Programa Esperança, el temps de les segones oportunitats

Va néixer el 2013 per captar famílies adoptives que tinguin la capacitat d’atendre infants amb necessitats especials 

Per tal que els ciutadans coneguin la realitat dels infants en situació de desemparament, l’IMAS promou i realitza aquesta campanya de senbilització i informació, amb la finalitat de despertar aquelles motivacions que, fonamentades sobre principis, idees i valors de solidaritat i compromís social, permetin atreure aquells ciutadans que desitgin ser pares i mares i formar part del conjunt de famílies adoptives d’infants que tenen necessitats especials.

En el desig d’oferir als menors protegits les millors cures i atencions possibles, dins un nucli de convivència familiar estable, “necessitam famílies amb una capacitat especial per cuidar i estimar, que s’ofereixin per a l’adopció d’infants amb necessitats especials, actualment en acolliment temporal o interns en centres de protecció de menors perquè estan en situació d’abandonament.

Diferents situacions

Com estableix l’article 25.5 del Decret 40/2006, tindrà caràcter preferent la tramitació de sol·licituds que facin constar la disposició d’adoptar menors que es trobin en alguna de les situacions següents:

- Reagrupació familiar, perquè les persones sol·licitants són familiars del menor o dels menors proposats per a adopció, o perquè ja tenen adoptat un menor que és familiar del menor en situació d’adopció.

- Acceptació de grups de tres germans o més.

- Acceptació de menors de més de set anys.

- Acceptació de menors amb antecedents clínics hereditaris de risc.

- Acceptació de menors amb altres necesitats especials.

Adopcions

María Luisa Servera i Patrícia Llambias són psicòlogues i s’encarreguen d’adopcions d’infants en situació de desemparament en la nostra comunitat.

A més, duen a terme la recerca d’orígens dels menors i adults que ho sol·liciten.

Amb elles, Pere Cantarero, com a cap del servei, tres administratius, dos jurídics, quatre treballadores socials i una altra psicòloga encarregada de les adopcions internacionals tenen l’objectiu d’aconseguir millorar el servei i l’atenció als menors i oferir-los la millor alternativa.

“El programa Esperança va néixer el 2013 per captar famílies adoptives que tinguin la capacitat d’atendre infants amb necessitats especials: discapacitats físiques i emocionals, antecedents greus de salut mental, consum de tòxics durant l’embaràs per part de la mare, etc. D’altra banda, el programa també cerca famílies per a nins majors de set anys sense cap de les discapacitats que anteriorment hem esmentat”, diuen.

“Les famílies han de realitzar el procés de formació i valoració, i obtenir la idoneïtat. El programa es caracteritza per la immediatesa, les valoracions són més ràpides per agilitzar el procés atesa la urgència d’aquests infants. És la família que s’ha d’adaptar als petits, a les seves necessitats”, expliquen les psicòlogues.

“Una bona mirada”
“Només demanam que ens mirin bé”, demanava un dels nins. Amb això deixava clar que ens hem de centrar en les seves capacitats “i no només en els diferents diagnòstics”.

“Hem de pensar que la seva edat cronològica pot no estar vinculada a la seva edat emocional, i que sols demanen amor incondicional, com els que ells ofereixen”.

El programa Esperança és un ‘oferiment especial per adoptar, no una sol·licitud genèrica”, alerten des de l’IMAS María Luisa Servera i Patrícia Llambias. Aquestes famílies compten amb el suport, l’assesorament i el tractament que necessitin.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF