Aina Calvo sobre el rebuig del Govern a acollir menors migrants: "Haurà d'assumir-ne les responsabilitats"

Davant el rebuig del Govern d'acollir menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries, la secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha recalcat que les responsabilitats de les administracions estan "molt definides" en els marcs competencials i ha advertit que " qui decideix fer-ne cas omís haurà d'assumir-ne les responsabilitats".

Per part seva, el delegat del govern espanyol a les Balears, Alfonso Rodríguez, ha considerat que la negativa del Govern de Prohens a atendre aquests menors "és fruit d'un pacte pressupostari amb Vox", i ha opinat que no li sembla "el més oportú". En aquest sentit, ha criticat que els populars acusin el PSOE d'emprar la migració "com a moneda de canvi", perquè, ha assegurat, "qui ho ha fet ha estat el PP".

Rodríguez ha carregat contra l'Executiu per "negar-se a acudir als fòrums on es discuteix com des del país es pot col·laborar de manera conjunta per resoldre la crisi humanitària". En el mateix sentit, ha considerat que "la senyora Prohens, en clau humanitària i d'intentar lluitar contra els discursos xenòfobs que criminalitzen la migració, hauria d'entendre que ha de col·laborar amb la situació de les Canàries i Ceuta i Melilla".

També ha reclamat a Prohens que sigui "conscient que el que ara nega a les Canàries és possible que ho vulgui reclamar per a les Balears d'aquí a uns mesos, ja que és possible que entrem en aquesta contingència migratòria d'incapacitat real i material de continuar assumint l'acollida de menors i necessitam l'ajuda de la resta de comunitats autònomes".

Un perfil que "preocupa" el govern espanyol

A diferència d'Aina Calvo, el delegat del govern espanyol sí que s'ha pronunciat sobre el nomenament del subinspector de la Policia Nacional, Manuel Pavón, com a nou director general d'Immigració i Cooperació per al Desenvolupament. Rodríguez ha considerat que la vinculació que Pavón ha fet entre la migració i la inseguretat ciutadana "parla molt i no gaire bé" d'ell. En la mateixa línia, ha recalcat que "independentment que sigui policia nacional", el que "preocupa" Rodríguez és "el perfil" de Pavón.

A més, ha lamentat que les competències autonòmiques en matèria migratòria hagin passat a dependre de la Conselleria d'Assumptes Socials a la de Presidència. A parer seu, aquest moviment cerca possibilitar que el Govern faci "crítica política sobre la situació migratòria".

Per part seva, Calvo ha rebutjat fer una valoració sobre els perfils que cada administració autonòmica pugui determinar. "Cadascú nomena els equips que vol", ha dit. Malgrat això, ha assegurat que estarà "molt pendent" del marc competencial, perquè considera que les comunitats autònomes tenen "una tasca ímproba per treballar la integració de les persones migrants, la convivència de les persones que venen de fora amb les persones de la comunitat d'acolliment i per interactuar amb les associacions de migrants".

En aquest sentit, ha aprofitat per estendre la mà per a la "col·laboració i la cooperació institucional" entre administracions, que, segons ha considerat, és "la millor recepta per fer front al desafiament migratori". En la mateixa línia ha subratllat que "quan la cooperació no vol existir i hi ha un enfrontament, els qui en surten perdent són els ciutadans del nostre país i els qui venen de fora".

Augment del 170% en la ruta migratòria

La secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, i el delegat del govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, han reconegut un "augment" interanual de prop del 170% del nombre d'arribades de persones migrants a través de la ruta entre Algèria i les Balears. Malgrat això, han refusat definir aquest itinerari com a "consolidat".

Calvo ha destacat el descens del nombre d'arribades de migrants a les Canàries registrat en els darrers mesos i ha reconegut que, en el cas de les Balears, hi ha hagut un "augment". "Els fluxos migratoris són dinàmics, i és cert que tenim un increment, les dades parlen totes soles", ha incidit. D'ençà que ha començat l'any, d'acord amb les dades facilitades per la Delegació del govern i recopilades per Europa Press, han arribat a l'Arxipèlag prop de 3.280 migrants.

Això, ha detallat Rodríguez, suposa un increment del gairebé un 170% en comparació amb el període entre el gener i el juliol de 2024. "Fa anys que s'incrementa aquest flux migratori cap a les Balears, com fa anys va augmentar al Llevant espanyol o en els darrers anys a les Canàries. La ruta migratòria al Mediterrani sud és constant. Negar aquesta realitat és és un absurd", ha apuntat el delegat del govern.