La UIB homenatja el filòsof Albert Saoner, vint anys després de la seva mort

Palma“La Universitat no tindria departament de Filosofia sense Albert Saoner [Palma, 1934-1999]”, diu el professor Francesc Casadesús, que imparteix Filosofia Grega a la Universitat de les Illes Balears des del 1996. Ja fa dues dècades que el càncer va apagar la veu del catedràtic d’Història de la Filosofia de la UIB. Saoner va ser, sobretot, professor de professors, molts dels quals ara fan classes a la mateixa facultat, com Camilo José Cela, Francesc Casadesús, Perfecto Cuadrado, Eusebi Riera i Bernat Riutort. Tots ells li dediquen un homenatge al CaixaFòrum el pròxim divendres, 24 de maig. El professor de Filosofia Bernat Riutort recorda el catedràtic com la “figura clau de la refundació i el desenvolupament de l’antiga Universitat Lul·liana, que ara és la UIB”.

La generació de Saoner és aquella que va formar-se a les facultats de Filosofia de finals dels anys 50, controlades per la burocràcia acadèmica franquista. El periodista Andreu Manresa el va definir, després de morir, com un “comunista al seu aire”. Aquest tarannà el va dur a la presó de Carabanchel quan estudiava Ciències Polítiques. El filòsof Javier Muguerza, gran amic i influència directa de Saoner, contà en un simposi dedicat a la seva figura el temps compartit entre reixes, amb alguns estudiants socialistes més. Els havien detingut per fer seminaris en què llegien el filòsof Hegel. Muguerza també explicà en la convenció que el coronel que li va prendre declaració exclamà, per això: “Ho veu? Hegel sempre va amb Marx!”.

Allò cert és que la “filosofia oficial” de l’època, herència de Tomàs d’Aquino, no va aconseguir impregnar la seva obra. Les seves especialitats varen esdevenir, a l’altre extrem d’aquell pensament medieval i teològic, la Història de la Filosofia, de la Ciència i de les Civilitzacions del món, però sobretot l’Ètica i la Filosofia política. Casadesús descriu Saoner com un “intel·lectual actiu” que, sense gens d’afany de protagonisme, va transcendir sempre l’acadèmia perquè va entendre la filosofia com un saber multidisciplinari. A la seva recerca no hi va mancar mai l’element filosòfic, però sempre amb la vocació de revertir-ne els fruits al món real. El llibre Història i conceptes d’ètica i filosofia política aplega diferents escrits del professor. El pensament clàssic és present en tots els seus textos, però la seva reflexió s’acabà centrant en els debats conceptuals ètics i polítics actuals amb referències als filòsofs Aristòtil, Maquiavel, Hume i Marx, que situen la justícia i la igualtat com el nucli de la reflexió filosòfica.

Saoner es va convertir en un dels filòsofs espanyols que assumiren la recuperació de les arrels de la filosofia política a l’Estat. El filòsof i professor Xim Valdivielso el qualifica en un dels seus treballs com “un dels grans promotors de la filosofia moral a Espanya”, i conta que no era fàcil trobar lloc a les seves classes magistrals, a les quals assistien sempre molts més alumnes dels que hi havia matriculats. Segons explica Casadesús, les seves classes de filosofia a la Universitat concentraven una gran quantitat d’estudiants procedents de totes les especialitats. “Hi aportava una visió pluridisciplinària gràcies a la seva ingent cultura filosòfica, històrica i científica”, apunta Riutort.

Però, més enllà de les aules i dels llibres, Saoner també va destacar pel seu “compromís civil i polític permanent”, afegeix Riutort. “Va col·laborar amb el Partit Comunista, Esquerra Unida, Comissions Obreres... Sempre tenia una actitud oberta a ajudar i va oferir el seu nom i els seus recursos en moltíssimes ocasions”.