Màxim històric dels vins de qualitat de les Illes Balears

El futur dels sòls agraris

Les restriccions es veuen com a perjudicis als interessos econòmics

El debat sobre el futur dels sòls agraris continua sobre la taula i és un debat delicat. A Mallorca no ens n’hem sabut sortir, pel que fa a la gestió del territori. Hem debatut molt i s’han aprovat tota classe de normatives però sense voler, o potser a vegades sense poder, anar al bessó del problema. La possibilitat d’edificar construccions residencials en sòl rústic, en superfícies relativament petites, és una qüestió anòmala que provoca uns efectes observables a simple vista. El problema és que les restriccions es veuen com a perjudicis als interessos econòmics de la població i tot d’una cauen dins les arenes de la batalla política. Però mentrestant es va produint una implacable desestructuració del territori i l’especulació immobiliària fa el seu camí. Se n’hauria de parlar, d’una manera molt oberta, i cercar solucions de futur. En cas contrari, les àrees que fins fa poc havien conservat la seva integritat, pel que fa a usos del sòl, acabaran seguint el camí de les més urbanitzades.

Contra la ‘Xylella’

S’ha de seguir el Pla de contenció

La lluita contra la Xylella continua. La garantia de limitar-ne els efectes és continuar amb les actuacions previstes en el Pla de contenció. I una de les maneres de combatre-la és dificultar l’acció dels vectors de transmissió del contagi. En aquesta direcció, Semilla ha posat en marxa una campanya de subministrament de productes fitosanitaris per atacar el vector de la ‘Xylella’, que inclou els productes admesos en producció ecològica i integrada. Els titulars d’explotacions agràries tenen fins dia 13 d’abril per sol·licitar l’ajuda. Per fer-ho, han de disposar d’unes determinades superfícies d’ametler, olivera o vinya. El lliurament dels productes es farà a través de Semilla, la qual cosa garanteix una distribució àgil entre els productors.

Sobrassada de porc negre

Les dades de comercialització són positives o molt positives

Les dades fetes públiques per l’Institut de Qualitat Agroalimentària (IQUA) sobre comercialització, l’any 2017, de la sobrassada emparada per la Indicació Geogràfica Protegida Sobrassada de Mallorca són positives, o més aviat molt positives. El 2017 es varen comercialitzar 1.850.628 quilograms de sobrassada, cosa que representa un increment de gairebé un 9% respecte de l’any anterior. És destacable que, d’aquesta quantitat, 132.611 kg fossin de sobrassada de porc negre, que representen un augment de més del 21% respecte de l’any anterior. Sembla que aquestes dades assenyalen una represa important de la producció i la comercialització de la sobrassada. L’increment percentual de la comercialització de sobrassada de porc negre és esperançador. Per una altra banda, les sobrassades artesanes fetes amb ingredients locals, carn i espècies, també van fent el seu camí.

Vins de qualitat

Predomina molt el vi venut a les mateixes Illes

L’IQUA també ha publicat les dades de comercialització del vi a les Balears de l’any 2017. L’any passat es comercialitzaren 50.136 hectolitres de vi amb Denominació de Qualitat (vi de Denominació d’Origen i Vi de la Terra) elaborats a les Illes, amb un increment del 3,3% respecte de l’any anterior i el màxim històric d’ençà que se’n tenen dades. Pel que fa a la superfície, es disposa tan sols de 1.631 hectàrees dedicades a produir vins de qualitat i la producció de raïm el 2017 va davallar, per raons climàtiques, un 12,41%. En conseqüència, també es va elaborar un 10,37% menys de vi. Però, a vegades, els anys de baixa producció són els millors per a la comercialització. Efectivament, es va comercialitzar un 3,34% més de vi que el 2016, amb 50.136 hectolitres. Cal destacar l’increment del vi rosat. Pel que fa als mercats, predomina molt el vi venut a les mateixes Illes (39.594 hectolitres), i les exportacions representen 10.542 hectolitres, 6.412 dels quals han anat a la UE.

Ajudes als fruits secs

Es denuncia un funcionament poc transparent per fixar preus

Continuen les expressions de descontentament per la supressió de l’ajuda estatal als fruits secs (ametlers, garrovers i avellaners). Més enllà de la quantitat econòmica que representa la supressió d’aquesta ajuda, hi ha un sentiment de descontentament per la manca d’interès del Ministeri a escoltar el sector que, entre altres coses, es manifesta per la no posada en marxa del pla de reconversió varietal que des de fa anys es reclama o la manca de suport a la comercialització de l’ametla. A tot això s’hi afegeix la crisi de confiança pels preus fixats per les tres llotges de fruits secs que hi ha a l’Estat. Es denuncia, des de les organitzacions pageses, un funcionament poc transparent a l’hora de fixar preus que perjudica els interessos dels productors.