La fossa d'Alaró tornarà a obrir-se dimecres

PalmaFinalment serà dimecres quan es tornin a reprendre les obres d'exhumació de la fossa d'Alaró ja que aquest dilluns s'ha retirat la terra i la comporta que protegia el pou i allò excavat durant la primera fase.

Només amb el matí ha bastat per deixar la fossa enllestida per la segona fase que s'iniciara finalmente dimecres. Es tracta d'una nova intervenció després que el 7 de juliol de 2018 finalitzassin les tasques arqueològiques a la fossa quan es va trobar un pou situat en el terreny on s'estava intervenint que no entrava dins les previsions.

Es va excavar tot el perímetre que hi havia al voltant del pou i no es van trobar les restes mortals de les dues persones que se cercaven. Després varen començar els treballs dins el pou, fins a arribar als cinc metres de profunditat, però, segons els tècnics d'Aranzadi, continuar avançant en els treballs dins del pou suposava un risc per als arqueòlegs, ja que no disposaven de la infraestructura adequada per poder fer-ho.

Ara ja amb la infraestructura adequada per poder excavar aquesta zona del cementeri, l'equip d'Aranzadi ha començat els treballs arqueològics. Se cerquen dues víctimes enterrades suposadament en una mateixa fossa al cementeri municipal d'Alaró. Es tracta de Pau Crespí Vilallonga, de 57 anys, sabater i exbatle republicà, i Onofre Crespí Riera, de 21 anys. Són pare i fill, respectivament. Els dos procedien de Mancor de la Vall i varen ser assassinats el 20 d'octubre de 1936 al lloc conegut com la costa de Tofla, a la carretera que uneix Alaró i Lloseta, segons consta en la Causa 1011/19361.

La informació històrica i la localització de la fossa es recullen exhaustivament en el 'Mapa de les fosses comunes de Mallorca (1a part)', concretament en el capítol referit a Alaró, signat per Marçal Isern Ramis. La fossa potser estaria situada a l'esplanada que queda al lateral esquerre d'una capella, amb unes escales d'accés contigües a l'ampliació del cementeri que va tenir lloc el 1979. L'esplanada té una superfície aproximada de sis per cinc metres, i és una superfície diàfana.

Si aquesta zona es va buidar d'enterraments, només es pot comprovar mitjançant una excavació arqueològica, ja que la recerca històrica (arxius i testimonis) no aporta més informació sobre aquest aspecte. Segons l'autor de la recerca, també existeix la possibilitat que la fossa hagués estat exhumada en el transcurs dels anys i les modificacions del cementeri i les restes òssies haguessin estat traslladades a l'ossera, que se situa a l'esplanada lateral dreta de la capella.