PRECARIETAT LABORAL
Societat 08/06/2018

CCOO creu que el 15% dels autònoms no compleix requisits

Els treballadors són utilitzats per plataformes com Deliveroo i Glovo

Antoni Oliver
4 min
S’està generalitzant la conversió del dret del treball en dret mercantili.

PalmaAvancen les formes de precarietat laboral i una d’elles és la dels treballadors de plataformes digitals, destinades a prestar serveis de transport, missatgeria, menjar i altres ofertes. És una fórmula adoptada per grans plataformes com Amazon, perè també és la manera elegida per Uber en el transport, Deliveroo, i altres companyies. Es calcula que un 15% dels treballadors afiliats com a autònoms són, en realitat, falsos autònoms, segons les mateixes associacions d’aquest col·lectiu. De 51. 573 empleats autònoms, més de 7.000 són falsos.

Fa poc hi ha hagut una sentència que considera que diversos treballadors d’una coneguda plataforma digital són falsos autònoms.

El secretari general de Comissions Obreres, Josep Lluís Garcia, posa en relleu que a vegades és difícil aconseguir localitzar aquestes empreses i que els mateixos empleats són els que s’han d’organitzar. Els d’Amazon ja es mouen. A les associacions sindicals els costa molt apropar-se a aquests treballadors.

Abans podíem anar a una fàbrica, però aquestes empreses tenen la seu fora i la primera dificultat que tenim és esbrinar on són.

Josep Lluís García destaca també que, a més dels treballadors de plataformes digitals, hi ha molts falsos autònoms. I també n’hi ha en el sector de la construcció. En aquest cas és clar que són treballadors per compte aliè que, per continuar fent feina, són contractats com a autònoms.

Autoorganització

També els comercials de les empreses són treballadors per compte aliè, i aquí és on hi ha el quid de la qüestió: no tenen cap capacitat per autorganitzar-se les feines. Són les empreses les que els les organitzen i els diuen què han de fer. Aquesta situació és la del fals autònom.

En parlar de possibles xifres de treballadors en aquestes condicions, Josep Lluís Garcia es mostra prudent. No obstant això, posa en relleu que “és dificil conèixer les dades, perquè apareixen com a autònoms i no pots saber quins són falsos. Malgrat això, -afegeix Garcia- pensam que un 15% dels treballadors autònoms són falsos. El 31 de març hi havia afiliades com a autònoms 51. 573 persones físiques, és a dir que, d’aquestes, un 15%, 7.735 treballadors, eren autònoms falsos.

Destaca que “hi ha sectors que fan servir més aquest engany, com ara el sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació -les TIC- en què està interioritzat que has de ser autònom, però “el treballador no té cap manera d’autorganitzar-se, sinó que l’empresa li diu com ha de fer la feina”, assenyala Garcia.

Al sector del transports o el comercial “també està molt assumit que has de ser autònom, la feina de comercial o transportista s’hi adiu molt, però són autònoms que treballen per a una sola empresa”, és a dir, falsos.

Construcció

A les empreses de material de construcció tots els que abans eren personal propi ara són autònoms, però només fan feina per a aquella empresa.

En definitiva -assegura Josep Lluís Garcia-, s’està generalitzant la conversió del dret del treball en dret mercantil”.

Això vol dir que totes les obligacions que té l’empresari segons el dret laboral, cotitzacions i altres són traslladades al treballador.

Nosaltres no anam contra el treballador, que és obligat a fer feina com a autònom, sinó contra els negocis que externalitzen una activitat pròpia de l’empresa.

Aquesta és una manera de traspassar les càrregues socials pròpies del negoci al treballador.

Respecte de la sentència de Deliveroo, que se centra en el repartiment de menjar a domicili, assenyala que “allò que diuen el tribunal i la inspecció de treball és que, en aquest cas, no hi ha una capacitat organitzativa pròpia i, per tant, aquests treballadors estan totalment sotmesos a l’arbitrarietat de l’empresa. En alguns casos, fins i tot estan controlats per un GPS.

En aquest cas, l’empresa no contracta un servei, sinó que “organitza la feina d’aquests treballadors.

Una cosa és que l’empresa contracti un servei determinat i l’altra és que l’organització de la feina la faci l’empresa que contracta el servei. Aquí hi ha la clau, però segons el negoci, el que es fa és organitzar el treball. L’empleat no s’autoorganitza.

Devaluació de costos salarials

Aquest tipus de contractacions són una part de la precarietat laboral, però no l’única. Per sortir de la crisi es va triar la via de la devaluació interna. I una de les formes de devaluació que es va trobar va ser la dels autònoms.Una manera de reduir costos. I els autònoms han de fer molta més feina per poder pagar les assegurances, i totes aquestes qüestions repercuteixen directament sobre la qualitat del treball.

“ El que nosaltres estam fent és un estudi per veure com ha anat evolucionant el món dels autònoms”. De fet, les associacions d’aquest tipus de treballadors registraven entre un 15% i un 20% de falsos autònoms. Farem un seguiment d’aquest sector”, explica.

“En alguns casos trobam que, a més d’una precarització, el fals autònom també representa una competència deslleial”, afegeix.

També s’inclouen a l’economia de plataformes digitals les que es dediquen al lloguer turístic.

També tenen unes condicions precàries, fins i tot contracten gent per lliurar les claus o encarregar la neteja.

La reforma laboral

En definitiva, -assegura Garcia- després de la reforma laboral hem passat d’una economia reglada a una situació en què l’economia entra en la informalitat, reflectida en l’engany dels falsos autònoms, que són gent que no cobra segons els convenis col·lectius de referència. “El que ha aconseguit la reforma laboral ha estat desregular el mercat laboral.

Quan es desregula el mercat i, a més, la part de negociació col·lectiva dona més força a la part empresarial que als treballadors, la conseqüència directa és una precarització brutal del mercat de treball, destaca el secretari de Comissions Obreres.

Una altra forma de precarització són els contractes de formació, dels quals abusen algunes empreses fins al límit que es considera contracte de treballador en pràctiques, per exemple, el d’un empleat obligat a fer un curs.

stats