Héctor Pons Riudavets: “El dret a demanar 1.200 euros de lloguer per un pis està per davall del dret ciutadà a un habitatge digne”

CiutadellaDesprés d’onze anys de regidor i set de batle de Maó, Héctor Pons Riudavets (Maó, 1990) fa balanç del mandat més difícil que ha patit fins ara a l’Ajuntament. En minoria i amb el suport condicionat dels seus antics socis d’Ara Maó, l’únic batle socialista de Menorca afronta l’any que resta de legislatura amb la urgència de solucionar els problemes que arrossega el subministrament d’aigua i l’objectiu decidit de fer passes per facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies en un context de tanta dificultat. Però en aquests mesos també es cou el futur del port.

El procés participatiu posat en marxa per l’Autoritat Portuària proposa pacificar el trànsit al port i millorar-ne l’accessibilitat des de la ciutat. Sintonitzau amb el parer de l’Ajuntament?

— Sí, els canvis que es van introduir el 2020 ja anaven en aquesta direcció, de manera que ara ja només cal fer una reforma definitiva que millori l’estètica i consolidi el model de port per als pròxims 40 anys. En aquest sentit, és fonamental garantir noves connexions amb la ciutat i que el port sigui més flexible i es pugui adaptar als diferents usos al llarg de l’any. És a dir, que no sigui un port tan estacional, de manera que a l’estiu algunes zones siguin de vianants o donin resposta a la necessitat d’aparcament. El trànsit marítim tampoc no és el mateix el gener que el juliol, i les zones de càrrega i descàrrega que han d’estar habilitades els matins no hi han d’estar els vespres, per poder convertir-se en terrasses o vials per a bicicletes. A l’hivern has de poder baixar amb el teu cotxe i aparcar i, en canvi, a l’estiu s’ha d’optar per un altre model de mobilitat. És la flexibilitat que sempre hem demanat i sobre la qual ara sembla existir un consens general.

Altres entitats, com el GOB, els Amics de la Mar i Es Jonquet, també fan campanya perquè el port tingui un ús més social i amb tarifes més adaptades al petit propietari.

— Sí, de fet, aquests col·lectius també han participat en la consulta. La seva reflexió és més general, però no suposa cap discordança amb el model de futur que s’ha plantejat.

L’Autoritat Portuària comparteix aquest discurs?

— L’Ajuntament entén que la gestió directa dels amarraments hauria de disposar de més recursos, pel que fa a personal i manteniment. Demanam que no es perdin zones de gestió directa i que en els criteris d’adjudicació a marines privades no es valori tant l’increment del cànon com que les tarifes siguin més baixes per a barques inferiors als vuit metres d’eslora.

A l’illa del Rei es volen multiplicar ara els amarraments, de 52 a 168.

— Ja hem comunicat a l’Autoritat Portuària que no canviarem el Pla especial de l’illa del Rei, ni permetrem que es pugui subministrar combustible en aquest indret, perquè el pla no ho preveu. Tampoc no facilitarem la instal·lació de serveis d’aigua i electricitat que, en qualsevol cas, hauran de tramitar amb l’Ajuntament del Castell. Ens hauria agradat un altre projecte que fos més respectuós amb el Pla especial i amb el medi ambient.

Ja sou a prop de tenir el port que desitjau, d’aprofitar les vostres grans potencialitats?

— S’està avançant en temes importants, com la futura estació marítima. L’objectiu és millorar l’atenció als passatgers, que ara es dona precàriament a una estació provisional. Compartim la idea general de l’Autoritat Portuària i ens alegram que ja no plantegi ampliacions per a grans creuers que s’ha demostrat que ja no venen al port.

També al port, s’ha reactivat el Consorci del Penya-segat. Com ha canviat la percepció que s’ha d’actuar després dels darrers despreniments que hi ha hagut a diverses zones de Menorca?

— La reactivació realment no ha començat enguany, sinó que ho va fer arran de la caiguda, fa un any i mig, d’una roca damunt el cafè Baixamar. Va ser llavors quan es va plantejar la necessitat de recuperar el Consorci, després que el 2011 se n’acomiadàs el personal. Les accions en aquest període les ha fetes l’Ajuntament tot sol. Però amb el que ha passat aquests mesos a l’illa s’ha demostrat que l’efecte del canvi climàtic hi és i s’hi ha d’actuar.

Parlem d’aigua. Ja fa un any i mig que es va haver de tancar la planta desnitrificadora de Malbúger i la crisi encara persisteix.

— La planta de Malbúger torna a estar en funcionament, però continuam esperant que els resultats s’estabilitzin i Sanitat ens n’aixequi la suspensió.

Maó té prou aigua per a aquest estiu?

— Continuam en prealerta per sequera, es mantenen les dificultats en el subministrament de la població, i aquests darrers anys n’ha pujat el consum. Així que l’estiu és quan més difícil serà garantir que l’aigua potable arribi a tothom. Hem demanat els mateixos suports que l’any passat per passar l’estiu i hi haurà un major control del consum amb la instal·lació de comptadors intel·ligents. Així i tot, encaram la temporada amb responsabilitat i demanant a la població que en faci un consum responsable. De fet, abans de juny esperam actualitzar les tarifes perquè, si bé el 65% de la gent pagarà menys, la resta que té un consum alt sí que haurà de pagar el servei al cost que suposa. El primer tram de consum s’abaratirà, però, a partir del tercer tram, la pujada de preus serà progressiva. A tots ens sembla normal pagar 100 euros al mes pel mòbil o la plataforma de televisió i 120 per la factura elèctrica, però n’hi ha a qui els sembla car pagar 45 euros trimestrals per l’aigua. Així que, d’una banda, aprovarem una nova ordenança i d’altra, revisarem el Pla de gestió de l’aigua i el reglament d’ús per limitar el servei als grans consumidors, a qui no afecta que els apugem les tarifes. També hem aprovat una moratòria d’un any per autoritzar la construcció de noves piscines i esperam que tot plegat doni resultat.

Com afronta el municipi el greu problema de l’habitatge?

— Tenim dues línies de feina: protegir qui ja disposa d’un habitatge i afavorir la construcció de nous pisos socials. Insistim a demanar que es declari Maó com a zona tensada i continuam donant suport i fent la mediació entre la Sareb i els ciutadans de les promocions de Maria Lluïsa Serra i Pasqual Calbó, alguns dels quals ja han comprat el pis o rebut ofertes. La situació, de fet, és molt millor que fa tres anys. També pel que fa a les noves promocions d’habitatge protegit. Ja hem cedit dues parcel·les a l’Ibavi per construir-ne 44 i n’hem aprovat altres 45 a Vasallo. Des de fa uns mesos donam prioritat a les llicències d’edificis plurifamiliars i fa més d’un any que treballam en la compra de l’antic solar de Catisa, on, amb el suport econòmic del Consell i el Govern, podrem desenvolupar un dels projectes més importants de Maó per als anys vinents. Així acabarem el mandat havent cedit sòl per a 200 habitatges, si bé aquesta mesura haurà de venir acompanyada també d’una regulació de preus. Els increments han de ser raonables, perquè una cosa és el preu de mercat i l’altre, la defensa d’un dret constitucional. I el dret a demanar 1.200 euros de lloguer per un pis de 70 metres quadrats, per mi, està per davall del dret ciutadà a viure d’una manera digna.

Actualment teniu en obres la plaça de la Constitució i hi ha iniciatives en marxa a l’Esplanada i al Freginal.

— Així és, però també a l’entorn de la Sínia Costabella, que és un gran pulmó verd. L’actuació a la plaça de la Constitució cerca millorar l’accessibilitat i les infraestructures en el centre, i esperam que ja tingui enllestida la primera fase per Sant Joan. Pel que fa a l’Esplanada, treballam per convocar el concurs que ens permeti disposar d’un projecte executiu. Quant al Freginal, és el millor refugi climàtic que té Maó des de fa 40 anys i el volem dotar de serveis.

Totes aquestes actuacions les tirau endavant tot i governar des de fa tres anys en minoria. Com és la vostra relació amb Ara Maó, que us ha permès aprovar els pressupostos d’aquests dos darrers anys?

— La relació és bona. Allò més important és que l’esquerra s’ajunti i no se separi. El PSOE hi té un paper i la resta de formacions, un altre. Però, per damunt de tot, és important que l’objectiu sigui mantenir la majoria junta.