De vegades la bona voluntat no sempre és ben vista allà on vas. Aquesta setmana s’ha sabut que el govern chavista ha acusat Angelina Jolie de ser una agent secreta de la CIA. El motiu? La seva recent visita oficial al Perú per conèixer de prop la situació dels més de 40.000 refugiats veneçolans. “Són agents de l’imperialisme, la CIA, el Pentàgon i totes aquestes entitats que té l’imperialisme [...] perquè el món cregui que ha tocat el cor d’una estrella de Hollywood”, ha sentenciat Diosdado Cabello, president de l’Assemblea Nacional Constituent de Veneçuela, en el seu programa de televisió. El número dos del partit chavista ha lamentat que Jolie no es preocupi més “dels 43 milions de persones pobres que viuen als Estats Units”, així com “dels nens que estan tancats en gàbies” a la frontera entre Mèxic i els Estats Units.
Des que Angelina Jolie és representant diplomàtica de l’ACNUR ha fet diverses visites a zones en conflicte. Sense anar més lluny, l’estiu passat va visitar campaments de refugiats a les regions del Kurdistan i Mossul, a l’Iraq. Una preocupació i un servei cap a l’altre que comparteix amb altres celebritats, que des de fa anys aprofiten la seva fama i fortuna per ajudar el Tercer Món.
Entre polèmiques i aplaudiments, ens trobem amb casos com el del futbolista David Beckham, que el 2008 va anar a Sierra Leone com a ambaixador de bona voluntat de l’Unicef per visitar els programes de l’entitat. Un cas semblant va ser el de l’actriu Helen Mirren, que va visitar el nord d’Uganda amb Oxfam, on va conèixer la situació dels més de 25.000 nens segrestats per convertir-los en soldats. Madonna també va oferir (i segueix oferint) molts titulars arran dels seus viatges a Malawi. No només ha adoptat quatre fills en aquest país africà, amb acusacions de segrest pel mig, sinó que també ha creat un centre mèdic i fins i tot està considerant inaugurar una acadèmia de futbol.
Més enllà de la bona voluntat i les ganes d’ajudar, a les celebritats els interessa vendre aquesta imatge com a marca personal. Tot i això, hi ha casos en què realment sembla que hi ha un interès per accedir a polítics que no s’involucrarien en la causa si no hi hagués famosos fent soroll pel mig. Una de les filtracions de WikiLeaks va revelar que el govern de Berlusconi va mantenir els seus projectes de desenvolupament per evitar ser criticat per Bono, el cantant d’U2.
Potser per això de vegades hi pot haver malentesos amb els governs i que interpretin segones intencions on no n’hi ha. De fet, no cal anar a un país subdesenvolupat, ni ser nord-americà, per ser acusat d’espionatge. Com si ens trobéssim a l’època de la caça de bruixes, fa dos anys la policia de la duana de Los Angeles va detenir l’ex-Playboy russa Victoria Bonya. Els policies es van alertar perquè dins de l’equipatge de la model hi havia una targeta d’una empresa que produïa càmeres de vídeo ocultes. Després d’un interrogatori de més de dues hores, en què li van preguntar si tenia connexions amb el president Putin o el KGB, l’agència d’intel·ligència russa, van arribar a la conclusió que tot havia sigut un malentès.
Però si mirem una mica enrere, ens trobem que en la història hi ha hagut bastants personatges públics que sí que han tingut una feina secreta com a espies. Diverses biografies i un programa de televisió francès van desvelar que la dissenyadora Coco Chanel havia treballat com a espia nazi durant la Segona Guerra Mundial. El seu número secret era l’F-7124, i el seu nom clau, Westminster. A la mateixa època, l’actor britànic Leslie Howard, un dels protagonistes d’ Allò que el vent s’endugué, també va ser reclutat com a espia al servei de Sa Majestat. Una de les seves missions va ser utilitzar els seus dots oratoris per convèncer el poble que calia lluitar a la guerra. Encara que un dels casos més famosos és el de Mata Hari, la ballarina que durant la Primera Guerra Mundial es va convertir en l’agent H21 per obtenir informació sobre els desembarcaments i atacs d’Alemanya i França.
Amb aquest historial, no seria estrany que d’aquí uns anys acabés sortint a la llum que algun famós o cantant actual és, també, un espia. El temps ho dirà.
