Drons, la indústria capaç d’imaginar l’impossible

El passat 29 de desembre es va publicar en el BOE el Reial Decret 1036/2017 segons el qual a Espanya es regula l’ús de drons a escala comercial, una normativa que era esperada amb molta expectació per part dels professionals i les empreses especialitzades que en els darrers anys han començat a explorar les enormes possibilitats -empresarials, científiques i de prestació de serveis- d’aquestes aeronaus dirigides o manipulades per control remot. El decret serà vigent fins que, en un termini de dos anys aproximadament, es disposi d’una regulació europea definitiva que harmonitzi les legislacions dels diferents països de la Unió Europea. Els experts constaten que només som a l’inici d’un camp nou amb activitats il·limitades que ara mateix gairebéno ens atrevim ni a imaginar però que, amb el pas dels anys, formaran part de la nostra vida quotidiana.

Quines seran les repercussions de la implantació dels drons en els nostres municipis? Els experts estan convençuts que el seu ús contribuirà a afegir seguretat, rapidesa i estalvis en costos a les activitats de la Policia Municipal, serveis de vigilància i control, serveis contra incendis, urbanisme i obres municipals, entre d’altres. Els ajuntaments, en l’exercici de les seves competències, i d’acord amb les normatives vigents, podran establir ordenances municipals per regular la utilització dels drons. De tot això se’n va parlar el passat dimecres a l’auditori del Parc Bit en el transcurs de la jornada L’ús de drons en l’àmbit municipal, organitzada per l’Associació Espanyola de Companyies Aèries (AECA) amb el suport de la Conselleria de Territori, Energia i Mobilitat del Govern. La jornada, inèdita fins a la data a Balears pel que fa a aquest tipus de temàtiques, pretenia introduir i explicar els àmbits, les possibilitats de negoci i la legislació, i respondre dubtes sobre la responsabilitat municipal en l’ús de drons.

Felipe Navío, president de l’AECA, vaticinà que, en el futur, els drons permetran fer nombroses activitats amb un cost i una rapidesa que suposaran grans avantatges respecte dels mètodes tradicionals. “El negoci de l’aviació no tripulada representarà, en la pròxima dècada, un 10% de l’activitat del transport aeri i un 80% de l’activitat dels treballs aeris. Les perspectives són enormes, però el creixement del sector exigirà un control més exhaustiu de la seguretat de l’espai aeri que possibiliti un desenvolupament ordenat, amb qualitat, seguretat i sostenibilitat”, advertí.

Un dels ponents de la jornada va ser Antonio Mota, enginyer aeronàutic, especialista en la utilització de noves tecnologies, director general de l’empresa AeroSolutions, i assessor de l’Agencia Estatal de Seguretat Aèria en el desenvolupament normatiu dels drons. Aquest expert recordà els orígens de la tecnologia d’aquestes aeronaus, emprades bàsicament amb finalitats militars. A principi del segle XXI, però, es varen començar a dissenyar a les universitats uns nous aparells amb més possibilitats que abaratien el seu cost, amb un sistema de funcionament molt més senzill. El gran boom dels drons començà el 2013 amb el sorgiment d’aparells d’ús professional i amb grans potencialitats i noves capacitats operatives. A Espanya, actualment, nou de cada deu drons estan fabricats per una mateixa marca, l’empresa xinesa DJI, i amb prototips disponibles per a totes les butxaques, amb un cost que va dels 500 als 20.000 euros, segons prestacions i utilitats.

L’Association for Unmanned Vehicle Systems International (AUVSI) estableix un rànquing d’activitats dels drons per països. Segons aquesta entitat, Espanya ocupa la posició número 8 del món. A la seva ponència, i en aquest mateix sentit, Mota destacà que “som entre els 10 països més punters del món i organitzam entre 8 i 10 fires anuals de drons, conferències, jornades tècniques, i disposam d’especialistes, centres de recerca, empreses, camps de vol experimentals, components, distribuïdors, operadors i entitats”, com per exemple l’Associació Balear d’Operadors de Drons (ABODRON). Ara mateix hi ha prop de 3.000 operadors a Espanya que han notificat 4.357 aeronaus, segons dades del mes passat, amb 3.745 pilots a terra. Dels 3.000 operadors espanyols, 400 estan registrats a Madrid, prop de 300, a Catalunya... mentre que a Balears n’hi ha 80, entre autònoms i professionals, que fan servir un nombre de drons per habitant una mica superior a la mitjana estatal. És un percentatge destacable tenint en compte la dificultat inherent que suposa operar en un territori limitat com l’arxipèlag, amb un espai aeri controlat per grans zones d’influència aeroportuàries.

Des del 2014, tothom que vulgui dedicar-se a la indústria dels drons de manera comercial o professional ho ha de comunicar a l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA). És un tràmit relativament senzill que permet accedir a un banc de dades d’operadors autoritzats. Per ser pilot de drons s’ha de fer un curs de 60 hores, 50 de les quals es poden fer en línia. El curs costa entre 600 i 700 euros. El 60% dels operadors de drons consideren que aquesta activitat és “secundària” i l’implementen en els seus negocis simplement com un element més, per exemple, en el cas d’un fotògraf o un topògraf, que ho necessiten com a complement. Un 45% dels operadors són autònoms, mentre que el 55% són empreses. S’espera que, en el futur, un dels camps amb més recorregut sigui l’àmbit institucional. Dels 8.000 ajuntaments que hi ha Espanya actualment només n’hi ha 8 que s’hagin notificat com a operadors. La utilització dels drons dins l’àmbit municipal tindrà moltes possibilitats: feines de la Policia Local, control de territori, control cadastral, seguretat, emergències, bombers, protecció civil, vigilància pesquera, manteniment de parcs i jardins, inspecció de vies públiques i clavegueres, etc. “Preveim que un nombre significatiu d’entitats locals se certificaran com a operadors de drons a mitjà termini”, segons considerà el responsable d’AeroSolutions.

Avenços tecnològics

Mota enumerà diversos factors tecnològics que permeten grans avenços en la indústria dels drons: millores de l’autonomia de les bateries elèctriques gràcies a una tecnologia híbrida amb una dinamo que genera electricitat dins els propis drons i que, alhora, alimenta els motors elèctrics; la substitució de les bateries de liti per bateries de grafè, que multipliquen per dos o per tres l’autonomia dels drons; la futura implantació de piles d’hidrogen comprimit que generen electricitat i podrien multiplicar per 10 l’autonomia dels aparells; el desenvolupament d’una tècnica innovadora presentada a Barcelona, al Mobile World Congress 2018, amb drons ‘captius’ que s’alimenten des de terra a través d’un cable de 100 metres de longitud, com si fos un cordó umbilical, que no limita l’autonomia del dron; la pròxima incorporació, dins les aeronaus, d’un xip que permetrà la comunicació des de terra mitjançant la tecnologia 5G i que canviarà absolutament la manera de fer feina i la manera de dirigir el dron, i, finalment, la minimització dels elements integrats a bord i la introducció de nous elements d’intel·ligència artificial, cada vegada amb memòries més potents i amb pilots virtuals capaços de detectar obstacles, evadir-los i poder funcionar autònomament encara que el dron hagi perdut la connexió amb l’estació de terra, i amb capacitat, per tant, per protegir i interpretar la seva trajectòria.

Però no només la tecnologia està canviant. Al llarg dels propers anys, els aparells cada vegada seran capaços d’anar més lluny i ocupar més espai aeri. En conseqüència, hi haurà una necessitat de regular aquest trànsit aeri, com passa ara amb els avions tripulats. En aquest sentit, ja s’ha posat en marxa la iniciativa U-space per regular l’espai aeri per als drons. La normativa espanyola impedeix que els aparells volin més enllà dels 120 metres d’altura. Quan es desenvolupi plenament un sistema de trànsit aeri integrat, els drons podran volar en el mateix espai aeri que els avions tripulats. S’exigirà als propietaris de les aeronaus sense pilot que presentin un pla de vol, igual que els avions, i en els espais aeris urbans s’hi hauran de definir unes aerovies, per sobre de les ciutats.

UN CATÀLEG AMB 1.400 APLICACIONS

Cada dia apareixen noves aplicacions per als drons. Hi ha un catàleg europeu en què ja n’hi ha 1.400, cadascuna amb un codi diferent. Entre elles hi ha: fotografia i vídeo aeri; fotogrametria; obtenció de models 3D del territori; teledetecció des de l’aire amb infrarojos per a usos diversos; control d’incendis forestals; agricultura de precisió amb anàlisi multiespectral de conreus per detectar plagues, estrès hídric o grau de maduresa de la fruita; seguretat pública; seguretat privada; atestats d’accidents de trànsit i control de velocitat; investigació criminal; emergències i protecció civil; desapareguts; salvament marítim; vigilància de platges; socorrisme; espectacles públics; publicitat; transport de mercaderies; correus; recerca; ajut humanitari; avaluació de danys en sinistres i assegurances; monitorització d’activitats esportives i culturals, etc. Globalment, es podria dir que els drons professionals volen per acomplir una missió -que inclou recollir dades, fer fotografies o vídeos i realitzar anàlisis multiespectrals- recopilant una informació que després s’ha de processar en terra per donar un valor afegit al negoci i la indústria dels drons. “La imaginació no té límits. Si ens demanam què més se’ns acut, segur que es podrà fer, perquè l’aviació no tripulada representa un canvi de paradigma i ha vingut per quedar aquí, no és una moda.

En el futur, els drons no ocuparan també tots els nostres pobles i ciutats”, sentencià Antonio Mota després de la seva presentació al Parc Bit.