Miguel Á. Rodríguez: “El Palma Arena no va tenir cap sobrecost, va ser una persecució”

PalmaMiguel Ángel Rodríguez fou el director d’obra del Palma Arena, una infraestructura qüestionada i rebutjada per gran part de la societat, que ha arribat a posar nom a un cas judicial de 28 peces separades. Ja han passat deu anys de l’inici de la instrucció i amb unes “ferides que han cicatritzat malament”, Rodríguez conta la seva història al llibre Qué fue del caso Palma Arena, que aquest dilluns sortirà a la venda. “Sentia que la societat tenia un deute amb mi”, explica, tot i reflexionar de seguida que la societat no té deutes amb ningú, però no para de demanar-se: “quan la justícia s’equivoca i et tanca a la presó sense haver fet res, què passa?” En el seu cas, ningú no va dir res.

El llibre desprèn una decepció vers la premsa i el descrèdit vers la política.

Efectivament. Jo tenia una ideologia concreta i me la varen esborrar. El Palma Arena va ser una qüestió pura i dura política, perquè va ser una invenció, no hi havia indicis de res, va ser un muntatge basat en xafardejos. Amb això no vull dir que no hi hagi corrupció a Mallorca, que n’hi ha, però no en el cas Palma Arena. I ho sabien.

Què es va fer malament?

Fonamentalment, la planificació. La Unió Ciclista Internacional (UCI) decideix a final de 2004 que vol fer el mundial de 2007 a les Balears, a un lloc on no hi havia infraestructura per a aquest esport. En tres anys era impensable fer un velòdrom nou amb projecte, llicències i tot. Si jo fos president del Govern potser ho acceptaria, és una decisió política i no crec que hi hagi cap tipus de voluntat de guanyar doblers amb això. El polític no pensa a lucrar-se per norma, que és el concepte que es té ara. Es va cercar molts enemics en aquella època. El Palma Arena va ser una persecució.

Defensau Jaume Matas?

No. Al llibre, no. Intent ser just.

Al llibre deix que no pot ser que el jutge Castro cercàs un enriquiment il·lícit de Jaume Matas al Palma Arena perquè ja tenia doblers amb anterioritat al projecte.

Crec que Castro és un bon jutge, però amb aquest cas es va equivocar de dalt a abaix. La causa general no s’ha tancat, tot i que no té contingut, perquè s’ha demostrat que jo personalment no m’havia enriquit amb 13 milions d’euros que havia de repartir suposadament amb els meus amics. Això ha quedat patent que no és així i el Govern ja ha pagat el deute, fins i tot amb els interessos de demora. Ja no hi ha cas.

Deis també que el cas Palma Arena és una persecució instigada pels dirigents d’Unió Mallorquina arran d’una campanya de desprestigi que el diari El Mundo els va fer durant el pacte amb el Partit Popular de Jaume Matas.

És la meva hipòtesis, sí. En aquell moment també hi havia Can Domenge enlaire, i els va anar bé desviar l’atenció mediàtica i jurídica cap al velòdrom. És una estratègia política molt clara, perquè al final es va veure que a Can Domenge sí hi havia mangarrufes.

Quin sobrecost va tenir el Palma Arena, definitivament?

Si aquest edifici s’hagués fet amb més calma hauria costat... mig milió d’euros menys? Perquè treballar el vespre surt més car. Si el comparam amb el projecte de Schürman, sí. Ell va valorar el metre quadrat de construcció en 270 euros, quan fa tres anys, per a un habitatge de protecció oficial, el cost del metre quadrat de construcció era d’uns mil euros. Estimà que el Palma Arena costaria vint i busques milions, però partia d’una base errònia. Tenint en compte això i que s’utilitzaren materials de qualitat, valia uns 40 milions i amb aquesta xifra no hi va haver cap sobrecost real. No hi va haver cap tipus de corrupció, li ho assegur, perquè jo estava la capdavant del projecte i puc garantir que el que s’ha pagat s’ha fet justament i no s’ha enganat a ningú.

Llavors per què hi ha problemes per homologar la pista? Hi ha goteres a la cúpula? Un ascensor enmig d’un descampat?

A mi ningú em va demanar per l’ascensor. Part del poliesportiu s’havia de construir al solar de darrere, que està cinc metres més elevat de la part baixa del velòdrom i s’hi havia de fer un accés per discapacitats. L’ascensor és allà perquè el velòdrom està inacabat. La pista es va homologar provisionalment per fer el mundial, sino no s’hauria fet. Els tècnics de la UCI hi varen accedir. Supòs que després s’oblidaren de fer l’homologació definitiva.

Quin paper juga el Govern del Pacte, posterior a Matas?

Varen ser els que posaren l’ombra de dubte sobre tota la construcció.

I Apol·lònia Serra, secretària de la Conselleria d’Esports i Joventut?

Ella va embrutar molt. Entre d’altres coses va fer desaperèixer tota la documentació i ens la demanà de nou, fent veure que no existia. Després criticà que la pressionàvem per cobrar, com si fóssim mafiosos, però ens devia 32 milions. És clar que la telefonàvem.

A la vostra empresa hi ha hagut impagaments similars a altres indrets del món amb altres obres?

Mai. No amb un deute tan elevat. Jo estava molt enfadat i, a més, després em varen detenir.