PROTECCIÓ DE LA MAR

El Govern sanciona el doble de fondejos sobre la posidònia

Els agents de Medi Ambient han aixecat 110 actes aquest 2019, mentre que el 2018 varen ser 42

El Decret sobre la conservació de la posidònia comença a agafar velocitat tot just un any després que es posàs en marxa. Si bé entre els mesos de maig i setembre de 2018 el nombre d’actes que es varen aixecar per embarcacions fondejades sobre aquesta planta protegida va ser de 42, enguany la xifra total de les Balears ja ascendeix a 110. La majoria d’aquestes actes solen acabar en sancions, per la qual cosa s’espera que les xifres d’enguany dupliquin les de l’anterior.

L’illa amb una major concentració d’actes aixecades és Mallorca, amb 80, i el municipi amb més navegants incívics és Calvià, amb 35 actes. El municipi que es troba en segona posició és Felanitx, amb 18. Menorca suma un total de 21 actes, el doble que Eivissa, amb només 9. El procediment comença una vegada l’agent de Medi Ambient ha aixecat l’acta. A continuació, amb la informació que s’ha recopilat, un instructor de la Direcció General de Biodiversitat determina si hi ha motiu per iniciar un expedient sancionador.

En cas que es consideri que hi ha hagut una infracció, la Llei 5/2005 per la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) estableix diferents penalitzacions segons la gravetat. Mentre que els casos més lleus poden rebre una multa d’entre 100 i 6.000 euros, els greus arriben als 100.000 euros i els molt greus als 450.000. A més, en el supòsit que s’hagi obtingut un “benefici il·lícit”, la quantia pot ser de fins a tres milions d’euros.

Barques de control

Aquests processos de sanció només els poden iniciar els agents de Medi Ambient de la Conselleria, que enguany disposen, com a novetat, d’una embarcació pròpia. A més, els agents acompanyen una mitjana d’entre tres i quatre dies per setmana els equips de vigilància marina subcontractats per l’Ibanat. Aquests equips s’encarreguen de verificar que els vaixells respecten la prohibició de fondejar sobre posidònia i el componen un total de 15 barques. Concretament, cinc d’aquestes naus, d’uns cinc metres de llargada, se situen a Mallorca, repartides entre Palma, la Colònia de Sant Jordi, Portocolom, la Colònia de Sant Pere i Pollença. A Menorca se n’hi destinen dues: una a Ciutadella i una altra a Maó. Entre Eivissa i Formentera en sumen vuit: cinc al Parc Natural de ses Salines, dues a la platja de Tramuntana, dues a cala Saona i una a l’àrea de Tagomago.

Els vaixells de vigilància es desplacen a les àrees de major concentració d’embarcacions a fer observacions superficials i comprovar on estan fondejades. En cas que no segueixin la normativa, se’ls demana que es desplacin allà on no hi hagi posidònia i, si l’equip de vigilància inclou un agent de Medi Ambient, s’aixeca una acta.

Resposta dels navegants

Malgrat que fins a finals d’any la Conselleria no tindrà el balanç d’embarcacions registrades en aigües balears durant aquesta temporada, fonts de Medi Ambient asseguren que n’hi ha hagut un important “increment durant els darrers cinc anys”. Si fondegen damunt la posidònia hi causen un greu impacte, atès que amb l’àncora i la cadena fan malbé la vegetació cada vegada que hi cauen damunt i, fins i tot, arriben a arrencar-la.

Com a conseqüència de l’augment en les actuacions del servei de vigilància aques 2019, el nombre de vaixells que s’han fet moure a petició seva ha crescut amb quasi 2.000. “Hi ha un canvi d’actitud, estam bastant contents amb els navegants en general”, explica un tècnic de Medi Ambient. No obstant això, destaca que hi ha “un component emocional” en el fet que alguns han fondejat tota la vida al mateix indret, fins i tot com a tradició familiar. Per a aquests, explica, hi ha alternatives. La Conselleria posa a disposició dels navegants camps de boies on els vaixells es poden amarrar per no haver de fondejar.

Les Pitiüses, més conscienciades

En el balanç anual d’actuacions destaca el contrast entre les intervencions fetes a Mallorca i Menorca en comparació amb les de les Pitiüses. Del total d’embarcacions comprovades, el percentatge que varen haver de ser desplaçades perquè eren damunt posidònia va ser d’un 8% a Eivissa i d’un 1% a Formentera. En canvi, a Mallorca aquesta xifra va ser del 43% i a Menorca, del 35%. Les comprovacions, a més, varen ser molt superiors a les illes amb una menor taxa de vaixells moguts. Entre Eivissa i Formentera se’n varen fer més de 65.000, mentre que a Mallorca varen ser unes 9.000 i a Menorca, devers 2.500.

Els professionals de Medi Ambient expliquen que les xifres són més altes a Eivissa i Formentera perquè “l’observació en les aigües de les Pitiüses és molt més fàcil, gràcies a la transparència i a la claredat del fons marí”. A més, és l’indret de les Balears on han registrat una major concentració de naus, la qual cosa dona xifres més elevades.

Val a dir que la conscienciació sobre la situació de la posidònia fa molts més anys que és activa a Eivissa i Formentera. La posidònia d’aquestes illes va ser la primera a considerar-se patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1999. També varen ser les precursores a les Balears en la prohibició de fondejar sobre aquesta planta gràcies als Plans de Gestió Marins de Natura 2000 del 2007. Els primers vaixells de supervisió es varen posar en marxa en exclusiva a les Pitiüses el 2012. Aquestes varen deixar de ser les úniques a tenir aquest servei el 2017, quan es varen incorporar un total de deu vaixells per a totes les Balears, xifra que es va incrementar fins a 15 el 2018, nombre que es manté actualment.

Pendents del mapa

Ara una de les principals assignatures pendents és finalitzar la cartografia de la posidònia al litoral de les Balears. La Conselleria disposa d’aquesta informació de Menorca, Eivissa i Formentera, però part de Mallorca -tota la badia de Palma i la costa de la Serra- està pendent de fer. Aquest projecte es portarà a terme amb fons de l’Impost de Turisme Sostenible i permetrà tenir una carta nàutica oficial per als navegants.

Amb aquesta cartografia també es preveu llançar properament una aplicació mòbil del Govern que oferirà el mapa complet de la posidònia a les Balears. Segons avancen fonts de Medi Ambient, aquesta eina tindrà un servei de geolocalització que informarà de quanta distància hi ha entre la zona protegida i l’embarcació.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF