Pot el Govern negar-se a acollir els menors migrants provinents del repartiment estatal?

PalmaEl govern espanyol confia començar a repartir els menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries entre les comunitats autònomes a finals d'agost. Aquesta és la intenció del Ministeri de Joventut i Infància, tot i el boicot dels territoris on governa el PP —excepte Ceuta—, que aquest dimecres han plantat la Conferència Sectorial d'Infància on s'havia d'encarrilar el repartiment. Una actuació que la presidenta del Govern, Marga Prohens, ha justificat assegurant que és "l'única postura" que els hi queda "és manifestar de manera clara i contundent que el govern espanyol no pot continuar governant així, que les comunitats tenen les seves competències i recursos". Si s'arriba al xoc de trens, el PP es podria negar a acollir aquests menors?

El ministeri de Joventut i Infància de Sira Rego assegura que, malgrat el bloqueig dels populars, pot continuar amb el seu pla i preveu repartir 3.975 menors per les comunitats a partir del 28 d'agost, dels quals 49 corresponen a les Illes. "El 26 d'agost durem al Consell de Ministres el decret de capacitat ordinària, és a dir, els nins i nines que pot acollir cada sistema i el finançament associat a cadascun dels trasllats", ha dit Rego. "A partir del 28 d'agost, estam en disposició de començar els trasllats", ha afegit. El Consell de Ministres va aprovar el 15 de juliol l'enviament de dos milions d'euros a les Illes per fer front al repartiment. La tesi de l'executiu estatal és que les autonomies no es poden negar a acollir els menors, perquè tenen l'obligació legal de donar-los empara. Fonts del PSOE recorden que el Tribunal Constitucional (TC) ja va declarar, en una sentència en què va anul·lar el protocol per a menors migrants no acompanyats aprovat pel govern canari, que les comunitats no poden "deixar d'exercir les competències exclusives que tenen en matèria d'assistència social i protecció de menors, en el cas dels menors estrangers no acompanyats que arriben a Espanya".

Per tant, el govern espanyol pensa que té la potestat de fer el repartiment de menors, i que l'única via de les comunitats és impugnar-lo al TC. En el cas de les Balears, l'Executiu ja ha presentat un recurs a l'Alt Tribunal, el qual s'ha admès a tràmit. Ara bé, fonts del Govern adverteixen que l'executiu de Pedro Sánchez necessita la col·laboració de les comunitats per enviar-hi els menors. "Unilateralment, és difícil que es pugui fer un repartiment, cal saber a quin centre s'enviaran els menors", insisteixen aquestes veus. En aquest sentit, el Govern es planteja posar traves a l'administració estatal per dificultar l'arribada dels joves per "una qüestió de necessitat": "Els consells insulars estan desbordats rebent els menors que hi arriben des d'Algèria".

Els experts adverteixen que la situació és complexa

Experts en dret constitucional, administratiu i drets dels migrants adverteixen que la situació és complexa, perquè afecta les competències de diverses administracions. La professora de Dret Internacional Públic a la UIB Margalida Capellà considera que "la situació dels menors estrangers sense referents familiars sol·licitants d'asil és una qüestió de drets humans en el marc del dret internacional i espanyol d'asil, i també del Dret de la Unió Europea". "Garantir aquests drets és una competència exclusiva de l'Estat, mentre que garantir les condicions materials d'acollida és una competència de les CCAA", defensa. En aquest sentit, recorda que les Canàries varen exigir que l'"Estat s'impliqués en l'acollida d'aquests menors de forma eficaç, i per això el govern espanyol ha decidit fer el repartiment, en l'àmbit de les seves competències i obligacions". També considera que "no té cap sentit que el Govern s'oposi al repartiment de menors en un moment en què la ruta Algèria-Balears ja està consolidada i entre les persones que hi arriben en pastera també hi ha menors". "Les Balears es poden trobar en poc temps en la mateixa situació de les Canàries i necessitaran la col·laboració, no només de l'Estat, sinó també d'altres comunitats autònomes", adverteix.

Al seu torn, el professor de Dret Públic a la UIB Sebastià Rubí remarca que la qüestió és complicada perquè, malgrat que l'Estat té les competències en immigració, les comunitats tenen les de protecció de menors. Sigui com sigui, expressa, "cal aplicar el sentit comú". "L'Estat ha d'ajudar les Canàries aplicant el principi de solidaritat", argumenta: "Si les comunitats s'hi neguen, té instruments legislatius per posar ordre". "No es pot obligar una comunitat a assumir una competència que no és seva, però sí a exercir-la correctament", considera. En el mateix sentit, el jurista, doctor en Dret i professor de Dret Administratiu a la UIB Bartomeu Colom considera que la competència per distribuir aquests menors "és de l'Estat" i les comunitats "no es poden negar a acceptar-ho". "Per raons humanitàries, han d'atendre aquests menors", defensa. "Mentre algú no especifiqui que la distribució s'ha fet amb criteris irracionals, se'ls ha d'acceptar", adverteix. Justament, el PP es queixa que s'hagi fet un tracte favorable a Catalunya i el País Basc en el repartiment. Per a Colom, una part de la problemàtica es deu a la "vessant política" de la qüestió: "Cal una decisió racional, equitativa, equilibrada", assenyala l'expert.