EnòlegApartir del pròxim curs 2018-2019 es podrà estudiar, per primera vegada a Mallorca, el grau superior en vitivinicultura, que s’impartirà a l’Institut d’Estudis Secundaris de Felanitx amb la modalitat d’FP dual, de tal manera que el centre educatiu i les empreses que han decidit col·laborar-hi es coordinaran per afavorir un entorn d’aprenentatge que hauria de respondre a les necessitats del sector i de l’estudiant. L’institut ofereix 15 places per a aquest nou estudi, amb 2.000 hores de formació en vinya, elaboració de vins i comercialització durant dos anys, i amb un contracte d’aprenentatge en un dels cellers de Mallorca que ja s’han compromès amb aquesta iniciativa.
Del camp cap a la ciutat i la costa fou el camí elegit durant dècades i dècades, i quan un torna a mirar els ceps que veciava el padrí, s’adona de com ha canviat tot. Abans un pagès o pagesa era la persona que es dedicava al conreu de la terra i l’obtenció d’aliments, ara els diccionaris haurien d’afegir que també són els responsables del manteniment del paisatge. Aquest afegitó no és una idea original meva, ja fa temps que l’han incorporada al seu vocabulari tots els organismes vinculats al sector primari (sindicats agraris, associacions empresarials, cooperatives... ), tots els partits polítics que tenen representació al Parlament i, fins i tot, les associacions ecologistes de casa nostra. No és únicament una expressió, és una certesa que es verbalitza i també es plasma damunt paper i amb doblers; sense anar més enllà, una de les darreres subvencions que el Fogaiba ha concedit a un bon nombre de pagesos i pageses ha estat, paraules textuals, per al manteniment del paisatge agrari 2017.
Un té la sensació que la pressió turística s’ho engoleix tot, que una de les funcions dels que cultiven la terra és fer de jardiners que mantenen un paradís que s’està asfaltant i encimentant peti qui peti, fer d’agent que afavoreix una propaganda imprescindible per al manteniment de l’ statu quo de principal potència turística però, al mateix temps, els costa molt sobreviure a la pressió especuladora que mira l’interior de l’illa com una nova oportunitat de negoci quan ja n’ha sucat la costa.
Fa unes setmanes un amic m’enviava la pàgina web d’una immobiliària alemanya que es dedica a vendre parcel·les del pla de Mallorca a inversors alemanys. El text és en alemany i poso el traductor de Google en marxa per copsar l’estratègia utilitzada per a fer negoci. Com és habitual, els terrenys que fan més de dues quarterades la construcció d’una casa és la idea principal que transmeten, però també apareix un nou argument tant per a les finques grans com per a les petites parcel·les que un no pot construir de manera legal, t’expliquen com poder complir el somni infantil de tenir la pròpia vinya en un indret idíl·lic, una inversió segura, ja que els vins mallorquins cada vegada tenen més reputació per la seva qualitat, es venen tots i, fins i tot, els vins més senzills solen costar uns 12 euros la botella - no sé d’on treuen aquesta dada tan poc rigorosa, però tant se val. Juguen amb paraules boniques com jardí, prestigi, inversió, popularitat, mediterrani, estiu, illes... En definitiva: vols esser un privilegiat, idò munta un celler. Aquest missatge ha calat i ja podem trobar d’altres immobiliàries, empreses de treballs agrícoles, pàgines webs amb els mateixos cants de sirena que deixen embadalits molts estrangers i també illencs.
Vivim en una terra de contrasts, quarterades comprades per gent amb molts recursos amb la idea d’establir una espècie de 'villa toscana' contractant enginyers agrònoms experts en paisatgisme que dissenyen els camps com jardins d’un rei per copsar les emocions dels visitants sense tenir en compte les qüestions pràctiques més fonamentals; allò important és que la finca quedi ben guapa i no si el coster elegit és una bona opció per plantar vinya; els amics i visitants han de quedar bocabadats. Mentrestant, multitud de parcel·les resten abandonades esperant que algú amb cert capital els asseguri la jubilació; d’altres són tancades amb reixeta amb construccions difícils de descriure però ben il·legals per fer la paelleta els diumenges, i afortunadament, cada dia hi ha més gent jove que tira endavant finques agrícoles familiars amb il·lusió, ganes i molt d’esforç.
Vi recomanat
Binitord Blanc 2017 Celler Binitord (Ciutadella)
Un atreviment que marida amb qualsevol plat de temporada estival; dic atreviment ja que és un vi blanc mesclant dos raïms blancs (chardonnay i macabeu) i dos raïms negres (merlot i cabernet sauvignon), que aconsegueix un color atractiu i difícil de descriure, un nas llépol i molt gustós en boca. Menorca ha anat recuperant l’activitat vitivinícola i Binitord n’és un bon exemple, petit celler ciutadellenc instal·lat dins una antiga pedrera amb 3 hectàrees de vinya al voltant. Un gran descobriment amb aromes d’albercoc i herbes especiades, refrescant, untuós i de bona persistència.
