"Cal destacar la cada vegada més escassa promoció d’habitatges de protecció oficial, que són els que pot pagar la major part de la població balear, així com els pobres resultats de l’habitatge de preu limitat, que podria precisar un replantejament de les condicions restrictives", han conclòs. De fet, segons els portaveus del COAIB "la promoció d’habitatge lliure, en un mercat amb una demanda molt per damunt de l’oferta, no podrà solucionar l’escassetat d’habitatge per a la població que més la pateix".