El C.IN.E de Sineu, premi de Cultura: “Els artistes necessitam llocs on poder equivocar-nos”

PalmaDiuen els responsables del C.IN.E de Sineu que una de les coses més difícils de posar en marxa aquest Centre d’Investigació Escènica va ser aconseguir que la gent, molt especialment els polítics, entengués què era exactament això que volien fer. “Nosaltres havíem tornat a Mallorca el 2005 després d’haver fet feina a Barcelona i a Londres, i teníem molt clar que feia falta un espai així, un lloc on poder crear i investigar. Els artistes necessitam llocs on poder equivocar-nos. Però com que encara no n’hi havia cap d’aquest tipus a Mallorca, a les reunions que teníem semblava que ningú sabia de què els parlàvem. Ens demanaven si el que volíem era tenir una sala per assajar”, expliquen Marta Barceló i Biel Jordà, codirectors artístics del centre que gestionen amb Neus Ribas. El jurat del premi ARA Balears Toni Catany de Cultura ha valorat precisament les apostes per la innovació i la internacionalització que s’han fet des d’aquest espai que va ser inaugurat l’any 2016 i que de llavors ençà s’ha convertit en un dels principals epicentres de la creació escènica a les Illes.

I és cert que en aquests nou anys que han passat d’ençà que varen obrir les portes de manera oficial com a espai de residència, la situació ha millorat en molts d’aspectes. Una vegada obert, tot d’una va quedar clara quina era la seva proposta i, sobretot, per què feia tanta falta a l’escena illenca: era, efectivament, un lloc on els artistes es podien equivocar i on, a més, ho podien compartir i posar en comú amb altres artistes i creadors, on hi havia temps i espai per treballar les idees i on, fins i tot, es podia dur a terme un primer contacte amb potencials espectadors. Tot i els avanços, però, els seus responsables admeten que encara no han aconseguit assolir l’estabilitat econòmica, el principal repte que tenen d’ara endavant.

“Tenir estabilitat econòmica ens permetria fer plans a mitjà i llarg termini sense haver d’estar patint cada any per si podrem tirar endavant les activitats”, afirmen, si bé tot d’una afegeixen que el suport institucional que han rebut en aquests anys ha estat fonamental per arribar fins on són. Basta dir que en aquests moments ja existeixen ajuts específics per als centres de creació per part d’entitats com l’Institut d’Estudis Baleàrics, amb un crèdit de 200.000 euros anuals per a les edicions de 2025 i 2026, cosa impensable fa només una dècada. També era impensable, admeten, rebre reconeixements com el de l’ARA Balears. “Després de tots aquests anys de feina i de lluita, veure que arriben reconeixements així fa que pensis que tot ha valgut la pena”, comparteix Biel Jordà visiblement emocionat.

Abans de convertir-se en el Centre d’Investigació Escènica, l’edifici havia acollit les projeccions cinematogràfiques del poble durant dècades –d’aquí el doble joc del nom, el que havia tingut tota la vida, el cine de Sineu, però reconvertit en l’acrònim de les funcions que s’hi desenvolupen ara. Després de diferents reformes, és actualment un edifici més sostenible i adaptat per a les necessitats de tot tipus de companyies, principalment amb dos espais ben diferenciats: la sala gran, espai polifuncional amb més de deu metres d’altura pensat per a projectes de circ i gran format, i la sala caldera, on s’allotgen les propostes de petit format.

Si bé l’any 2016 varen iniciar l’etapa com a espai de residència obert a companyies, abans ja hi havien començat a treballar Jordà i Barceló amb els projectes de la seva companyia, Res de Res. “Ja llavors rebíem moltíssimes peticions d’altres companyies per fer-lo servir”, exposa Jordà. I en aquests nou anys han estat més d’un centenar els projectes que hi han passat, procedents d’arreu de l’Arxipèlag, de l’Estat i també del continent europeu, des d’Irlanda a Alemanya passant pels Països Baixos i Itàlia.

Island Connect

De fet, el mateix C.IN.E ha impulsat un ambiciós projecte que ha crescut en paral·lel al centre, Island Connect, una xarxa de residències a centres ubicats a diferents illes europees. Actualment són set centres de sis països diferents, si bé ja han començat a treballar per fer créixer el projecte, finançat amb fons europeus, i arribar a 14 centres d’un mínim de 12 països. “És una manera molt orgànica per obrir camí a les arts escèniques d’aquí, que és bàsicament l’objectiu que hem resseguit sempre”, relata Marta Barceló, “perquè el que feim és crear oportunitats per sortir i fer residències a altres llocs, amb tot el que això implica. Fer contactes, adquirir coneixements i poder accedir a festivals i sales de fora, a més de tota la font d’experiències i vivències que t’endús. Els intercanvis obren la ment de tothom que hi participa i al final la creació també ha de ser això”. També han començat a treballar ja en la nova edició del Ciclop, el festival de teatre visual que es duu a terme a finals d’estiu a Sineu, impulsat pel C.IN.E i amb la total implicació del poble que l’acull.