DELICTES TURÍSTICS

Ramón Roca: “Hi ha webs falses que comercialitzen habitatges inexistents”

Director insular de l’Estat a les Pitiüses

Ramón Roca, nascut a Terrassa el 1968, és funcionari de carrera des de 2007. Després de desenvolupar diferents responsabilitats en el Consell Insular, Roca va arribar en plena temporada alta a la Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat a Eivissa i Formentera i des d’aquest estiu n’és el nou director.

Quins són els principals reptes als quals s’enfronta la Direcció de l’Estat a les Pitiüses?

Hi ha diversos reptes, externs i interns. Els externs tenen a veure amb una sèrie d’elements que estan més o manco controlats, relacionats amb robatoris amb violència, els quals enguany s’han reduït a Eivissa un 19%, o amb els robatoris amb violència a domicilis, que han descendit un 16%. En aquests assumptes hem millorat, però on hem de fer més èmfasi és en nous delictes, com per exemple les estafes per internet, que són cada vegada més freqüents a zones turístiques com Eivissa lligades a l’habitatge, i la xacra de la violència de gènere.

A principi de mes féreu públic que la tendència a la baixa en els índexs de criminalitat es manté a la ciutat d’Eivissa. A més, asseguràreu que el balanç reflectia una caiguda del 66% en els delictes greus com les violacions.

En el cas concret de Vila, malgrat la remuntada registrada des de fa uns anys en el nombre de furts, fins al 31 d’agost s’ha registrat una caiguda de gairebé el 2% en el nombre d’infraccions penals. Segons el Ministeri de l’Interior, a Eivissa els índexs de criminalitat fins al juny en termes generals han descendit respecte de 2017. Per exemple, pel que fa a homicidis fraudulents i assassinats consumats, l’any passat va haver-n’hi dos i enguany un, i quant a les agressions sexuals amb penetració, han passat de quatre a tres. No passa el mateix amb els delictes greus i menys greus de lesions, que han passat de 38 a 51, ni amb els delictes contra la identitat sexual, que han ascendit de 23 a 41. Per altra banda, els delictes que més augmenten són els de ciberassetjament i els que es duen a terme mitjançant noves tecnologies. A l’altre costat de la balança, els que més descendeixen són els furts, que han passat de 2.072 a 1.524, amb una reducció del 26%, i els robatoris a domicilis, que han passat de més de 300 a poc més de 100.

També heu alertat que les xarxes de tràfic de droga i de tràfic de persones fan d’Eivissa la seva seu permanent més enllà dels mesos d’estiu. Què es fa per combatre-ho?

Treballam a diverses àrees. Pel que fa a la policial, tant la Guàrdia Civil com la Policia Nacional han detectat que, mentre que aquestes xarxes fa quatre anys quedaven a Eivissa a l’estiu i després se n’anaven, ara hi són tot l’any. El turisme s’està desestacionalitzant, però els cossos de seguretat fan una gran tasca de seguiment d’aquest tipus de delictes. D’altra banda, feim diferents gestions perquè el sector turístic al complet col·labori en la persecució d’aquestes xarxes, ja que, en moltes ocasions, el mateix intrusisme facilita els delictes dels quals estam parlant i també cal perseguir aquest descontrol amb codis de bones pràctiques en el sector turístic.

Aquest estiu heu tingut constància d’una vintena de casos d’estafes vinculades a lloguers d’habitatges turístics. Com de comuns són aquest tipus de delictes i què podeu fer per evitar-los?

Hi ha dos tipus d’estafes relacionades amb l’habitatge, les que afecten els arrendadors i les que afecten els arrendataris. Ens consta que hi ha webs completament falses que comercialitzen habitatges inexistents. Tanmateix, també hi ha moltes estafes relacionades amb els arrendadors; parlam de petites empreses i particulars als quals els han suplantat les identitats, enviant en nom seu cobraments als clients.

L’habitatge és un dels problemes als quals s’enfronten els funcionaris dependents de l’Estat com la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. En quina situació es troba el solar de la comissaria de la Policia Nacional cedit per Vila per a la creació de 40 habitatges i què ha ocorregut amb l’oferta de l’Ajuntament d’Eivissa de cessió d’un bloc al barri la Penya?

En el cas de la Policia, el protocol de cessió ja està llest. Pel que fa a la Penya, nosaltres acceptam la proposta d’habitatges de l’Ajuntament d’Eivissa, però ara falta anar a veure’ls perquè no tots els habitatges estan en la mateixa situació. Tot i això, no tinc dubte que n’acceptarem alguns atès que fan molta falta perquè els funcionaris comencin a veure Eivissa com un lloc on viure còmodament.

A Eivissa i Formentera els funcionaris de l’Estat també s’han sumat a les reivindicacions que exigeixen l’equiparació salarial amb altres illes menors. De fet, els funcionaris de la presó d’Eivissa es van sumar a les vagues dels dies 24 i 26 d’octubre per protestar per la falta de resposta per part del govern a les seves reivindicacions laborals. Què fareu per resoldre-ho?

D’una banda, hi ha les reivindicacions en l’àmbit nacional i, per un altra, hi ha la insularitat. El que reclamam és que a Eivissa i Formentera tinguem els mateixos complements d’insularitat de les illes menors de les Canàries, una pretensió amb la qual estam totalment d’acord. Sé que s’està negociant aquest assumpte i que el govern central vol assumir-la. Nosaltres, a les Pitiüses, estam fent força perquè això sigui així, perquè és evident que el cost de la vida aquí és molt superior i els funcionaris d’Eivissa i Formentera no poden “infraviure”, sinó que han de sentir-se a gust a les nostres illes. Pel que fa als funcionaris de presons, no hi ha explicació que no cobrin plusos similars als dels membres dels cossos i forces de seguretat, motiu pel qual ara caldrà veure per què es registra aquesta situació amb aquest cos en concret. Ells tenen exactament el mateix dret a cobrar el complement d’insularitat que la resta perquè són tots funcionaris que moltes vegades no tenen opció d’escollir la seva destinació.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF