La relació Palma-Barcelona a 1900: cultura i política

La història de les dues ciutats està marcada per un corrent de relacions intens

La literatura i la llengua eren un dels grans elements que agermanaven Palma i Barcelona. Com un antecedent al segle XX, a final del XIX hem d’assenyalar l’empremta de Marià Aguiló i Fuster, patriarca de la Renaixença literària residenciat a Barcelona, on desenvoluparia la seva carrera professional i arribaria a ser director de la Biblioteca Universitària, a més de president dels Jocs Florals en diverses ocasions. També el seu germà Plàcid es traslladaria a la Barcelona de final de segle per col·laborar amb ell, i a partir dels anys 80, el seu cunyat, Lluís Piña, casat amb la seva germana Pepa, que havia estat fundador de la Compañía Mallorquina de Vapores i la Harinera Balear. Un altre lletraferit mallorquí faria costat a Aguiló durant les seves estades a Barcelona: Antoni Maria Alcover, impulsor del Diccionari i president del primer Congrés de la Llengua Catalana el 1906. Ambdues personalitats, sense oblidar la posterior empremta de Miquel dels Sants Oliver com a director de La Vanguardia, són mostres de l’estreta relació literària que es vivia en aquells moments entre Palma i Barcelona.

Uns dels grans pintors de Ciutat de la primera part del segle XX fou, sens dubte, Antoni Gelabert. Tant Gelabert com la pintora Pilar Montaner, qui seria la seva amiga i companya de fatigues, varen rebre una influència molt clara de dos grans mestres catalans de la pintura modernista: Santiago Rusiñol i Joaquim Mir, dos pintors que alternaven freqüentment la seva vida professional entre Palma i Barcelona.

En el món de la música, cal destacar la relació entre Antoni Noguera i Felip Pedrell, que fou el músic català modernista que va introduir el Nacionalisme dins la música popular catalana, seguint els corrents d’aquells temps a països com França i Itàlia. Pedrell fou mestre d’altres músics excel·lents, com Enric Granados i Manuel de Falla, i també del nostre Antoni Noguera. Aquest formava part del grup dels Insensats, amb Miquel dels Sants Oliver i altres intel·lectuals inquiets, per modernitzar la vida cultural i política de Ciutat a principi del segle XX. Per cert, Manuel de Falla va passar llargues temporades a Palma, a una casa del barri de Gènova que recentment ARCA va intentar preservar de la seva destrucció, tot i que finalment no la va poder evitar.

La política i el pensament catalanista varen dur Lluís Martí a l’Ajuntament de Palma i Josep Salas al de Barcelona. Els dos regidors d’Esquerra Republicana varen prendre possessió dels càrrecs en els seus respectius ajuntaments a principi de segle XX parlant en català per primera vegada, amb un intent d’usar el català de manera habitual, cosa que se’ls va impedir des de la Delegació del govern. Estam segurs que no va ser fruit de l’atzar, sinó d’una estratègia conjunta, ja que Lluís Martí tenia una relació estreta amb Barcelona i va ser un dels protagonistes de l’evolució del republicanisme i del regionalisme a Ciutat.

Aquests apunts sobre la relació entre Palma i Barcelona són només una mostra d’un corrent de relacions intens que les dues ciutats havien establert després de moltes generacions, basades en el comerç i la indústria, però també en la cultura i la política. Si veiem fotografies de la vida quotidiana de la Barcelona de 1900, veurem que s’assemblen molt a les de Ciutat, encara que algunes infraestructures eren més avançades a la capital catalana, ja que tenia una indústria molt més potent.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF