L'any 2017, el grau de coberta és del 50%, amb el càrritx com a espècie més abundant

El gran incendi d'Andratx, un cas d'estudi pioner sobre la regeneració després d'un foc

Les marjades són clau per evitar l'erosió després d'un gran foc, segons la investigació, que ha fet servir tecnologies com sensors i drons

L'any 2017, el grau de coberta és del 50%, amb el càrritx com a espècie més abundant / ENRIC BORRÀS

L'incendi d'Andratx de l'any 2013 és el més gran que han patit de les Illes Balears d'ençà que hi ha registres, amb una superfície afectada de 2.406 hectàrees. Immediatament després d'extingir el foc, el Govern, la UIB i l'Inagea (Institut d'Investigacions Agroambientals i de l'Economia de l'Aigua) varen col·laborar estretament per fer el seguiment i monitoratge ambiental de la restauració i regeneració natural de la zona. Els resultats d'aquesta actuació es plasmen en el llibre 'Gestió ambiental postincendi forestal', presentat aquest dilluns, editat per Joan Estrany i Jorge Gago, del Grup de Recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (Medhycon), de la UIB.

Creix el risc d’incendis i desertització a les Illes

La publicació, impulsada per la fundació La Caixa, recull els primers resultats –de mitjà termini– d'aquest monitoratge pioner amb l'ús de tecnologia com drons i amb un equip multidisciplinari format per professionals com ara geògrafs, biòlegs, enginyers forestals i enginyers de telecomunicacions. La intenció és continuar en aquesta línia per poder obtenir resultats a llarg termini. Una de les conclusions principals a què s'ha arribat fins ara és que les marjades són una mesura molt eficaç en la regeneració forestal després d'un incendi. Tot i així, la manca de manteniment i el col·lapse de murs poden activar processos d'erosió de major magnitud.

Pel que fa a la regeneració, l'estudi apunta que, segons l'últim vol de dron –fet l'any 2018–, la cobertura del sòl és de més del 50%, amb el càrritx com a espècie més abundant (el 13% de la cobertura). Ara, s'està analitzant quin és el grau de regeneració arbrada, és a dir, "saber si aquests arbres –principalment pins– són capaços d'aguantar les onades de sequera i calor que venen a l'estiu", tal com ha explicat Joan Santana, del Servei de Gestió Forestal del Govern, durant la presentació del llibre.

Santana ha explicat que l'incendi d'Andratx va ser un punt d'inflexió perquè va fer "replantejar l'estratègia dels mitjans d'extinció, la prevenció i la restauració". Ha posat en relleu la importància de l'estudi en un context en què tot apunta que els incendis seran "més recurrents", "més perillosos" i "més intensos". Per tant, "hem d'estar preparats per donar una resposta a la restauració dels danys provocats al medi ambient amb criteris científics" per tal d'evitar "la desertificació del bosc mediterrani". 

Per poder fer el seguiment, s'ha instal·lat a la conca una "instrumentalització molt intensa", amb "estacions meteorològiques, hidromètriques i mesures d'erosió 'in situ", ha detallat Joan Estrany, un dels investigadors de l'estudi, que ha exposat les característiques més rellevants de l'estudi. "Perquè us en faceu una idea, durant aquesta presentació ja estam acumulant entre 20 i 25 registres que ens permeten tenir mesures contínues", ha exemplificat. 

David Caballero: “Hem d’admetre que els focs forestals deixaran morts”

A la presentació també hi han estat presents el conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir; el rector de la UIB, Llorenç Huguet; el director del Centre d'Institucions de CaixaBank a les Illes Balears, Hilari Llabrés, i el director de l'Inagea, Hipólito Medrano. Mir ha posat en valor aquesta investigació com a font d'informació important per gestionar futurs episodis. Ha assegurat que a les Balears "els incendis han vingut per quedar-se" i que fa falta començar a parlar de la "cultura del foc" i la "cultura del risc d'incendi forestal". 

Per la seva banda, Hipólito Medrano ha recalcat la dificultat en què s'ha desenvolupat la investigació a causa de la "manca de finançament". En aquest sentit, Medrano ha denunciat que les Balears "siguin la comunitat autònoma que menys inverteix en recerca de tot Espanya". 

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF