ADDICCIONS

Detecten nous consumidors d’heroïna a les Balears

La darrera memòria de la fundació IRES en va registrar un augment que pot indicar un canvi de tendència

“Tots els de la meva generació tenim uns quants companys de l’institut morts a causa de l’heroïna. Aquella època va ser brutal”. Bernat Aguiló, responsable del Servei d’Atenció Social als Jutjats que depèn de l’Institut de Reinserció Social (IRES), recorda l’epidèmia d’heroïnomania dels anys 80.

“Potser les noves generacions no coneixen aquella època”, diu. L’oblit dels temibles efectes que produeix l’heroïna podria ser l’explicació que en el darrers anys s’hagi produït un augment del seu consum per part de nous perfils i gent més jove. “És una tendència molt nova”, afirma Aguiló, i explica que se’n va deixar constància a la memòria de la Fundació IRES del 2017.

No hi ha xifres concretes ni tampoc estadístiques, sinó la detecció de nous consumidors amb un perfil més jove, unes dades que recull la Fiscalia de Balears, que assenyala que no li resta importància. “El consum d’heroïna fa estona que baixava i esperem que les dades d’ara siguin transitòries perquè, malgrat que totes les drogues són dolentes per a la salut, l’heroïna és una de les pitjors pel deteriorament que provoca en les persones”, assenyalà en una entrevista el fiscal en cap, Bartomeu Barceló.

Projecte Home

La visió de Projecte Home és diferent. Es parla d’un augment de l’heroïna des de fa dos o tres anys “però aquí no es nota”, diuen. El nombre d’usuaris ha pujat un punt en els tres darrers exercicis. Sergi Canal, director terapèutic de Projecte Home, explica que al cap i a la fi allà hi va la gent que reconeix que té un problema d’addicció, “fonamentalment” per voluntat pròpia, però també per exigències i pressions externes com ara una malaltia, una sentència judicial o la mateixa família.

De les 500 persones donades d’alta en algun dels programes de Projecte Home, un 16,5% són usuaris procedents del consum d’heroïna, segons les xifres de l’any 2017.

Però no sempre ha estat així. “Projecte Home neix l’any 1987 per donar resposta i solucionar una epidèmia d’heroïnomania”, explica Canal.

“L’alarma no és que el consum d’heroïna augmenti, és que no es va aturar”. El director terapèutic de l’entitat assegura que aquesta droga no ha deixat mai de consumir-se. “Fins i tot quan més baixes en sortien les estadístiques a escala estatal, aquí s’ha continuat mantenint”.

Canal explica que el perfil de la persona que consumeix heroïna és desestructurat, amb molts anys de consum, una persona que ha perdut el contacte amb elements del món familiar o laboral. “Molts venen de dormir al carrer”, afegeix. “Es mouen amb els codis del món de la droga, molts viuen a Son Banya”.

Quan arriben a Projecte Home, el primer que se’ls diu és que “és possible sortir de l’addicció a l’heroïna, fins i tot de les situacions més desesperançadores i brutals”.

Sergi Canal recorda les paraules de Tomeu Català, fundador i president de l’entitat. “Sempre diu que ha vist ressuscitar molta gent, persones acabades, que podies agafar amb pinces, de les quals pensaves que no en trauries un ésser humà i que finalment han estat reinsertades a la societat”.

La primera passa és confiar en els equips del centre, que ajuden a sortir-ne i, després, s’ha d’estar disposat a passar per un procés de reconeixement. “Probablement el més senzill és deixar de consumir i el més difícil és el reconeixement: esbrinar qui som i qui vull ser”.

Per això, la psicoteràpia és essencial per prevenir el retorn al consum de drogues. En el cas de l’heroïna, les sessions són presencials i es fan a través del grup d’autoajuda, perquè “està demostrat que la força que genera un grup -evidentment, amb un professional al capdavant- es reflecteix tant en allò bo com en allò dolent”.

Dos anys o dos anys i mig és el temps que sol durar el tractament origen de Projecte Home.

La trava, però, és que l’estigma social existeix “sobretot en aquelles persones que externament tenen alguna marca”. I, davant això, diu Canal, hi ha feina a fer per part dels que no venim d’aquest món. “Per una errada que algú ha feten el passat, si ha fet una feina de reconducció, quin problema hi ha? Tots tenim un passat”.

Segons l’Observatori Europeu de Drogues, l’heroïna és l’opioide més consumit en el mercat de drogues europeu, en què mou entre 6.000 i 8.000 milions d’euros.Al continent n’arriben dos tipus, la marró, que té una base química i procedeix de l’Afganistan, i la blanca, que arriba del sud-est asiàtic.

De fet, la policia espanyola de Madrid ha assenyalat que Espanya és un país de destinació i distribució immediata de l’heroïna.

L’emergent cas dels Estats Units

On sí que està certificat que ha augmentat molt el consum d’heroïna és als Estats Units on, a causa del sistema de salut privatitzat, s’ha produït una sobrediagnòstic i una sobredispensació d’analgèsics -molts de caràcter opioide. “Quan l’economia familiar no basta per a més, se’n cerquen substituts en el mercat negre”, explica el president de Projecte Home, Tomeu Català. “Hi ha una prescripció massiva i descontrolada d’aquests medicaments i llavors passen de la prescripció oficial a la il·legal”.

Català recorda una xifra que gairebé mareja: hi ha 70.000 morts anuals per heroïna als Estats Units, “més que a la guerra del Vietnam”. Alerta que ja no es tracta d’un perfil marginal. “Ara parlam de classe mitjana i de pell de color blanc”.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF