L'OCB, premi al Compromís amb el Català: “Necessitam un gran acord per la llengua com el que s’ha signat a Catalunya”
L’Obra Cultural Balear recull el premi Guillem Frontera al Compromís amb la Llengua Catalana, en la primera edició d’aquest reconeixement
PalmaMés de sis dècades de lluita per la defensa de la llengua catalana han convertit l’Obra Cultural Balear (OCB) en una entitat decisiva a les Illes Balears. El jurat de l’ARA Balears li ha atorgat el premi Guillem Frontera al Compromís amb la Llengua Catalana, en la primera edició d’aquest guardó, destacant-ne entre altres qüestions la “defensa dels drets lingüístics per via judicial”, i els “més de 60 anys d’accions per garantir la sostenibilitat lingüística i cultural”, a més de “la capacitat de mobilització social en favor del català”.
El president de l’OCB, Antoni Llabrés, considera un “honor” rebre el guardó de l’ARA Balears i vincular el nom de l’entitat a “una persona com Guillem Frontera, sempre tan proper i referent de diverses generacions de mallorquins”. Llabrés, però, no es detura en la trajectòria passada, ni tampoc en el moment present, sinó que enumera els principals reptes que té la societat balear per preservar la llengua pròpia en el futur. I fa una proposta a les institucions: “Necessitam un gran acord de país similar al Pacte autonòmic per la Llengua que s’ha signat a Catalunya”.
Garantir-ne la pervivència
L’OCB fa una crida a superar les polítiques regressives
Per al president de l’OCB, “el repte principal per a la nostra llengua és garantir-ne la pervivència en el futur”. És a dir, crear les condicions per a la “sostenibilitat lingüística i cultural”. Això, puntualitza, va lligat a una “perspectiva global” sobre el “model de país i societat que volem construir per a les pròximes generacions”. En aquest sentit, s’emmarca la crida a un pacte de país orientat a la defensa del català. “Tenim un diagnòstic de fragilitat, i del que es tracta ara és d’aplicar-hi solucions, encertar en la medicació mitjançant una combinació d’una política lingüística decidida per part dels poders públics per promocionar aquesta llengua i estendre’n l’ús a tots els nivells”, explica. A més de les institucions, assegura, s’hi han d’implicar també “les patronals, els sindicats i les entitats de la societat civil”. Reclama també que se superin “les polítiques regressives” amb la llengua “com les que s’estan prenent aquesta legislatura, i contrarestar un discurs de l’extrema dreta que escampa odi”.
Conscienciar els parlants
La responsabilitat de fer sentir que la llengua és de tots
Antoni Llabrés adverteix que la responsabilitat no només recau en els poders públics. “Els parlants de català també hem de prendre consciència de la responsabilitat que tenim individualment i ser conseqüents en el dia a dia, mantenint el català a les nostres accions diàries”. En aquest sentit, destaca la importància de modificar les “actituds lingüístiques” que releguen l’ús del català a “petits gestos del dia a dia” en què prioritzam el castellà. “Hem de fer visible la llengua catalana, compartir-la, perquè aquesta pèrdua d’ús social no només no es freni, sinó que es pugui revertir”.
Incorporar nous parlants
L’ús del català ha de créixer com ho fa la demografia
El president de l’OCB remarca la importància d’incorporar nous parlants de català. “És un repte titànic i va lligat al model de país: no podem continuar creixent de manera il·limitada, i això també implica el problema demogràfic, que el tenim davant i s’ha d’afrontar”, afirma. En el mateix sentit, remarca la importància d’assegurar la transmissió intergeneracional de l’idioma. “Les llengües condemnades són aquelles que es parlen menys amb els fills”, adverteix.
Els joves, l’assignatura pendent
La pèrdua d’ús social s’accentua entre les noves generacions
El president de l’Obra Cultural destaca que “les franges més joves són aquelles en què es veu més accentuada la pèrdua d’ús social” de la llengua catalana. “És molt important treballar amb els joves actituds lingüístiques, i fer del català una llengua visible al seu món, sobretot a l’entorn digital, i especialment entre els seus referents”, diu. Llabrés lamenta que l’anglès tingui una presència massiva al món digital. Tot i això, és optimista. “Gràcies a molta gent, entitats i organismes, el català té un pes superior a altres llengües mitjanes i petites a les xarxes”, exposa. “Com a entitat, hem anat fent feina en aquest àmbit”, remarca.
