Com podem integrar els diferents?

Experts en psicoteràpia grupal abordaran a Palma la inserció de col·lectius en risc d’exclusió

“No té res a veure amb grups d’autoajuda o les reunions d’alcohòlics anònims”. Nati Solivelles, psicòloga i psicoterapeuta grupanalítica, vol deixar clar què és la psicoteràpia analítica grupal, una tècnica “innovadora” que es fonamenta en la teoria que “l’individu és un ésser social”. En grup i a partir d’experiències molt personals, els participants intenten avançar cap a una solució d’un problema.

“El grup t’ajuda a interpretar el que estàs vivint aquí i ara”, comenta Solivelles. Ella és una de les organitzadores del VII Congrés de l’Associació de Psicoteràpia Analítica Grupal (APAG), que es durà a terme a Palma entre els dies 25 i 27 de novembre a l’hotel Palas Atenea. En aquestes jornades, amb el títol El grup, terra d’acollida. Integrant la diferència, es reuniran professionals de la salut, de l’educació i del món sociosanitari per veure quines són les formes d’integració de persones i comunitats en risc d’exclusió social.

En aquesta ocasió, se centrarà en tres àmbits: els refugiats, la dona -per la dificultat de la seva integració encara ara- i els malalts mentals. Els ponents del congrés seran especialistes com Robi Friedman, Rosa Cursach, Toni Fuster, Farhad Dalal, Estela Welldon, Ricardo Angora, Jéssica Jiménez, José M. Ayerra i Ricardo Carretero.

Motivats per l’actualitat

Després d’un any en què els problemes dels refugiats han quedat més que evidenciats, l’APAG considerava que era una de les qüestions que s’havien de tractar en el congrés.

La desigualtat segons el gènere n’era una altra, tant en l’àmbit laboral com en el social. “Hi ha bastant estigma depenent del país en el qual et trobis”, afegeix Jèssica Jiménez, organitzadora del congrés i, a més, terapeuta en dansa i moviment.

L’estigmatització en salut mental, no només del malalt o pacient, sinó també del psicoterapeuta, és la tercera qüestió que s’hi tractarà.

Les jornades donaran l’opció de conèixer de primera mà en què consisteix aquest tipus de teràpia, ja que s’hi realitzaran sessions en grups petits i altres de més amplis.

Jiménez reconeix que la teràpia grupal encara té una presència mínima, per no dir que inexistent, dins el sistema públic de salut: “No se li dóna el pes que se li pot haver donat al Regne Unit o als Estats Units, on hi ha cabuda per a altres modalitats terapèutiques com són la musicoteràpia i la dansateràpia”.

Treballar en grup és una manera de poder fer un millor seguiment de pacients que en consultes individuals no podrien rebre tan sovint, comenta Jiménez.

Una ajuda

Jiménez i Solivelles consideren que la psicoteràpia analítica grupal es pot aplicar en quasi tots els casos. Les Illes Balears -coincideixen les dues psicoterapeutes- disposen de bastants professionals que s’han format en aquesta especialitat. A pesar d’aquest fet, comenta Jiménez, “dius que vas a teràpia i la gent ho associa al fet que tens un problema. És un desavantatge, la gent no veu la teràpia com una eina que la pugui ajudar. I encara que tinguis una vida de color de rosa, hi ha etapes en què un acompanyament no va malament”.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF