Testimonis de la Guerra Civil a Palma (II)

Relaten com els diferents estaments socials en prenen part, com és la vida a les presons i com l’estat anímic dels ciutadans va decaient

REVISAT PER AINA FERRERO-HORRACH

La setmana passada recollíem en la primera part d’aquests testimonis aquells que ens mostraven la realitat dels primers mesos de la Guerra Civil a Palma. En aquesta segona part, el recorregut és un poc més extens i anirà des del 37 fins al 41. Aquests testimonis relaten com els diferents estaments socials en prenen part, com és la vida a les presons i com l’estat anímic dels ciutadans va decaient. Arribam fins i tot als primers anys de postguerra, on les conseqüències de la guerra seran ben visibles i encara (i per molts anys) molt presents.

Josep Miralles i Sbert, bisbe de Mallorca, juny de 1937

Recollit al llibre ‘Església i societat a la Mallorca del segle XXI’, de Josep Massot i Muntaner, en castellà a l’original

“Preguem al Sr. de les victòries pel triomf de les nostres armes, per l’alliberament d’Espanya afrontada i envilida pels enemics de la fe i de la societat, pel retorn de les santes creences, i als exemplars costums que tant van enaltir els nostres avantpassats”.

Matias Mas Ripoll, desembre del 38

‘Veus republicanes, volum 3’, de Margalida Capellà

“L’agafaren a ca nostra, just quan acabava d’arribar a la Indioteria. Vingueren uns homes, eren falangistes perquè duien camisa blava. La feren pujar al terrat. Li demanaven una vegada i una altra on amagava en Garcias. I com que no ho volia dir, de la bufetada que li pegaren va caure a terra. N’Antònia, la meva germana, i jo l’aixecàrem. Nosaltres cridàvem: ‘Mamà, mamà! Els feixistes ens feren fora a manotades. La baixaren engrillonada i l’entraren dins un cotxe que duia cortinetes. Dels tres veïns de la finca no en sortí ni un”.

Llorenç Barceló Pastor, tardor del 39

‘Suborns i tretes a la presó de Can Mir’, de Manel Suárez

“La presó era una nau molt grossa, hi havia devers 800 homes tancats. Just quan hi entraves, a la dreta, hi havia un quartet per als guàrdies, i a l’esquerra hi havia la capella. Cridaven els homes i els entraven en aquell quartet. A fora els esperava un jeep. Els duien al cementeri i, un dia que hi vaig anar, vaig veure la paret tota plena de forats de les bales de les metralladores”.

Gabriel Alomar i Villalonga, març del 39

‘Correspondència de Joan Mascaró, vol. 1’, de Gregori Mir

“Estimat Mascaró, Consumatum est. Totes les meves previsions s’han complit. Vostè coneixia el meu pessimisme. Des del començament de la guerra he predicat el plebiscit. Res ha valgut. Però el que no podia preveure és l’actitud inqualificable d’Anglaterra i França. És una ignomínia històrica sense precedents. No sé res de n’Sbert. Per ara quedaré a Egipte.

L’abraça son amic. Gabriel Alomar”.

Gabriel Juan i Mas, estiu del 41.

‘Treballadors, sindicalistes i clandestina’, de David Ginard

“Vaig sortir del camp [de concentració] de Formentera dia 21 de juny de 1941. Una de les primeres coses que vàrem fer va ser un comitè pro presos. Estava jo pel Partit Socialista, en Domingo Perelló pel Partit Comunista, en Jaume Rotger -que havia estat director de la Minerva i d’altres fàbriques de sabates- per la CNT i en Bernat Palmer pel Partit Republicà Democràtic Federal. Anàvem a fer visites a les preses peninsulars que estaven a l’Hospital i els dúiem coses: fruita, sabates… També teníem una dona menorquina que nomia Oceania que anava a les ‘Hermanitas’, on hi havia la presó de les dones, devora Santa Creu. I també enviàvem doblers als presos mallorquins que hi havia a la Península, que després quan tornaven ens ho venien a agrair”.

Testimonis de la Guerra Civil a Palma (I)

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF