Palma“Hostias como panes”, prometia l’anunci d’una tertúlia en una ignota emissora de ràdio mallorquina que es va fer durant aquesta setmana. Hi participaven l’impulsor del grup Resistencia Balear, un tal Víctor Sánchez, que ja es pensava que s’havia fet famós, i una colla d’amics seus, entre els quals un personatge que fa dècades que viu de denigrar el periodisme a les pàgines centrals del diari més llegit a les Balears. La xerrada radiofònica era celebrada després al xat que Resistencia Balear tenia a Telegram, la xarxa social suposadament ‘alternativa’ (ja té més de 500 milions d’usuaris a tot el món, o sigui que tan alternativa no deu ser), un grup que duia un nom tan suggestiu com ‘Barmengol Dimisión!’. Hi abundaven els insults contra la presidenta del Govern balear, en qui els membres del xat, amb el susdit Víctor Sánchez al capdavant, personalitzaven un fosc complot “del poder” per deixar-nos a tots sense salut i sense un cèntim, i matar-nos de gana, de malaltia o de pena. La culpable màxima de tot això era Armengol i també, per extensió, Pedro Sánchez, fent abstracció de l’obvietat que l’emergència sanitària i econòmica causada pel covid-19 és d’abast mundial.
La pandèmia, de fet, era anomenada pels seguidors de Resistencia Balear com a “PLANdemia”, ja que era el producte d’un pla, no cal dir que diabòlic, per dur tota la població a la misèria i a una dictadura de nou encuny, naturalment de tints socialcomunistes-catalanistes. Les persones que duim mascareta pel carrer i als espais públics hi érem qualificades indefectiblement com a “borregos”, i en el context del xat s’hi reproduïen vídeos i articles negacionistes que explicaven que tots érem víctimes d’un pla d’extermini a escala planetària. Algunes veus suggerien tímidament que tal vegada aquestes (des)informacions eren un pèl exagerades, però solien ser contestades amb desqualificacions més que contundents. Alguns dels participants feien servir noms figurats molt ben trobats, com ara un que escrivia sota el pseudònim ‘A mí, mis lanceros’. La trajectòria de Víctor Sánchez a les xarxes i als mitjans va acabar dijous, amb un melancòlic missatge del líder en què es declarava vençut “pel poder”, que l’havia cosit a multes. No tenia res d’estrany, tenint en compte les múltiples i greus infraccions comeses per la Resistencia Balear en la seva curta i delirant trajectòria.
Víctor Sánchez, príncep del cachopo, i el seu moviment “per la llibertat” van aparèixer en públic com una caricatura i no van fer més que afegir elements de paròdia involuntària a la seva idiosincràsia, dia rere dia. La història d’aquest grup no es diferencia gens de la de tants d’altres que ja hem hagut d’aguantar al llarg dels anys en aquestes illes, on malauradament els oportunistes, els egòlatres encantats d’haver-se conegut i els demagogs de quarta fila han tingut sempre un èxit assegurat, tant si es dediquen a l’activisme social com a la política. O a l’espectacle, que al cap i a la fi és la seva especialitat.
Exposició pública
Allò que cerquen desesperadament aquest tipus de petits fenòmens és l’exposició pública i qualsevol cosa que pugui contribuir a fer-los propaganda. Els encanta veure els seus noms en qualsevol tipus de suport imprès, filmat o gravat, els entusiasma que es parli d’ells i esperen amb delectació morbosa els elogis i els aplaudiments, però sobretot les crítiques, perquè els donaran peu a presentar-se com a perseguits o rebels, que és allò que en certa manera els justifica a ulls dels seus partidaris. Se suposa que neixen al marge del sistema i que s’enfronten, amb desigualtat de forces, a un poder que voldria fer-los callar o castigar-los pel seu atreviment. Tot això no són més que paranoies i fantasies, i, a més, l’esquema del relat està molt vist, però tal vegada per això mateix sempre troba un públic disposat a escoltar-lo i a seguir-lo. En part, el millor seria no parlar-ne, per evitar donar-los la publicitat que cerquen. A la vegada, però, és necessari fer-ho, per denunciar la desinformació que propaguen, així com certes accions al carrer que, en el context d’una pandèmia, causen un veritable problema de salut pública. La primera manifestació convocada per Resistencia Balear no estava autoritzada per la Delegació del govern; la darrera, sí, però només s’hi podia anar en cotxe per minimitzar el risc de contagi: el resultat és que els manifestants es van passar per on van voler aquestes indicacions, i van avançar a peu pels carrers de Palma, sense mascaretes i sense respectar la distància social. En cap cas la policia els ha dit res, un fet que la delegada Aina Calvo explicava per la necessitat que els agents no entrin en conflicte amb els manifestants. Calvo ha aconseguit arreglar amb multes allò que deixava sense arreglar la connivència policial amb els cachopos, però això no lleva que els cossos i forces de seguretat tenen un problema de clara afinitat amb determinats grups.
Grups –Resistencia Balear no n’era cap excepció– que tenen adscripció política, situada entre la dreta extrema i l’extrema dreta. Combinen dos tipus de registres: un de més sentimental, amb el qual prometen “ajuda” (fan suposades recaptes, sense cap tipus de control ni de garantia, de menjar i roba) i un altre d’agressiu, amb el qual prometen mà dura contra aquests poderosos als quals, també suposadament, planten cara. És legítim preguntar-se què faria la Resistencia Balear si la pandèmia fos gestionada per un govern del PP, o del PP amb Vox i Ciutadans. Un cachopo no són més que dos trossos de carn amb una mica de formatge i de cuixot salat enmig. Trossos de carn ‘empanats’, com les revolucions que promouen els moviments d’aquesta naturalesa.
