Una PCR per detectar el virus als espais tancats

Científics treballen en una bomba de mostreig que atraparà les partícules del SARS-CoV-2 per analitzar-les mitjançant la prova
Un investigador de l'Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears. / ISMAEL VELÁZQUEZ

Un equip de l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa) està desenvolupant una metodologia que permeti recollir mostres d’aire contaminat per després valorar la quantitat de SARS-CoV-2 que hi ha en espais tancats concorreguts mitjançant una variant de la prova PCR particularment sensible. Paral·lelament, científics de la Universitat Politècnica de València (UPV) dissenyen un aparell que dispersi un compost capaç d’inactivar el coronavirus sense que causi efectes adversos a les persones i redueixi així el risc d’infecció. D’aquesta manera ho explica l’investigador del grup d’Inflamació, Reparació i Càncer en Patologies Respiratòries de l’Idisba, Josep Mercader.

El virus que es troba en suspensió serà recollit en un recipient amb una bomba de mostreig. Després, caldrà aïllar el material genètic de les mostres, el qual s’emprarà per quantificar els nivells del coronavirus a través de la prova PCR. D’altra banda, l’aparell que s’està dissenyant a la UPV podria ser més eficient que l’aplicació d’ozó: desinfectaria espais tancats sense la necessitat d’haver de sortir-ne. Es podria fer servir en llocs concorreguts com hospitals, escoles, hotels, restaurants i centres esportius, segons Mercader.

Aquest estudi és un dels 15 projectes de recerca per lluitar contra el coronavirus que ha finançat enguany l’IdISBa amb un pressupost de 403.860 euros. El director de l’institut, Miquel Fiol, apunta que com a condició les investigacions havien de tenir una aplicació immediata, inferior a tres anys de durada. Alguns tenen aplicacions evidents que poden facilitar la lluita contra la covid-19.

L’investigador de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Maurici Ruiz, i de l’IdISBa, Antoni Colom, treballen en un sistema d’informació geogràfica que permetrà als ajuntaments saber on hi ha més casos positius de coronavirus per poder prioritzar on cal aplicar restriccions de mobilitat o desinfeccions per evitar nous contagis.

L’estudi es basa en indicadors com el lloc de residència dels malalts. Amb l’objectiu d’evitar-ne la identificació, però, estan desenvolupant una metodologia d’anonimització geogràfica basada en les àrees de salut, els barris, els districtes censals i les illetes cadastrals, explica Colom. En la investigació també hi participa l’Ajuntament de Palma.

Possible tractament immunitari

La transfusió de plasma dels que han desenvolupat anticossos suficients contra el coronavirus podria ajudar a immunitzar els pacients positius, segons els darrers avanços fets per l’estudi que lidera la doctora de l’hospital Son Llàtzer i investigadora del grup de Malalties Infeccioses i VIH de l’IdISBa, Maria Arrizabalaga. El tractament, que ja s’ha experimentat amb èxit contra la grip, l’ebola i el SARS-CoV-1, no té cap efecte advers i és compatible amb fàrmacs.

L’equip ha fet transfusions a 15 pacients i, com ja es preveia, no han patit cap efecte secundari. La major part es troben a casa i cap ha mort, segons explica la doctora. Aquests primers resultats són esperançadors, perquè si es confirma que tenen un efecte positiu per als contagiats de covid-19, n’augmentaria la possibilitat de supervivència. Perquè el procés tingui efecte, però, cal fer la transfusió durant la primera setmana d’ençà que es detecten els símptomes de coronavirus en el pacient. Els resultats preliminars de la investigació no es publicaran fins al desembre, diu Arrizabalaga, que afegeix que encara han de fer cinc transfusions més al pacient per tenir-ne 20. A més, han de comparar aquestes dades amb les d’una altra vintena de persones que hagin passat el virus però sense haver rebut plasma.

La pediatra de la clínica Rotger de Palma Ruth Díez lidera una investigació per saber si els símptomes pels quals els infants de fins a 14 anys arriben a urgències són causats o no pel coronavirus. “Un refredat comú ara pot ser un símptoma del virus, però no es pot diferenciar per simple observació quan arriben a la consulta”, comenta la metgessa. Afegeix que volen aconseguir que sigui possible, perquè així sabran com atendre’ls amb seguretat i organitzar millor els sistemes d’assistència hospitalaris per evitar contagis.

Cada 15 dies tots els participants fan proves PCR als infants que arriben a Atenció Primària, a urgències de pediatria de Son Llàtzer, Son Espases, clínica Rotger i l’Hospital Comarcal d’Inca. A més, diversos pediatres de vuit centres de salut de Mallorca hi col·laboren. Els tests es fan des de juliol fins a desembre per veure “com va canviant el nombre de pacients”, segons Díez. A l’agost, un 5,5% dels infants varen donar positiu, mentre que els primers dies de setembre només ho feren un 2%. “Els nins sembla que s’infecten menys que els adults però tenen quadres mèdics més lleus”, apunta la pediatra, que es mostra optimista sobre els efectes del virus en els infants a l’hivern, que és quan solen emmalaltir més.

Els investigadors, però, s’han trobat un problema: cada pic tenen menys voluntaris. Díez explica que els pares han de donar el seu permís perquè els infants puguin participar en l’estudi, però com que el procés de la PCR és una mica “traumàtic”, s’estimen més que no els en facin més de les necessàries.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF