Fugida, captura i futur dels mariners de pastera

PalmaDes del 5 d’agost fins ara han arribat a les Illes més migrants en pastera que mai. No se sap quants han escapat dels cossos policials, però sí que se sap que enguany la Guàrdia Civil n’ha detingut 368. Gairebé tots són homes joves procedents d’Algèria, només hi ha tres homes de Tunísia, dues dones i 19 menors. En dos mesos han arribat a l’Arxipèlag 31 embarcacions. La mateixa quantitat que la suma de totes les que hi han desembarcat en vuit anys, en concret , del 2007 al 2015. “El problema no és de les Illes Balears, és un problema estatal”, diu el delegat del govern espanyol en funcions, Ramon Morey, i recorda que “durant el setembre varen arribar a les costes espanyoles 1.034 migrants, 600 només en la darrera setmana”.

A principi d’aquesta setmana, en només dos dies nou pasteres desembarcaren a les costes balears. Morey, en una roda de premsa convocada amb urgència, i després de donar la informació oficial, va comentar: “Tenen el costum de gravar amb el mòbil el moment de la sortida, quan ells fan com una festa”. Les imatges capturades pels mateixos migrants, a més de mostrar l’alegria de partir del seu país, serveixen a les forces de seguretat per confirmar que surten, sobretot, de Dellys, el port més pròxim geogràficament a les Illes.

Viatge d’un dia

Si les condicions marítimes i climàtiques són òptimes, el viatge és de 24 hores. Una nit i un dia sencers asseguts a mig metre de l’aigua, dins una barqueta on poden anar entre cinc i vint persones, tot i que solen ser “molt petites i precàries i on van absolutament banyats”, afirma Miquel Garí, que treballa al centre d’acollida de menors migrants de Mallorca i coneix, arran de converses mantingudes des de la confiança, les experiències del viatge d’aquests mariners de pastera. Tenen sensació de risc però, segons Garí, “també tenen més normalitzada la mort que nosaltres”. Un dels nins algerians que hi ha al centre on treballa, dels que ha arribat enguany a les Illes en pastera, li va explicar que va veure com s’enfonsaven dins la mar dos companys quan va tombar la seva barca. Saben que això els pot passar a ells o a qualsevol que emprengui el camí. És per això que al centre d’acollida es percep una angoixa silenciosa quan familiars o amics els comuniquen que emprenen el mateix viatge. “Els afecta. Passen molta pena i no estan tranquils fins que no hi arriben”, diu.

Arribada i cerca

Quan toquen la costa, l’objectiu és fer-se invisibles per evitar ser expulsats. “Normalment fan forats a l’embarcació perquè s’enfonsi i no els puguin localitzar”, indiquen fonts de la Guàrdia Civil. Però qualsevol -un veí, un turista, un vaixell- pot donar avís de l’arribada. Llavors es posa en marxa el dispositiu, que “normalment dura uns tres dies”. “La majoria esperen fins que fa fosca per sortir”, expliquen fonts de la Delegació del govern espanyol. També pot ser que els intercepti Salvament Marítim a la mar, perquè els detecta el Servei Integrat de Vigilància Exterior (SIVE). “Aquest estiu ha estat molt eficaç”, asseguren les mateixes fonts. La darrera localització d’una pastera amb tres homes, una dona i un menor la va fer aquest radar dilluns passat al litoral mallorquí del cap Blanc, a Llucmajor.

Assistència humanitària

Però què passa quan els cossos policials arresten aquests migrants? Doncs que o bé els duen a un dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Península o bé queden en llibertat, per manca de places als CIE, amb una ordre d’expulsió oberta. “No se solen resistir, saben a què s’exposen”, diuen fonts de la Delegació del govern sobre les detencions. Un pic arrestats, els duen al quarter més proper, els hi tenen un temps i se’n fa una primera identificació. O abans o després d’arribar a les dependències del cos armat, hi acudeixen els membres de la Creu Roja. És l’única entitat social que entra en contacte amb els migrants per fer una intervenció humanitària. Se’n comprova l’estat de salut i se’ls ofereix menjar, beguda i roba. Patrícia Marín, tècnica del departament de Socors i Emergència de l’entitat, comenta que “quasi no parlen”. Per norma estan molt cansats, “exhausts, però bé”, diu. També explica que fa poc “en va arribar un amb un traumatisme al turmell i el varen dur a Son Espases, i un altre amb cremades de benzina”. La gasolina del motor, en contacte amb l’aigua salada de la mar que s’acumula al fons de les barques, és molt corrosiva.

Com delinqüents

“Entrar en un país de manera irregular no és un delicte, és una infracció administrativa”, afirma Manuela Fernández, advocada i membre de la Comissió Mena (menors no acompanyats), integrada per entitats socials que reclamen que no es posin grillons als arrestats. Considera preocupant que se’ls tracti així, sobretot “quan hi ha menors”. Als més joves se’ls fa una radiografia per determinar-ne l’edat i , si es confirma que tenen manco de 18 anys, passen a ser tutelats pel consell insular corresponent.

Carlos Martín, portaveu de Balears Acollim, denuncia que “no hi ha mitjans per donar resposta a les necessitats d’assessorament jurídic dels immigrants en cas de voler sol·licitar el dret d’asil”. Assegura que tenen prevista una reunió amb el Col·legi d’Advocats de les Illes per treballar per aconseguir-ho. És una proposta que va en la mateixa línia de la que va fer el 2015 la professora de Dret de la Universitat de les Illes Balears Margalida Capellà quan era diputada de MÉS. Reclamava la creació d’un protocol interinstitucional i que en el moment de la detenció hi hagués “assistència lletrada i d’organitzacions no governamentals d’àmbit humanitari”.

Poden passar un màxim de 72 hores retinguts. Així i tot, si no hi ha previsió de places als centres d’internament d’estrangers (CIE) de la Península, queden en llibertat amb documentació provisional i avisats que en poder es reprendrà el seu procés d’expulsió. Quan toca, a la majoria els acaben trobant per fer-los fora, però no a tots, reconeix la Delegació del govern espanyol.

Si hi ha lloc al CIE, el Ministeri nolieja un avió ordinari cap a la Península. El darrer va sortir dijous horabaixa amb 30 persones des d’Eivissa. La mateixa setmana 38 persones han quedat en llibertat per manca de places.