L'ARA Balears celebra 12 anys de periodisme responsable i proactiu

Palma“Avui no només commemoram un aniversari; celebram una manera de fer periodisme. Una manera d’entendre que, enmig de tant de renou, allò que compta no és tenir més notícies, ni més titulars, sinó tenir millor informació. I en això estam”. Amb aquestes paraules ha sintetitzat la directora de l’ARA Balears, Cristina Ros, com es fa feina al diari. Ho ha dit en la seva intervenció prèvia al lliurament dels premis ARA Balears, en la qual també ha defensat que en els 12 anys d’història que té el mitjà (i malgrat els recursos limitats) s’ha informat i preocupat per temes que, amb el temps, polítics i societat civil han hagut de prioritzar. “La nostra feina no es limita a ser una font d'informació immediata, sinó que hem apostat per oferir el context necessari per entendre els fets, perquè entre tots ens facem preguntes i, així, poder participar activament en la societat”, ha dit. “Avui, més que mai, el periodisme responsable i proactiu és essencial per a una societat sana. Un periodisme que no només es limita a mostrar el que passa, sinó que ens ajuda a entendre per què passa i com ens afecta”, ha reivindicat Ros.

D’ençà del naixement, el diari ha fet feina per intentar oferir un periodisme arrelat al terreny, conscienciat, crític, objectiu, rigorós i que prestigiï la llengua catalana. Fidel a la seva manera de fer i amb la vista posada al futur, l’ARA Balears vol continuar construint aliances, “una xarxa social de bon de veres”, ha apuntat Biel Ferragut, que n’és el director general. “Som necessaris. Més necessaris que mai. Amb la mateixa força també hem de continuar recordant que us necessitam: institucions públiques, anunciants, accionistes, i sobretot, lectors i subscriptors. La nostra força és poder comptar amb el vostre suport. Per a nosaltres és un gran impuls per poder continuar fent la nostra feina amb el grau més gros d’ambició i els mitjans necessaris”, ha assegurat.

Un any més, l’ARA Balears ha celebrat la seva història acompanyat de la societat civil i amb els premis, que han reconegut la tasca d’entitats, persones i empreses en favor del territori, la llengua, la cultura i la igualtat social. L’Aljub del Baluard ha tornat a repetir com a seu de l’esdeveniment, en una trobada moderada pel periodista Joan Carles Palos a la qual han assistit centenars de persones, entre polítics, premiats, expremiats, treballadors, extreballadors i amics, amb la idea de donar suport al projecte mediàtic.

Han assistit a l’acte la presidenta del Congrés, Francina Armengol; la presidenta del Govern, Marga Prohens; el conseller d’Empresa, Ocupació i Energia, Alejandro Sáenz de San Pedro; el de Turisme, Cultura i Esports, Jaume Bauzà; el delegat del govern d’Espanya, Alfonso Rodríguez; el batle de Palma, Jaime Martínez; el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés; la vicepresidenta segona del Parlament, Mercedes Garrido; el portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament, Lluís Apesteguia; el del PSIB, Iago Negueruela, i el president de l'ARA, Ferran Rodés, entre d’altres.

Periodisme "rigorós i compromès"

Tant la presidenta Armengol com la presidenta Prohens han coincidit a reconèixer la feina periodística que fa l’ARA Balears. “Gràcies, família de l’ARA Balears, per aquests 12 anys de feina intensa, de periodisme rigorós i compromès”. “És important que les administracions públiques ajudin els mitjans de comunicació i no els pseudomitjans”, ha dit Armengol, que ha valorat la feina feta per l’ARA en temes com el problema de l’habitatge i la saturació turística.”I tot ho feis en la llengua pròpia, en un moment en què, més que mai, s'intenta eliminar-la dels espais públics", ha apuntat Armengol.

Per la seva banda, la presidenta Prohens ha enaltit “especialment” la feina dels redactors. “La capçalera de l’ARA Balears ens recorda que tenir una línia editorial pròpia no és incompatible amb el fet de fer un periodisme professional i íntegre, d'oferir continguts propis amb valor afegit per al lector”, ha dit. Prohens també enaltit que l’ARA Balears és un mitjà en la llengua pròpia i arrelat al territori. “En un món de cada vegada més globalitzat, és important tenir capçaleres locals que representen la veu pròpia d’aquestes illes en temes com l’infrafinançament”, ha assenyalat.

Arribat el moment de lliurar els premis, el Bartomeu Picornell d’Educació s’ha concedit al projecte SeCosta, que ha posat el focus en la mar i ho ha fet amb alumnes d’instituts d’arreu de les Balears. Biel Jordà, un dels coordinadors, ha agraït el reconeixement. “És important que es conegui la nostra tasca, que moltes vegades queda tapada. Demanam a les institucions que ens ajudin a tenir continuïtat, i sobretot, ho agraïm als professors dels centres que s’han fet seu el projecte”, ha dit.

El Centre d’Investigació Escènica (C.IN.E) ha rebut el premi Toni Catany de Cultura. La seva feina en favor de la difusió cultural i la projecció exterior del talent illenc han estat determinants. El premi l’ha recollit visiblement emocionada Marta Barceló, codirectora del projecte. “Som un lloc pensat perquè la creació pugui respirar, equivocar-se i tornar-ho a intentar, on el risc no s'evita, sinó que se’l convida a passar. Creim en el poder de transformar de l’art, perquè hem vist com el procés creatiu pot trastocar maneres de pensar”, ha apuntat.

La lluita per la igualtat social

El premi Colonya Caixa Pollença a l’Acció Social s’ha concedit a l’associació Pa i Mel de sa Pobla. L’entitat fa gairebé 30 anys que fa feina contra la discriminació i exclusió social, per l’aposta per la igualtat d’oportunitats, per afavorir la participació ciutadana i per donar suport al col·lectiu migrant. La coordinadora de l’entitat, Lucía Vial, ha agraït a l’ARA Balerars que hagi visibilitzat una associació “petita”. “Creim en el que feim i en per què ho feim, per aconseguir una societat igualitària i solidària, que és imprescindible”, ha defensat.

La destrucció del territori i l’urbanisme salvatge són dos dels temes principals en els quals l’ARA Balears ha posat el focus d’ençà que va néixer el 2013. Construïm, l’associació d’indústries fabricants de materials de construcció de les Illes Balears, ha impulsat una manera de construir més respectuosa amb el territori gràcies a la reducció de la petjada ecològica. Per tot plegat, ha rebut el premi ARA Balears d’Iniciativa Econòmica. L’encarregat de recollir el premi ha estat Toni Garí, un dels fundadors, que ha demanat als companys de projecte que pujassin amb ell a l’escenari. “Agraïm el reconeixement, que ens encoratja a continuar treballant per la nostra indústria i territori”, ha dit. “Les empreses de construcció arrelades a les Illes lluitam a contracorrent per mantenir una indústria que aporta sostenibilitat, producte Km-0 i que dona feina estable tot l’any. Som hereus d’una terra de lluitadors, els foners, que la defensaven amb coratge i determinació. Avui nosaltres la defensam amb compromís i amb ànims d’innovació", ha defensat.

Per primera vegada, enguany s’ha lliurat el premi Guillem Frontera de Compromís amb el Català, després de la mort del reconegut autor mallorquí el desembre del 2024. “L’ARA Balears el volem tenir sempre aquí i amb el seu nom reconèixer el compromís d’altres amb la llengua, el que Guillem Frontera va tenir sempre. Vull agrair a Tànit, la seva filla, que hagi fet possible la creació del premi Guillem Frontera de compromís amb el català i, a través d’ell, fer encara més fort el compromís de l’ARA Balears amb la llengua”, ha dit Ros.

El Guillem Frontera s’ha concedit a l’Obra Cultural Balear (OCB). L’entitat fa més de sis dècades que defensa la cultura i la llengua de les Balears. En els darrers anys, ha plantat cara al Pla pilot de segregació lingüística a les aules i ha lluitat contra l’eliminació del català com a requisit per accedir a la funció pública, entre altres fites. El guardó l’ha rebut el president de l’OCB, Toni Llabrés, de mans de Tànit Frotera, que, molt emocionada, ha recordat la figura del seu pare i la seva lluita per la supervivència del català. “Vincular el nom de l’Obra amb el de Guillem Frontera és un honor que agraïm”, ha exposat Llabrés, que també ha recordat la situació de fragilitat en què es troba actualment la llengua catalana a les Balears. La directora del diari ARA, Esther Vera, també ha advertit del fet que no es pot retrocedir en la defensa de la llengua. “Fer periodisme és important per a la salut democràtica. Venim a comprometre’ns amb vosaltres (ARA Balears) i a demanar a tots els que sou avui aquí que també ho faceu. Perquè la informació no pot ser gratuïta, o la pagau o la pagarà algú altre amb interessos”, ha reclamat.

El projecte de l’ARA Balears ha fet 12 anys amb l’ànim de continuar sent altaveu de les realitats de les Balears amb rigor. Ara bé, a vegades són més les barreres per ser-ho que els camins oberts: “Sempre ho dic, però és que hem de ser molt conscients de l'anormalitat en la qual vivim a aquestes illes: és molt difícil mantenir un diari en català a les Balears i, així i tot, fa 12 anys que no només el mantenim com a mitjà de comunicació en català, sinó, sobretot, i per això el celebram, el mantenim com a projecte periodístic que ha aconseguit ser referència en molts de sentits”, ha reivindicat la directora Cristina Ros.