Cort, l’única administració que inverteix a rehabilitar maltractadors

El Govern balear i el Consell de Mallorca es neguen a destinar diners a agressors de dones perquè prefereixen prioritzar l’atenció a les víctimes

L’Ajuntament de Palma és des del 2008 l’única administració pública de les Illes Balears que inverteix part del seu pressupost en la reinserció dels homes que volen canviar les actituds violentes que tenen cap a les seves parelles. L’àrea encarregada, Justícia Social, Feminisme i LGTBI, ha decidit enguany, a més, augmentar-ne la partida econòmica. Dels 187.717 euros més que rebrà el Servei Municipal d’Atenció Integral a la Violència de Gènere, uns 25.000 aniran a parar al Programa d’atenció a homes que volen treballar per tenir relacions de parella no violentes, que imparteix la Fundació IRES des de fa 11 anys. Mentrestant, ni l’Institut Balear de la Dona -que depèn del Govern-, ni la Direcció General d’Igualtat del Consell de Mallorca tenen pensat reservar ni un cèntim per als agressors de dones.

“Com que és un programa municipal, només podem atendre persones de Palma”, explica el coordinador del Servei Municipal, Alfonso Reina, que reconeix que aquest és l’únic programa d’aquest estil que hi ha a les Balears. “En l’àmbit estatal n’hi ha d’altres”, admet, en llocs com Barcelona, València, Madrid i Màlaga, “però no hi ha gaires ciutats que ofereixin aquesta mena de serveis”. El principal requisit per accedir a aquest programa és que els usuaris ho facin de manera voluntària i siguin ells qui ho demanin. “No comporta cap benefici judicial ni es pot commutar per cap pena”, destaca Reina; els qui hi arriben ho fan per interès propi. Tot i això, segons confessa una de les psicòlogues encarregades del programa, Tanit Vilà, alguns s’hi inscriuen “perquè la seva parella els ho ha demanat”.

Què fan les administracions per combatre el masclisme?

El programa consta de tres parts: en la primera s’acull individualment els interessats, en la segona se’ls inclou a les dinàmiques grupals i la tercera consisteix en un seguiment de cadascú més espaiat en el temps. En total, cada home pot estar en actiu en el servei durant tres anys. Malgrat que tant el coordinador com la psicòloga assumeixen que alguns ho acaben deixant, apunten que ho solen fer més al principi. La demanda es manté estable: cada any arriben entre 40 i 50 homes nous que hi estan interessats, de manera que quasi sempre atenen unes 100 persones alhora.

Les dades municipals del servei indiquen que un 75% dels participants aconsegueixen millorar els aspectes que treballen, com ara l’autoestima, les habilitats comunicatives i la resolució de conflictes. El més important “és donar-los eines”, diu Vilà. Segons explica, hi ha hagut casos en què algun usuari ha tornat a posar-se en contacte amb ells perquè l’ajudassin quan, en canviar de parella, ha detectat una actitud violenta que no ha sabut gestionar.

Tant Reina com Vilà defensen que “per erradicar la violència es necessita fer feina amb totes les persones que hi intervenen”, però són conscients que “aquesta idea no sempre és present a totes les institucions”. El Consell de Mallorca n’és una demostració: no ofereix cap servei als homes que han maltractat les seves parelles ni preveu fer-ho. La seva directora general d’Igualtat, Rosa Cursach, considera que “han de canviar moltes més coses” perquè una mesura així doni fruit. “Un masclista no podrà deixar de ser-ho si la societat encara ho és, perquè reforça la seva conducta”, afirma Cursach. La també exdirectora de l’Institut Balear de la Dona (IBDona) no creu “que hi hagi una demanda” per a aquesta mena de programes i assenyala que “ja s’estan fent campanyes per denunciar que les dones no són propietat de ningú”. Ara bé, aposta per invertir en coeducació per “prevenir les conductes violentes en l’adolescència”.

Treball en xarxa per impulsar l’acció feminista

Per la seva banda, el Govern tampoc té intenció d’invertir en aquest sentit. L’actual directora de l’IBDona, Maria Duran, argumenta que “davant l’escassetat de recursos, s’han de destinar tots a la reparació de les víctimes”. Tot i això, considera la possibilitat de dedicar-ne una part a tractaments rehabilitadors per als més joves”. Segons Duran, “la psicologia ha demostrat que per a un maltractador és molt difícil canviar el patró de vida a partir dels 40 anys”.

El parer de les víctimes

Laura (nom fictici) va patir violència masclista per part de la seva parella i manté que “no cal gastar diners públics en això, perquè de tota manera hi reincideixen”. Pensa que aquestes actituds les causen “traumes que venen de la infància” i que “és molt difícil revertir aquests patrons”, però no descarta que “en els casos menys greus i si són ells els que ho demanen”, aquests programes puguin servir. En canvi, Marta (nom fictici) -que també va ser víctima de violència masclista- sosté que “el problema es basa en una construcció cultural” i que “els homes formen part de la solució”. És partidària que s’inverteixi en la desconstrucció dels maltractadors, sempre que no serveixi per reduir condemnes o penes.

La doctora de la Universitat de les Illes Balears experta en Estudis de Gènere Esperança Bosch defensa que, abans de dedicar doblers als agressors, “cal avaluar l’efectivitat dels programes destinats a la reinserció i establir uns criteris professionals homologables”. Però el més important, diu la professora, és que el pressupost “no surti de la partida acordada per a les víctimes”.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF