25 anys de Reserva i 24 sense pla d’acció
El conseller de Medi Ambient de Menorca reconeix com una “mancança greu” que no hi hagués full de ruta
MaóLa distinció com a Reserva de la Biosfera omple d’orgull la societat menorquina, però ha destapat un moviment de crítica encapçalat pel conseller insular de Medi Ambient i president de l’Agència Reserva de la Biosfera. Javier Ares qualifica de “mancança greu” l’absència d’un pla d’acció de la Reserva, document que, per cert, es presentà dilluns passat a la seu del Consell Insular.
És un document que recull el full de ruta programàtic de la sostenibilitat futura de la Reserva, o com el defineix Javier Ares, “la guia per saber cap on vol anar Menorca”. Aquesta mancança a què fa referència el president de l’Agència ha estat causada per moltes persones, partits de diferent color i per administracions públiques de caràcter local, insular, balear, estatal i europeu.
El repte que té Menorca és majúscul. Hi ha tres grans blocs: una aposta decidida pel model energètic, la millora de la qualitat de l’aigua i la redistribució com a recurs natural i un pla de gestió dels residus. Aquesta legislatura ha servit per proposar un punt d’inflexió. La feina que des de Medi Ambient s’ha promogut dona els seus fruits i la capacitació de les persones vinculades a l’Agència Reserva de la Biosfera avala els esforços econòmics, tècnics i de logística que les institucions comencen a destinar-hi. Ares ho té clar: “La implicació dels ajuntaments, la figura del Consell Social i del Consell Científic representen l’enfortiment de la Reserva”.
El missatge que trasllada l’Agència és positiu, i recorda la celebració de les jornades de l’OBSAM (Observatori Socioambiental de Menorca), cada cinc anys i per avaluar l’estat de la Reserva. Ares apunta que “necessitam la màxima participació i fer entendre als que prenen decisions, siguin de Menorca, Palma o Madrid, que la nostra illa és un territori diferent i sensible”.
Implicació individual
De tota manera, la implicació per potenciar el model de la Reserva de la Biosfera neix des del mateix individu, malgrat que tothom (companyies, hotels, restaurants, comerços, etc.) hi té responsabilitat. El president de l’Agència admet que “l’Administració ha de donar exemple i som crític perquè s’han absentat durant anys. Tenim molta pressió i deures pendents i cal anar tots junts”. És en aquest punt en què Javier Ares lamenta el capítol viscut fa uns dies, quan el PP rebutjà el pla d’acció perquè era un document que impossibilita el creixement econòmic de l’illa: “El PP, com tots els partits amb representació al Consell, participen al Consell Social de la Reserva, que és el màxim òrgan i que congrega 37 associacions i institucions públiques. A més de les trobades corresponents, vàrem mantenir amb el PP dues reunions de deferència per saber-ne l’opinió. Si no han estat constructius allà on tocava, entenc que la seva intervenció respon a uns interessos electoralistes, i la Reserva hauria d’estar per sobre del debat polític”.
El cor de la Reserva de la Biosfera de Menorca és el Parc Natural de l’Albufera del Grau. Un indret, senzillament emocionant, i en què es fa la tasca divulgativa i d’educació ambiental que permet gaudir i aprendre alhora. Els 25 anys també se celebren amb il·lusió. El director del Parc Natural, Martí Escudero, diu que “entre tots mantindrem una Reserva de la qual estarem orgullosos”, però no s’ha d’abaixar la guàrdia, perquè “enguany hem tingut un problema d’entrada de nitrats, que ha ocasionat un elevat consum d’oxigen a la llacuna. Cal pensar que en un litre d’aigua hi trobam 60 milions de cèl·lules de fitoplàncton”. El vessant optimista i que omple d’orgull la direcció del Parc és veure com hi ha persones que s’han convertit en “guardianes” i que visiten el terreny amb bosses per recollir qualsevol brossa. Martí Escudero defineix el cor de la Reserva: “Passejar per l’Albufera és salut”.
La directora insular de l’Agència de la Biosfera s’ha erigit en una persona clau per entendre el treball i l’impuls que s’ha liderat. Irene Estaún s’emociona perquè “som pocs i la resposta per configurar el programa d’actes ha estat aclaparadora. Cada entitat hi ha volgut participar i hem configurat un programa divers i divertit”.
Estaún recorda que “la gent estima la Reserva perquè en el fons tothom vol parlar bé de Menorca. És el desig de tota una societat”. La directora de l’Agència també reconeix que el principal maldecap és “continuar perpetuant el model de vida a l’illa, tot desenvolupant les necessitats vitals, dinamitzant l’economia i sense perjudicar els recursos propis de Menorca. És un estil de vida que, a vegades, cal modificar-lo per no posar en risc la Reserva”.
