El Servei de Família registra enguany 35 agressions sexuals d’adolescents

PalmaEl Servei de Família de la Direcció General de Família i Menors de les Balears ha obert enguany 35 expedients per agressions sexuals d’adolescents. El 2008 va entrar en funcionament el programa Atura’t, que treballa amb aquests joves per tal de reduir a zero tant les víctimes com la reincidència dels autors de l’agressió. Aquell primer any, només va obrir vuit expedients. A què és degut aquest significatiu increment? “La societat cada vegada és més conscient de la necessitat de denunciar aquests fets”, remarca la psicòloga Mar Calleja, membre de l’equip de psicòlegs, pedagogs, treballadors i educadors socials que fan feina en el programa.

Els mitjans de comunicació es van fer ressò, aquesta setmana, d’un nou cas. Un jove agressor hauria forçat sexualment, sota amenaça, una nina de 12 anys amb qui mantenia una relació sentimental. L’adolescent va ser detingut aquest dimecres per la Policia Nacional, que li imputà un delicte d’agressió sexual. Arran de la denúncia, la policia va poder esbrinar que a finals d’octubre el mateix jove havia forçat una altra al·lota, de 13 anys, amb qui també havia mantingut una relació. El cas va posar-se immediatament en coneixement de la Fiscalia de Menors i els agents, a hores d’ara, investiguen els fets.

Aprofundir en les causes

Els professionals d’Atura’t duen a terme l’avaluació i el tractament de menors d’entre 14 i 17 anys que han comès una agressió sexual. Hi arriben a partir d’una ordre judicial, és a dir, una vegada han estat processats a causa de la interposició d’una denúncia o després d’un judici. Quan són condemnats per un delicte contra la integritat sexual, arriben a mans dels treballadors del programa del Servei de Família.

“Creim que veure pornografia, que crea en la imatgeria social una idea estereotipada dels rols de gènere, hi influeix força negativament”, diu la psicòloga. “També té conseqüències el fet que el jove agressor hagi estat exposat a situacions inadequades per la seva edat, com presenciar relacions sexuals d’altres persones abans d’hora”, per exemple.

“Gairebé tots els agressors menors d’edat es caracteritzen per una marcada baixa autoestima”, explica Calleja. “Sovint tenen distorsions cognitives sobre allò que són les relacions sexuals i els gèneres”, però també “hem vist molts casos de joves amb trastorns mentals associats, com pot ser el de la bipolaritat”, hi afegeix.

El jove agressor

Els professionals del programa Atura’t intenten, en primera instància, cercar quins són els factors que haurien pogut afavorir una conducta d’aquestes característiques. Per això, és important avaluar totes les circumstàncies que envolten el menor i les de la seva família i el context social en el qual es mou. Cal analitzar si el jove en qüestió ha estat autor d’altres conductes abusives en el passat. També cal mirar si en algun moment ha estat exposat a situacions de risc.

Comprensió holística

“És important fer una recerca holística de la història de vida del menor”, remarca Calleja. Una vegada completada l’avaluació, se n’estudia el nivell de risc. A continuació, els treballadors passen a la pràctica. Depenent del nivell de risc, es posa en marxa la intervenció, la qual pot ser de caràcter més educatiu o bé pot consistir en un tractament. En tots dos casos, els joves s’entrevisten una vegada per setmana amb els professionals, que els guiaran pel camí que els ha de dur a no reincidir. El tractament, de mitjana, sol durar un any. Les sessions consisteixen en un feedback constant. “Els despullam les emocions i després els vestim amb informació”, explica Calleja. Cal fer-los entendre on són els límits, fer que prenguin consciència dels danys que provoquen a la víctima, on és la línia que separa un tractament saludable i d’un maltractament, a més del concepte d’intimitat.

Des de l’any 2008 fins a l’actualitat, els treballadors del programa no han tingut constància de cap reincidència, en els casos dels menors.

Violència de gènere

Des del 2008, han passat més de 160 menors pel programa. Només una d’aquestes 160 persones era una dona. “Pràcticament tots els agressors sexuals són homes”, conclou la psicòloga. De fet, el perfil del jove agressor no és gaire allunyat del perfil de l’adult que comet el mateix delicte, opina. En qualsevol cas, convé no perdre de vista l’arrel del problema.