Juana Mendoza diu que no li han ofert cap casa

PalmaJuana Mendoza va néixer a Santa Cruz (Bolívia), té trenta-sis anys i dos fills de tres i quatre anys. El seu nom ha aparegut als mitjans durant les darreres setmanes a través dels canals de difusió de la plataforma Stop Maltractaments SAM.

Aquesta associació denuncia que l’Ajuntament no ha ofert a Juana la possibilitat d’exhaurir el termini màxim d’estada al centre d’acollida de llarga durada del SAM, el Servei d’Acollida Municipal. Expliquen que teòricament les mares poden quedar-hi fins a dotze mesos, però que Juana només en fa nou que viu al centre del carrer Socors i que dia 13 de setembre haurà d’abandonar-lo. Per això han convocat una manifestació avui per denunciar la gestió de la regidora de Benestar Social, Mercè Borràs, i el director del centre, Enrique Collazo.

Un dia abans, ahir, la mateixa Regidoria va convocar els mitjans per mostrar el centre d’acollida per dins. Ens en mostren les sales, la ludoteca i un dels catorze apartaments on poden viure les mares amb els seus fills. Demanam per Juana, però ens diuen que no hi és. Demanam per què la plataforma s’ha centrat en el seu cas i ens asseguren que no s’ho expliquen. Deixen entreveure interessos de caire polític i ideològic, però no entren en detalls. També asseguren que disposen d’una informació però que no la poden fer pública perquè vulneraria la protecció de dades.

Enrique Collazo explica que Juana ha rebut una oferta d’un habitatge del mercat privat però que l’ha rebutjada i que té ingressos suficients per poder sortir del centre. És per això que no ho consideren una expulsió, sinó una baixa justificada.

Però la versió de Juana Mendoza és molt diferent. Segons la usuària, no ha rebut cap oferta per poder anar a viure a un altre lloc i es mostra molt sorpresa i indignada per les acusacions de Cort. Assegura que no té cap intenció de quedar al centre de manera indefinida, però que, amb un sou de 900 euros i dos fills a càrrec, les possibilitats d’arribar a final de mes són molt limitades. El pare dels seus fills tampoc li passa cap pensió.

En un vídeo de resposta a la regidora Mercè Borràs, Juana demana proves que ella hagi rebutjat un habitatge. Assegura que des del centre només li han ofert pisos de lloguer d’entre vuit-cents i nou-cents euros i que ella no pot assumir aquest preu.

Dades del centre d’acollida

Des de Benestar Social ens mostren les dades de la memòria del 2017. 130 persones ateses, la majoria mares amb fills, i, darrerament, molts d’infants acabats de néixer. D’aquestes, gairebé un 40% han abandonat el centre per una fi d’estada, és a dir, per haver complert els dotze mesos d’estada màxima. Un 28,95% ho han fet perquè han trobat una sortida laboral; un 13,16% han estat baixes voluntàries; un 7,8%, expulsions; un 5,26%, baixes voluntàries per haver trobat una sortida laboral, i la mateixa xifra, per casos derivats. Segons s’indica a l’esmentada memòria, les expulsions sempre han estat motivades per incompliments greus de la normativa i asseguren que en tot moment s’ha intentat salvaguardar el benestar dels menors.

Pel que fa al temps d’estada al centre, la majoria de les mares (23,68% + 23,68%) hi queden entre quatre i set mesos, i durant el 2017 només tres usuàries varen arribar a quedar-hi el temps màxim de dotze mesos.

També adjunten una enquesta amb un 32,07% de participació i en què la valoració del centre en una puntuació sobre cinc el situa en el 4,06%. Les opinions més crítiques fan referència a les instal·lacions i als materials del centre. Les més favorables fan referència a l’equip de professionals, al suport rebut i a la seva manera de fer feina.

És mal de saber quin és el dia a dia d’un centre d’acollida de característiques similars on conviuen catorze famílies de situacions tan diverses i sempre complexes.

Juana hi podrà quedar fins al pròxim dijous i de moment no té cap alternativa damunt la taula.