L’ECMO: el darrer recurs per als pacients més greus de covid-19

Palma / BarcelonaQuan res funciona a les unitats de cures intensives per aconseguir que un pacient greu amb covid-19 pugui recuperar l’alè, ni entubar-lo a un respirador mecànic, ni posar-lo en posició decúbit pron -boca avall-, hi ha una darrera oportunitat: l’ECMO, l’oxigenació per membrana extracorpòria. Es tracta d’una tècnica puntera i molt complexa que s’utilitza més que mai a causa del coronavirus. Fins ara, aquesta tecnologia per a pacients amb insuficiència respiratòria severa només s’emprava a les Balears una vegada de mitjana durant tot l’hivern. Ara, a l’UCI de Son Espases, hi ha dos malalts de covid-19 connectats a aquesta màquina que els permet continuar vius.

El coronavirus provoca una pneumònia tan severa, que l’ECMO es converteix en el darrer recurs per a alguns pacients. “Si no els la posam, sabem que moririen. Els donam aquesta darrera oportunitat”, afirma Maria Riera, cap de secció de l’UCI d’Adults i responsable de l’ECMO de Son Espases. La tècnica consisteix a connectar el malalt a una màquina per la qual es fa circular la sang -quatre litres per minut- i que fa la funció dels pulmons i el cor en pacients que tenen aquests òrgans afectats greument: l’aparell succiona la sang, que extreu d’una vena, la passa a través d’una membrana que l’oxigena i després la retorna al cos.

També s’ha utilitzat per mantenir vius pacients crítics que esperen un trasplantament de pulmó, mentre apareix un òrgan compatible, o els que tenen una patologia cardíaca molt greu. Els casos més recents d’aquesta classe varen tenir lloc a les Balears el novembre passat. Primer un nadó de nou mesos amb problemes cardíacs i també una dona de 43 anys amb una patologia pulmonar severa varen ser traslladats en avió amb oxigenació extracorpòria de Son Espases a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. L’ECMO s’utilitzava abans només en pediatria i es va començar a generalitzar justament arran d’una altra pandèmia, la de la grip A del 2009. En condicions normals, es fa servir de manera extraordinària, perquè la majoria de pacients sol respondre adequadament al tractament ordinari amb respiradors.

Pacients sedats

“Si es tracta d’un trasplantament pulmonar, és millor que el pacient estigui despert per poder fer la rehabilitació, però en els casos de malalts de covid-19, els mantenim totalment sedats. És convenient que no es moguin”, explica la doctora Riera. Així es troben els dos pacients que ara estan connectats a l’ECMO. Un d’ells, des de fa poc més de dues setmanes, i l’altre, des de fa nou dies. “El temps que poden estar connectats a la màquina pot ser d’un mes, però normalment als quinze dies o a les tres setmanes evolucionen en un sentit o un altre. Si aguanten, és que la cosa va bé, però hem d’esperar”. La tècnica, però, serveix només per als paciengts prou forts com per suportar un tractament tan invasiu i arriscat. Els criteris són molt estrictes, seguint les indicacions de l’Organització de Suport Vital Extracorpori (ELSO), que agrupa els especialistes d’aquesta tècnica d’arreu del món. Per protocol, els pacients han de ser menors de 65 anys i no tenir altres problemes de salut associats, i s’ha de valorar en cada cas quin és l’estat dels pulmons.

Si el cos respon a la infecció del coronavirus amb una gran inflamació pulmonar, el que fa l’ECMO és perllongar el temps de vida del malalt “perquè el pulmó es regeneri i respongui als corticoides que intenten aturar la inflamació”, explica Riera. Son Espases és l’únic hospital de les Balears que disposa d’aquesta tècnica capdavantera. Ara mateix hi ha dues màquines en funcionament i n’hi ha preparada una altra. La darrera va ser adquirida pel Govern l’octubre del 2019 per un import de 607.500 euros. A més, és un recurs portàtil que permet el trasllat interhospitalari dels pacients.

Estudis en temps real

La tècnica s’està fent servir amb els malalts que compleixen els criteris, perquè no poden esperar, mentre els metges intenten aprendre en temps real de les experiències amb aquest virus a escala mundial, començant per les dades i les publicacions de la Xina i dels països europeus, com Itàlia i França, on s’utilitza més. L’estudi ECMOCard es fa per determinar la utilitat de la tècnica en aquests pacients i sobretot en quins casos és més efectiva. Una de les preguntes obertes és a partir de quina edat deixa de ser indicada aquesta tècnica. Segons un dels coordinadors espanyols d’aquest estudi, el director del programa ECMO de la Vall d’Hebron, Jordi Riera, encara “és prest per treure’n conclusions, perquè després de retirar la màquina els pacients encara necessiten setmanes per recuperar-se i l’èxit no és que l’oxigenació hagi funcionat, sinó que el malalt pugui tornar a casa”.