Cardenal Ladària, rere les passes de sant Pere
El religiós de Manacor, cinquè mallorquí que arriba al Col·legi Cardenalici, és el número tres a la cúria vaticana
ManacorEl Manacor ecumènic compta amb una segona gran estrella que brilla sobre Roma. Lluís Francesc Ladaria Ferrer (1944), just un any després d’agafar el timó de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va ser nomenat cardenal pel papa Francesc, el passat 29 de juny. El cardenal Ladaria, després del pontífex i del secretari d’Estat, esdevé el número tres de l’organigrama de poder del Vaticà. A partir d’ara, també presidirà la Pontifícia Comissió Bíblica i de la Comissió Teològica Internacional. El nou cardenal, arribat el moment, podria participar en el conclave d’elecció del 267è papa al palau apostòlic.
Premonitori o no, els 75 metres d’altura del campanar de l’església dels Dolors de Manacor, el més alt de Mallorca, semblen coronats per una aura especial lligada als darrers esdeveniments eclesiàstics que han agermanat Manacor i Roma.
Si el nom de Manacor va lligat avui al número 1 del tennis mundial i millor esportista de la història d’Espanya, Rafel Nadal, sembla prou just que tal honor es pugui compartir amb qui de forma discreta s’ha situat a la taula de la casa de Sant Pere a Roma.
Des de les Illes Balears s’ha seguit amb expectació l’arribada d’un mallorquí a la Cúria romana, el cinquè en la història. Antoni Despuig (1745-1813) fou el darrer, ara fa 215 anys. Anteriorment, hi hagué Jaume Pou (1497-1563), Antoni Cerdà (1390-1459) i Nicolau Rosell (1314-1362).
L’Ajuntament de Manacor, d’acord amb la Diòcesi de Mallorca, té previst retre-li un homenatge, en el grau i mesura que decideixi el nou purpurat, atesa la seva condició d’home poc donat a les celebracions. Ladaria acaba d’aterrar al seu nou càrrec, però es preveu que aviat pugui visitar Manacor, on té una germana, i de pas recollir el reconeixement popular. A cala Morlanda, Ladaria té una casa familiar d’estiueig.
“Sabem que no li agraden les estridències i per tant convé ser respectuosos amb el seu bon caràcter d’home discret. Volem, sobretot, que, tot i la nostra alegria pel seu nomenament, quan torni a Mallorca se senti còmode al seu poble”, ha declarat la batlessa Catalina Riera.
Mossèn Bartomeu Tauler ha escrit un article per al full parroquial Lluerna de Manacor, en el qual recull el sentiment de persones pròximes al novell cardenal. El fins ara rector de la parròquia dels Dolors i amic de Ladaria, Andreu Genovart, en el seu comiat com a pastor de l’església major de la ciutat es refereix al cardenal manacorí com un “home intel·ligent i senzill, home de fe i pregària, humil, discret i moderat, d’una finesa detallista”. Genovart també diu del nou cardenal, que és un home a qui li agrada passar desapercebut. D’ací que la seva brillant carrera hagi transcorregut amb no massa transcendència mediàtica. “El seu somriure i fins una rialla fresca alegren i animen el seu tracte pròxim i amable”, afegeix Andreu Genovart.
El mateix Bartomeu Tauler diu de Ladaria que “és la persona adequada per difondre i animar l’esperit que el papa Francesc manifesta amb les seves paraules i els seus gestos evangèlics, l’actitud que ha imprès a les seves cartes i exhortacions com L’alegria de l’Evangeli i La gaubança de l’amor ”.
Amb l’aval de tres papes
Des de 2004, Lluís Francesc Ladaria s’ha guanyat amb escreix la confiança dels tres darrers successors de sant Pere. El 2004, Joan Pau II li encarregà el Secretariat General de la Comissió Teològica Internacional, de la qual havia estat membre de 1992 a 1997. Fa deu anys fou el papa Benet XVI qui el nomenava secretari de la Congregació de la Doctrina de la Fe, amb el títol d’arquebisbe de Thibica i, el gener de 2009, fou designat consultor del Pontifici Consell per a la Unitat Cristiana.
El 2016, l’ara cardenal presidia la Comissió d’Estudis sobre el Diaconat de les Dones, que debat “la possibilitat que les dones puguin rebre el ministeri de diaconat”, tal com recorda Bartomeu Tauler al butlletí parroquial de Manacor. L’1 de juliol de 2017, el papa Francesc el nomenà prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Ladaria viu “de manera austera” amb la comunitat de jesuïtes de Roma.
