Aina Calvo venç Resistencia Balear a força de multes (i sense cops de porra)

Per què la Policia Nacional no va dissoldre les tres manifestacions convocades contra les restriccions a Palma, tot i que s’hi varen incomplir les mesures sanitàries? Aquest dubte ha acompanyat totes les protestes de la plataforma Resistencia Balear, que ha ignorat reiteradament la prohibició de manifestar-se a peu. L’estratègia d’Aina Cavo, delegada del govern espanyol a les Balears –i màxima autoritat de les forces i cossos de seguretat– ha consistit a contenir la intervenció policial davant l’actitud desafiant dels manifestants i s’ha limitat a sancionar-los. I la tercera ha estat la bona. El darrer balanç de multes ha fulminat el moviment, i tot sense càrregues policials ni cops de porra. Amb els 141.000 euros de sancions de la tercera manifestació, el deute ha ascendit als 300.000 euros, fet que ha obligat el líder de Resistencia Balear a “fer una passa al costat”, tal com va anunciar dijous Víctor Sánchez en un comunicat en el seu compte personal de Facebook, en què reconeixia que han quedat “sense recursos per continuar”.

La contundència de les sancions ha anat in crescendo. Mentre que en la primera manifestació –el 12 de gener– Sánchez va rebre una multa de només 600 euros, per haver-la convocada i haver-hi participat, en la darrera –el 30 de gener– la Delegació del govern espanyol l’ha sancionat amb 20.800 euros per una infracció lleu i una altra de greu. Tant ell com els altres dos organitzadors varen desobeir el permís que havien rebut per fer la protesta, que havia de ser motoritzada, i varen rebel·lar-se contra els agents que els demanaren que no iniciassin la marxa. En qualsevol cas, els policies no varen impedir que unes 1.000 persones anassin a peu i sense respectar les distàncies interpersonals des del Palau de Congressos fins al Consolat de Mar i que allà muntassin una festa, música inclosa.

Les aglomeracions que varen provocar aquestes convocatòries varen suposar un evident risc de contagi, tenint en compte que alguns dels participants anaven sense mascareta i es negaven a posar-se-la quan els agents els ho demanaven. Si bé un dels requisits perquè la policia dissolgui un acte d’aquestes característiques és que hi hagi un perill per a les persones, en aquell moment no varen considerar que contreure el coronavirus –que ja ha matat més de 600 persones a les Illes– ho fos. Cal recordar que les protestes varen coincidir amb els moments de més tensió a les Unitats de Cures Intensives dels hospitals balears: el 12 de gener hi havia 113 persones ingressades a les UCI; dia 22 n’hi havia 124 i el 30, 137.

“És cert que és un equilibri complicat”, reconeix Aina Calvo, que defensa que en tot moment es va intentar evitar “un mal major” i que hi hagués “una actuació desproporcionada i una resposta violenta”. Sosté que hi va haver actuació policial “perquè, si no, no hi hauria informes per posar les sancions”. El que “no hi ha hagut ha estat una càrrega policial”, reconeix. El volum de gent també es va tenir en compte. “No és el mateix una concentració de 100 persones que una de 1.000. Les magnituds són importants”, admet. Tots aquests factors, diu, els varen dur a confiar en l’efecte dissuasiu de les multes, que han acabat fent caure la plataforma contra les restriccions del Govern, no sense que es repetissin situacions de risc en les tres protestes. “Aquesta és l’eina que té l’administració”, hi insisteix la delegada, que recorda que el sistema és “garantista” i que “el dret a manifestar-se és fonamental”.

Els precedents d’altres protestes

La intervenció policial en les manifestacions contra les restriccions contrasta amb la d’altres de moviments anteriors. Una de les més recordades és la dels indignats de la plataforma 15-M, el 4 de juliol de 2011. Aquell dia, agents de Policia Nacional varen fer quatre càrregues contra un grup d’unes 400 persones que havien improvisat una marxa pel centre de Palma per protestar contra el desnonament de l’acampada de la plaça d’Espanya. Segons va informar l’agència Efe aleshores, hi va haver 25 ferits. Uns mesos abans, la manifestació de la Diada del 31 de Desembre del 2010 també havia acabat amb violència policial. Quan un jove va cremar la bandera espanyola, tot i que ningú no corria perill, els policies nacionals colpejaren manifestants per detenir-ne l’autor i una quinzena d’antiavalots varen carregar indiscriminadament contra tothom que era per allà. En aquest cas, no els va aturar que els manifestants fossin 2.000, el doble del nombre de persones que varen convertir la manifestació de 30 de gener d’enguany en una rave davant el Consolat de Mar.

La retirada de Víctor Sánchez com a dirigent de Resistencia Balear arribà l’endemà que la Policia Nacional impedís per primer pic una concentració de la plataforma. Tenien previst trobar-se a la plaça Major de Palma dimecres a les 11 h per fer una protesta i repartir aliments. Però minuts abans de la convocatòria una quinzena d’agents nacionals ja hi havien precintat tots els accessos i varen identificar tothom que volia entrar-hi amb estris per muntar paradetes. Segons la Delegació, impediren l’accés d’unes 200 persones. Sánchez va ser dels pocs que varen arribar al centre de la plaça. “Venim a dir que continuam lluitant pels nostres drets”, declarà davant els mitjans. Però la seva posició canvià l’endemà. Si dimecres Sánchez treia pit davant les càmeres dient que seria “l’escut de tot el que faci falta” i es mostrava disposat a “continuar sortint cada dia fins que deixin obrir”, dijous –rere el teclat– deia que plegava i lamentava “haver decebut” la gent.

A Facebook també va aprofitar per carregar contra els mitjans, que els havien “atacat cruelment”. I això que en les concentracions es va assetjar i increpar periodistes d’IB3 i que en la roda de premsa per anunciar la segona manifestació varen vetar el canal i la ràdio públics i l’ARA Balears. “Ens fa mal que a aquestes persones que només volen obrir [el negoci] se’ls vegi com a delinqüents perquè volem contagiar els altres o perquè volem tirar una pedra”, criticava Sánchez. No obstant això, les imatges i els informes policials de les protestes diuen el contrari. El 26 de gener la Policia Nacional va arrestar l’home que havia romput un vidre de la seu del Parlament balear amb un objecte contundent el dia de la primera manifestació. Un altre exemple del caire que va agafar el moviment des del principi és el cas d’un altre individu que va llançar una pedra contra els agents que intentaven recuperar el trànsit de les Avingudes de Palma el mateix dia 12 de gener. Aquest incident provocà l’única càrrega policial que s’ha pogut veure en les tres concentracions.